Dos destacats defensors dels drets humans marroquins han estat blanc d'una tecnologia de vigilància desenvolupada per l'empresa israeliana NSO Group, segons una nova investigació publicada avui per Amnesty Tech.

Maati Monjib, intel·lectual i activista de drets humans, i Abdessadak El Bouchattaoui, advocat de drets humans que ha representat manifestants del moviment de protesta del Rif (Hirak)per la justícia social, han estat objectiu d'aquesta tecnologia reiteradament des 2017. Tots dos van rebre missatges de SMS amb enllaços maliciosos que, en fer clic en ells, s'instal·len en secret el programa espia Pegasus, que permet al remitent del missatge tenir un control gairebé absolut del telèfon. Aquesta mateixa tecnologia va ser utilitzada amb un membre del personal d'Amnistia i un activista de drets humans saudita al juny de 2018.

Se sap que NSO Group només ven els seus programes espia a serveis d'intel·ligència governamentals i organismes encarregats de fer complir la llei, la qual cosa fa témer que les agències de seguretat marroquines estiguin darrere d'aquestes activitats de vigilància.

"La investigació d'Amnistia Internacional ha posat al descobert nous i inquietants indicis que demostren millor com els programes espia maliciosos de NSO Group permeten la repressió promoguda per l'Estat dels defensors i defensores dels drets humans", ha afirmat Danna Ingleton, directora adjunta d'Amnesty Tech.

"Sotmetre activistes i altres persones que critiquen pacíficament l'historial de drets humans del Marroc a assetjament o intimidació mitjançant tècniques invasives de vigilància digital és una violació flagrant dels seus drets a la privacitat i la llibertat d'expressió."

Al maig de 2019, Amnistia Internacional va donar suport accions judicials per portar davant els tribunals al Ministeri de Defensa d'Israel i exigir-li que retirés la llicència d'exportació a NSO Group. L'organització va al·legar que el Ministeri de Defensa posa en perill els drets humans en permetre NSO que segueixi exportant els seus productes a governs de tot el món.

Aquests atacs s'inscriuen en un patró més ampli de represàlies empreses en els últims anys pel govern marroquí contra els defensors i defensores dels drets humans, especialment després de la intensificació de la repressió del moviment de protesta a la regió del Rif, al nord del país, des de 2016. En l'actualitat, els defensors i defensores dels drets humans marroquins pateixen assetjament, intimidació i presó, i les autoritats recorren cada vegada amb més freqüència a l'ús de lleis repressives contra ells només per exercir els seus drets a la llibertat d' expressió, associació i reunió pacífica al Marroc i Sàhara Occidental.

Un dels activistes que van ser blanc del programari de NSO, Abdessadak El Bouchattaoui, va ser condemnat injustament a dos anys de presó per un tribunal Penal marroquí a l'abril de 2018 per uns comentaris que va publicar a Internet en què criticava l'ús excessiu de la força per les autoritats durant les protestes del Rif. L'activista, que ha demanat asil a França, va dir a Amnistia Internacional que l'havien seguit i l'havien amenaçat de mort reiteradament, i que als seus familiars i els seus clients els havien fustigat.

Abdessadak El Bouchattaoui va descriure a Amnistia Internacional l'impacte psicològic que suposa sentir-te sota vigilància tot el temps: "La vigilància és un tipus de càstig. No tens llibertat per actuar. Part de l'estratègia [de les autoritats] és fer-te sospitar que et vigilen, i així tens tot el temps la sensació que estàs sota pressió".

El 2015, les autoritats marroquines van acusar Maati Monjib ia altres quatre persones d ' "amenaçar la seguretat interna de l'Estat" mitjançant "propaganda" que podria posar en perill "la lleialtat que els ciutadans deuen a l'Estat ia les institucions del poble marroquí" en virtut de l'article 206 del Codi Penal, segons els documents judicials. Si és declarat culpable, podria ser condemnat a penes de fins a cinc anys de presó. Els càrrecs es van presentar simplement perquè Monjib va ​​promoure una aplicació per a telèfons mòbils per al periodisme ciutadà que protegia la privacitat dels usuaris.

El judici encara està en marxa, i es creu que també Maati Monjib ha estat blanc de vigilància mitjançant atacs d'injecció de la seva xarxa de telefonia mòbil que permeten a l'atacant accedir a la connexió de xarxa de la víctima per controlar i redirigir les sol·licituds web cap descàrregues malicioses. Aquest tipus d'atacs s'executen de manera "invisible" a la xarxa i pràcticament no deixen rastre.

El Grup NSO afirma que la seva tecnologia només s'utilitza amb fins lícits, com la lluita contra el terrorisme i el delicte. L'empresa va publicar recentment una política de drets humans i assegura tenir mecanismes de diligència deguda en matèria de drets humans per investigar i evitar abusos governamentals. No obstant això, la manca de transparència sobre les investigacions respecte a l'ús indegut de la seva tecnologia posa en dubte aquestes afirmacions.

"Els últims indicis mostren clarament que en l'actualitat NSO no és capaç d'evitar que els governs utilitzin il·legalment la seva tecnologia de vigilància com a eina per violar els drets humans", ha afirmat Danna Ingleton.

"En comptes d'intentar encobrir les violacions de drets humans relacionades amb els seus productes, NSO ha d'implementar amb urgència processos de diligència deguda més eficaços perquè els seus programes de vigilància deixin d'utilitzar-indegudament."

D'acord amb els Principis rectors sobre les empreses i els drets humans de l'ONU, NSO Group i el seu principal inversor, l'empresa britànica de capital privat Novalpina, tenen l'obligació clara de prendre mesures urgents per garantir que no estan causant abusos contra els drets humans a tothom ni contribuint a ells.