Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Egipte: la principal onada de detencions col·lectives des que el president Al Sisi va arribar al poder

© Anadolu Agency via Getty Images

En els últims 12 dies, les autoritats egípcies han promogut la principal campanya de repressió durant el govern del president Abdelfatah Al Sisi, i han detingut més de 2.300 persones, de les quals 111 són menors d'edat. Les autoritats han dut a terme detencions generalitzades de centenars de persones que es manifesten pacíficament, i han practicat més detencions arbitràries específiques d'advocats/es de drets humans, periodistes, activistes polítics i professionals de la política.

La immensa majoria de les persones detingudes estan sent investigades com a part d'un cas únic. Si són enviades a judici, seria el cas penal relacionat amb protestes més gran d'Egipte.

"El govern del president Abdelfatah Al Sisi ha maniobrat aquesta repressió per esclafar el més lleu senyal de dissidència i silenciar totes les persones que critiquen el govern. La onada de detencions col·lectives sense precedents, que va incloure a moltes persones que no participaven a les protestes, transmet un missatge clar: tota persona percebuda com una amenaça per el govern de Al Sisi serà aixafada" ha manifestat Najia Bounaim, directora de campanyes d'Amnistia Internacional pel Nord d'Àfrica.

"Participar en una protesta pacífica no és un delicte. La draconiana resposta de les autoritats egípcies a les manifestacions pacífiques il·lustra el seu menyspreu total pels drets humans i mostra un absolut desdeny pel dret a la protesta pacífica i a la llibertat d'expressió. Les autoritats egípcies han de posar fi de forma immediata i incondicional a totes les persones detingudes únicament per exercir de forma pacífica el seu dret de llibertat de reunió o expressió."

En un insòlit desafiament al president Al Sisi i al eu govern, des del 20 de setembre van esclatar a diferents ciutats de tot Egipte petites protestes. Les autoritats egípcies van tractar de prevenir una segona ronda de protestes el 27 de setembre tancant les grans zones del centre del Cairo i duent a terme detencions col·lectives.

El 26 de setembre, la Fiscalia egípcia va fer una declaració oficial en la que es manifestava que s'havia interrogat a "menys de 1.000 persones" en relació amb la seva participació pacífica a les protestes. S'ha confirmat que s'han registrar les comptes en xarxes socials de les persones acusades per buscar proves "d'incitació a les protestes". La declaració mencionava que les crides a la protesta publicats a les xarxes socials es considerarien indici del "delicte" de "reunió no autoritzada".

Els advocats i advocades de drets humans que treballen amb organitzacions com el Centre Egipci pels Drets Econòmics i Socials, i la Comissió de Drets i Llibertats d'Egipte han documentat fins el moment almenys 2.300 detencions. Segons els advocats, desenes de persones detingudes han estat posades en llibertat sense interrogar-les, però moltes altres segueixen compareixent davant la Fiscalia.

Segons Belady pels Drets i Llibertats, entre les persones detingudes es troben almenys 111 menors d'edat, entre 11 i 17 anys, i diversos han estat sotmesos a desaparició forçada durant períodes d'entre 2 i 10 dies. Almenys 69 s'enfronten a càrrecs que inclouen "pertinença a un grup terrorista" i "ús indegut de les xarxes socials", encara que molts d'ells no tenen telèfon mòbil.

Amnistia Internacional ha documentat la detenció de cinc menors d'edat; tres estaven comprant uniformes i material escolar al Centre del Cairo en aquells moments, i dos tornaven a casa des de l'escola a Suez. Els progenitors d'Osama Abdallah encara no coneixen on està el seu fill de 16 anys. Des de que Osama va ser detingut el 21 de setembre, els seus pares no han pogut donar-li la seva medicació ni informar a les autoritats de que s'ha de sotmetre a una intervenció mèdica amb urgència. Amnistia Internacional ha vist copies del seu historial mèdic.

Amnistia també ha verificat un vídeo on es veuen "informadors" vestits de civil que colpegen a un noi de 17 anys i el detenen al centre del Cairo.

