Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Dones de tot Europa, afectades per una desfasada legislació sobre la violació

Cartell a Dublín (Irlanda), amb el lema "No preguntis per això", com a protesta perquè en un judici per violació, l'advocat de la defensa va presentar un tanga de la víctima com a prova que ella havia consentit. Foto: Paul Faith/AFP/Getty Images

La majoria dels països europeus segueixen sense reconèixer en la llei que el sexe sense consentiment és violació. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, destacant la manera en què una legislació defectuosa i la cultura de culpar a la víctima perpetuen la impunitat a tot Europa.

En un document fet públic avui, Amnistia Internacional analitza la legislació sobre violació a 31 països, i conclou que només 8 d'ells tenen definicions de la violació basades en el consentiment, mentre que la gran majoria només reconeixen la violació quan existeix violència física, amenaça o coacció.

"Encara que moviments com #MeToo han animat a moltes dones a denunciar les seves experiències, la trista realitat és que les xifres de denúncia de casos de violació segueixen estant molt per sota de la realitat a Europa. La por de les dones al fet que no les creuen es confirma una vegada i una altra, mentre veiem com supervivents que busquen justícia pateixen sovint les conseqüències de definicions legals de violació desfasades i nocives i reben un tracte espantós de les autoritats judicials", ha manifestat Anna Błuś, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Europa Occidental i Drets de les Dones.

"Les lleis tenen el poder d'administrar justícia i influir en les actituds. Una vegada i una altra, les enquestes mostren que molta gent encara creu que no hi ha violació quan la víctima està beguda, vesteix roba provocativa o no oposa resistència física. El sexe sense consentiment és violació, punt. Fins que els governs no adaptin la seva legislació a aquest simple fet, els violadors seguiran quedant impunes".

Segons l'enquesta més recent de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, una de cada 20 dones de la UE ha estat violada a partir dels 15 anys: uns 9 milions de dones. Malgrat aquestes xifres esgarrifoses, pocs països europeus tracten aquest delicte tan seriosament com haurien de fer en la llei.

Només vuit països europeus defineixen la violació com a sexe sense consentiment

Dels 31 països europeus tractats en el document d'Amnistia, només Irlanda, el Regne Unit, Bèlgica, Xipre, Alemanya, Islàndia, Luxemburg i Suècia defineixen la violació com a sexe sense consentiment. Suècia va canviar la legislació fa tan sols uns mesos, en resposta a anys de campanya d'Amnistia i altres entitats.

Els altres països esmentats en la investigació d'Amnistia són: Àustria, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Malta, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca, Romania i Suïssa.

Tots ells tenen definicions legals de la violació basades en la força, l'amenaça de la força o la coacció, o la incapacitat de la víctima per defensar-se. Resulta inquietant que alguns països classifiquin el sexe sense consentiment com un delicte apart, més lleu, transmetent a la població el missatge que la "violació real" només es produeix quan s'utilitza la violència física. Per exemple, a Croàcia, les "relacions sexuals sense consentiment" impliquen una pena màxima de cinc anys, enfront dels deu anys amb què es castiga la violació.

En alguns països, les lleis sobre violació i violència sexual encara s'emmarquen en termes de delictes relatius al "honor" o la "moralitat", la qual cosa difon la idea que la societat té dret a controlar el cos de les dones. A Malta, per exemple, els delictes sexuals entren en el capítol de "delictes que afecten al bon ordre de les famílies".

Les definicions de violació basades en el consentiment i les reformes legals no són solucions definitives per abordar i prevenir aquest delicte omnipresent, però són punts de partida importants.


Totes les persones, independentment del seu gènere, poden ser víctimes de violació. No obstant això, és un delicte que afecta desproporcionadament dones i nenes.

Tal com demostra el document, els intents de les dones per buscar justícia per una violació no només es veuen obstaculitzats per lleis desfasades. A més, amb freqüència, es troben amb prejudicis, amb la pràctica de culpar la víctima, amb estereotips negatius i amb mites, sovint per part dels mateixos funcionaris encarregats de donar-los suport i d'investigar i jutjar els delictes de violència sexual.

Una onada de canvi

En el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, Amnistia Internacional destaca la determinació, la força i la valentia d'activistes de tot Europa que lluiten contra la impunitat per la violació i reclamen canvis en les lleis del seu país. Al llarg de l'últim any, dones de molts països s'han unit per expressar la seva indignació sobre casos destacats de violació i per demanar una millor protecció per part dels seus governs.

A l'abril van esclatar a Espanya protestes després que cinc homes acusats de la violació en grup d'una dona fossin declarats culpables d'un càrrec més lleu d'agressió sexual a causa d'una llei desfasada, malgrat que el tribunal va concloure que la dona no havia donat el seu consentiment a les relacions sexuals.

En els últims dies, dones d'Irlanda han estat publicant fotos de la seva roba interior i piulades que diuen #ThisIsNotConsent (Això no és consentiment) en solidaritat amb una jove de 17 anys de qui una defensa va presentar el seu tanga en un intent vergonyós de soscavar la seva denúncia de violació.

Aquest diumenge, dones de Dinamarca protestaran almenys en quatre ciutats diferents per reclamar canvis en la legislació amb la finalitat que el sexe sense consentiment sigui violació.

Espanya, Portugal i Dinamarca poden ser els propers països que canviïn la seva legislació, ja que les seves autoritats governamentals han declarat públicament que estan obertes a debatre esmenes a la definició legal de violació.

"La violació és una greu violació de drets humans que ha de ser sempre reconeguda com un delicte greu", ha manifestat Anna Błuś.

"Si canvien les lleis i garanteixen que es deixa de culpar a la víctima i es posa fi als estereotips de gènere en els procediments judicials, els governs europeus poden aconseguir que les properes generacions de dones no es qüestionin mai si la violació és culpa seva, i no dubtin mai que es castigarà als responsables. I, en última instància, hi haurà una millor protecció davant de la violació".