Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Egipte: una bateria de lleis "legalitza" una repressió sense precedents sis anys després de la caiguda de Mursi

© Getty Images

"Les autoritats egípcies estan tractant de normalitzar les violacions de drets humans amb l'aprovació d'una bateria de lleis per a legalitzar la intensificació de la seva repressió de la llibertat d'expressió, associació i reunió", ha declarat Amnistia Internacional sis anys després de la destitució del recentment mort expresident Mohamed Mursi, el 3 de juliol de 2013.

L'organització publica avui un informe fulminant sobre la situació dels drets humans a Egipte des que va arribar al poder el president Abdel Fattah al Sisi, que ha presentat al Consell de Drets Humans de l'ONU amb motiu de l'examen periòdic que es durà a terme sobre aquesta situació al novembre.

"Des que va arribar al poder el president Abdel Fattah al Sisi, la situació dels drets humans a Egipte ha experimentat un empitjorament catastròfic sense precedents. Mitjançant un seguit de lleis molt severes i de tàctiques repressives de les seves forces de seguretat, el govern del president Abdel Fattah al Sisi ha orquestrat una campanya concertada per reforçar el control del poder a mans de l'Estat erosionant encara més la independència judicial i imposant restriccions sufocants a mitjans de comunicació, ONG, sindicats, partits polítics i grups i activistes independents", ha afirmat Magdalena Mughrabi, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

Durant aquest govern i sota pretext de la lluita contra el terrorisme, Egipte ha estat escenari de milers de detencions arbitràries, centenars de les quals de persones que expressaven crítiques pacífiques i de manifestants, així com de la impunitat continuada per violacions generalitzades de drets humans com la tortura i altres maltractaments, les desaparicions forçades massives, les execucions extrajudicials i l'ús excessiu de la força.

Des de 2014, s'han imposat més de 1.891 condemnes a mort i han estat executades almenys 174 persones, sovint després de judicis manifestament injustos.

De les 300 recomanacions de drets humans formulades per altres Estats a Egipte durant l'anterior examen d'aquest país en el Consell de Drets Humans de l'ONU el 2014, Egipte va acceptar-ne 237 i 11 més de forma parcial. No obstant això, les investigacions d'Amnistia Internacional indiquen que, en la pràctica, Egipte no ha implementat cap reforma segons aquestes recomanacions.

Legalitzar la repressió

La llei egípcia sobre ONG del 2017 és un bon exemple de les lleis infleixibles que les autoritats egípcies han introduït per sufocar la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica. Aquesta llei confereix a les autoritats les facultats de negar la inscripció en registre d'ONG, en retalla les activitats i el finançament i permet l'enjudiciament del seu personal per delictes definits de manera imprecisa. Al desembre de 2018 es van anunciar plans de reformar aquesta llei, però no és clar si les modificacions proposades abordaran els motius de preocupació sobre drets humans. Des del 2014, s'ha imposat la prohibició de viatjar a almenys 31 membres del personal d'ONG, i les autoritats han congelat els béns de 10 persones i 7 ONG com a part d'una investigació penal en curs sobre el finançament estranger d'ONG.

El 2018 les autoritats egípcies van aprovar noves lleis sobre mitjans de comunicació i ciberdelictes que els han donat més facultats per censurar mitjans impresos, digitals i de ràdio i televisió. Segons l'Associació per a la Llibertat de Pensament i Expressió, des de maig de 2017, les autoritats han bloquejat almenys 513 llocs web, alguns dels quals eren llocs de notícies i altres, d'organitzacions de drets humans.

Un seguit de reformes legislatives signades pel president Abdel Fattah al Sisi el 2017 ha permès així mateix a les autoritats practicar detencions arbitràries massives, imposar la reclusió preventiva indefinida i menyscabar el dret a un judici just.

Des del 2013, milers de persones han estat sotmeses a llargs períodes de detenció tot esperant judici, de vegades de fins a cinc anys, sovint en condicions inhumanes i cruels, sense accés a atenció mèdica adequada i amb poc accés o cap a visites familiars. En alguns casos, la policia ha mantingut recloses persones durant mesos fins i tot després que els tribunals n'haguessin ordenat la seva llibertat.

Al llarg de tota aquesta etapa, les autoritats egípcies han aplicat habitualment una llei sobre reunions de l'època colonial, adoptada el 1914, i la severa  llei sobre protestes de 2013, així com la llei antiterrorista de 2015, per restringir arbitràriament la llibertat d'expressió, reunió pacífica i associació.

Durant un període d'intensificació de la repressió, entre desembre de 2017 i gener de 2019, van ser detingudes almenys 158 persones per criticar pacíficament les autoritats, assistir a reunions polítiques o participar en protestes. Més recentment, al maig i juny de 2019, les autoritats egípcies van detenir almenys 10 persones que s'hi oposaven pacíficament, entre les quals s'hi comptaven un exparlamentari, dirigents de partits de l'oposició, periodistes i activistes.

El Codi de Justícia Militar d'Egipte segueix permetent que els tribunals militars, que manquen d'independència i són inherentment injustos, jutgin civils, un fet contrari a les normes internacionals. Centenars de persones han estat condemnades a mort en judicis col·lectius injustos.

Les autoritats també han aprovat lleis que han augmentat les restriccions imposades als sindicats independents i han reforçat la impunitat d'alts comandaments de les forces armades per delictes comesos entre 2013 i 2016, període en el qual les forces de seguretat van matar il·legítimament centenars de manifestants.

Les reformes a la Constitució egípcia adoptades el 2019 afebleixen l'Estat de dret, menyscaben la independència del poder judicial, amplien els judicis militars de civils, erosionen encara més les garanties processals i consagren la impunitat per als membres de les forces armades.

Les reformes constitucionals també permetran al president Al Sisi controlar per complet la implementació de lleis que legalitzen la repressió en conferir-li competències de gran abast per nomenar jutges i supervisar els afers judicials.

"Amb el govern del president Abdel Fattah al Sisi, les lleis i el sistema judicial, la finalitat del qual és fer respectar l'Estat de dret i protegir els drets de les persones, s'han convertit en instruments de repressió utilitzats per enjudiciar qualsevol persona que critiqui pacíficament les autoritats, mentre les forces de seguretat empren habitualment la tortura per obtenir confessions falses i sentències condemnatòries en judicis manifestament injusts", va concloure Magdalena Mughrabi.

"La comunitat internacional ha de deixar de presenciar en silenci com les autoritats egípcies eliminen la societat civil, esclafant qualsevol signe de dissidència i empresonant qui critica les seves polítiques i s'hi oposa pacíficament, que corren el risc de patir tortura, desaparició forçada i condicions de reclusió cruels i inhumanes. Els Estats, sobretot aquells que van formular recomanacions en drets humans a Egipte durant l'últim examen a l'ONU, tenen l'obligació de pronunciar-se per posar fi a aquesta catastròfica deterioració dels drets humans".

Amnistia Internacional demana a tots els Estats que prenguin mesures concretes i suspenguin la transferència dels equips policials i de tecnologia de vigilància que empren les autoritats egípcies per reprimir l'oposició pacífica.