A la majoria dels menors d'edat detinguts els han prohibit posar-se en contacte amb les seves famílies i els han detingut conjuntament amb adults en contra del que està establert per normes internacionals.

Detenció de professionals del dret, el periodisme i la política

Amnistia Internacional ha documentat la detenció de 10 periodistes, de qui cal destacar que la majoria treballen per mitjans de comunicació progovernamentals, principalment a Suez i a Mahalla; també ha documentat la detenció d'almenys 25 polítics i intel·lectuals de quatre partits polítics diferents. Entre ells es troben Dawaoud, periodista i també els catedràtics de ciències polítiques Hassan Nefea i Hazem Hosny. Almenys deu s'enfronten a investigació per càrrecs relacions amb el "terrorisme".

En el que constitueix un cop fort al dret de les persones acusades a una defensa lletrada, també s'han dirigit atacs contra advocats i advocades: almenys quatre han estat detinguts mentre realitzaven el seu treball, i en total s'han detingut a 16.

El 29 de setembre, l'advocat de drets humans i director del Centre Adalah pels drets i llibertats, Mohamed el Baqer, va entrar a l'edifici de la Fiscalia Suprema de Seguretat per l'Estat per a representar a l'activista detingut Alaa Abdelfatah, i allà va ser detingut pels mateixos càrrecs infundats al seu client. Entre aquests càrrecs es trobaven els de "pertinença a un grup prohibit" i "difusió de notícies falses". El fiscal el va interrogar sobre el seu treball d'organització, i no va presentar proves en contra seva, excepte un informa d'investigació de l'Agència de Seguretat Nacional, que ni a ell ni al seu advocats li han permès examinar.

Amnistia Internacional considera a Mohammed el Baqer pres de consciència, detingut exclusivament pel seu treball de víctimes de violacions de drets humans. L'organització demana la seva llibertat immediata i incondicional.

"La enorme magnitud i la natura arbitrària de les detencions és un indicador clar de com estan de nervioses les autoritats egípcies davant la perspectiva de futures protestes", ha manifestat Najia Bounaim.

"S'ha atacat a gent de tots els sectors socials. S'ha de permetre que els que exerceixen el dret, la política, el periodisme i altres activitats duguin a terme el seu treball de forma lliure i manifestin la seva opinió sense patir represalies."

Almenys 7 persones de ciutadania estrangera van ser també detingudes i obligades a "confessar" davant de càmeres que conspiraven contra Egipte. Els vídeos van ser retransmesos per un canal de televisió privat. Amnistia Internacional tem que aquestes persones fossin coaccionades per autoincriminar-se.

Noves detencions de ex presos i preses

En una decisió especialment injusta i il·legal, les autoritats egípcies han recorregut també a tornar a detenir a ex presos i preses que estaven en llibertat vigilada per la policia, en alguns casos quan no estaven ni tan sols a prop de les protestes.

Les forces de seguretat van tornar a detenir a Alaa Abed El Fattah, activista polític i enginyer de software que va tenir visibilitat durant l'aixecament de 2011. El van detenir el 29 de setembre, quan es va presentar, com mesura de la seva llibertat condicional, a la comissaria de policia de Dokki. Ja havia complerts una pena injusta de cinc anys de presó per participar en una protesta pacífica al 2013. Com part de les seves condicions de llibertat condicional, al ser alliberat al març del 2019 se li va exigir que passés 12 hores cada nit en una comissaria de policia durant cinc anys. Encara que durant les protestes estava entre reixes, va ser detingut per càrrecs de difusió de notícies i unir-se a una organització il·legal.

Mohammed Ibrahim, fundador del conegut "Oxygen Egypt", també va ser detingut de nou per publicar vídeos sobre les últimes protestes mentre complia les condicions de la seva llibertat vigilada a una comissaria de policia del Cairo el 21 de setembre.

Amnistia Internacional demana a les autoritats egípcies que aturin l'ús de mesures de llibertat vigilada contra activistes pacífics, imposades com a càstig per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.

 

Operacions aleatòries de cridar l'alto i registrar

Per impedir noves protestes el 27 de setembre, la policia va establir diversos controls informals al centre del Caire i Alexandria, on "informadors" vestits de civil i policies donaven l'alt a l'atzar a individus i els ordenaven que lliuressin els seus telèfons per examinar els seus comptes en xarxes socials, un examen que de vegades donava lloc a la seva detenció. Les autoritats també han realitzat registres sense ordre judicial en diverses cases del centre del Caire.

En un cas, una persona va ser detinguda simplement per haver descarregat al seu telèfon una aplicació de notícies de la qual se sabia que publicava articles crítics amb les autoritats. Aquests registres a l'atzar no només són una greu violació del dret de la persona a la intimitat en virtut de la mateixa Constitució egípcia, sinó que a més infringeixen tractats internacionals i regionals de drets humans en els quals Egipte és Estat Part.

Investigacions profundament deficients

La investigació duta a terme per Amnistia Internacional també ha trobat profundes deficiències en les investigacions de les persones detingudes, i un flagrant menyspreu pel degut procés.

La immensa majoria de les detencions són arbitràries perquè es basen en l'acte de la protesta pacífica o en la participació en convocatòries de protesta. Els càrrecs presentats contra les persones detingudes es deriven exclusivament de l'exercici pacífic del seu dret de reunió, i es basen en arcaiques lleis de reunió egípcies que criminalitzen les reunions no autoritzades, o en disposicions del Codi Penal que criminalitzen l'expressió legítima.

Segons el Centre Egipci per als Drets Econòmics i Socials, almenys 2.285 persones han estat detingudes en espera de recerca com a part de sis causes diferents. La immensa majoria (2.268) entren en la causa núm. 1338/2019, i s'enfronten a càrrecs "d'ajudar a un grup terrorista", "difondre informació falsa", "ús indegut de xarxes socials" i "participació en protestes no autoritzades". Les autoritats van ordenar la seva detenció a l'espera d'investigació, independentment de les seves circumstàncies individuals.

A moltes les recloure inicialment en camps de les Forces de Seguretat Central i els van impedir posar-se en contacte amb els seus familiars o advocats. Les autoritats també s'han negat a revelar oficialment el parador de moltes de les persones detingudes.

Moltes persones detingudes van romandre recloses durant dies abans de ser finalment interrogades sense la presència dels seus advocats, la qual cosa viola els seus drets jurídics. En diversos casos es va interrogar grans grups al mateix temps, a conseqüència de la qual cosa centenars de persones s'enfronten a la mateixa sèrie de càrrecs i la seva detenció preventiva col·lectiva va ser ordenada al mateix temps. Aquestes pràctiques violen tant les pròpies lleis d'Egipte com les seves obligacions i compromisos internacionals en matèria de drets humans.

Amnistia Internacional demana a les autoritats que revelin el lloc on es troben totes les persones detingudes actualment i que garanteixin que tenen accés a advocats, a les seves famílies i als atenció mèdica, si la necessiten.

Reacció contra organitzacions de drets humans

Des que van començar les protestes, el president, la Fiscalia, el Servei d'Informació de l'Estat i diverses plataformes progovernamentals de mitjans de comunicació han tractat de desacreditar manifestants i figures polítiques, als que han qualificat de "islamistes" o "terroristes".

També han denunciat declaracions d'una sèrie d'organitzacions de drets humans tant egípcies com internacionals, entre elles Amnistia Internacional, qualificant-les de "polititzades", i han negat rotundament que estiguin violant els drets de centenars d'habitants d'Egipte. El Centre Al Nadeem per a la Rehabilitació de Víctimes de Violència també ha denunciat haver patit assetjament de les forces de seguretat al llarg de la setmana passada.

"En lloc de dedicar temps a tractar d'encobrir les seves violacions de drets humans atacant a les organitzacions de drets humans que treuen a la llum els abusos, les autoritats egípcies haurien de centrar a posar fi a l'onada de detencions arbitràries col·lectives i posar en llibertat a les persones detingudes per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió ", ha manifestat Najia Bounaim.