Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Dinamarca: noves polítiques d'immigració castigaran qui busqui seguretat al país

© Amnesty International

El Projecte de Llei de Pressupostos aprovat avui pel Parlament de Dinamarca conté iniciatives que —si esdevenen llei el 2019— faran més difícil la vida de les persones que busquen seguretat a Dinamarca.

El Parlament de Dinamarca ha aprovat avui el Projecte de Llei de Pressupostos per a 2019. La intenció subjacent a aquest projecte de llei és, entre altres coses, fer el més difícil possible les condicions de dones, homes, nens i nenes que busquen seguretat a Dinamarca. Una de les modificacions generals que presenta l'acord existent després del Projecte de Llei de Pressupostos és mantenir a les persones refugiades en un estat de provisionalitat, modificant així l'enfocament, que passa de la integració a la repatriació.

Amnistia considera que aquestes iniciatives en matèria d'immigració no proporcionaran suport a les persones refugiades pera a què un dia puguin formar part de la reconstrucció dels seus països, sinó que per contra, si adquireixen rang de llei, les seves conseqüències seran demolidores per a elles.

"Amnistia Internacional és summament crítica respecte als plans de Dinamarca d'utilitzar la 'provisionalitat' com a carta blanca per dificultar al màxim les condicions de vida de les persones que busquen seguretat al país", ha dit Trine Christensen, directora d'Amnistia Internacional Dinamarca.

La despossessió com a mesura de dissuasió

El govern i el Partit Popular Danès desitgen que es redueixi l'import de les prestacions socials per a les persones refugiades que viuen a Dinamarca, cosa que potencialment suposaria una reducció de 2.000 corones daneses mensuals per a les famílies monoparentals i 1.000 corones daneses mensuals per a parelles, tot això partint d'unes prestacions socials ja baixes. A més, des de gener de 2019 els ajuntaments no tenen l'obligació de garantir un allotjament permanent a les persones refugiades, la qual cosa afegeix l'angoixa de poder ser traslladades.

"Si aquestes iniciatives es converteixen en llei, les persones refugiades es veuran obligades a viure en la pobresa i la inseguretat constant. Això serà demolidor per a persones que tenen dret a rebre suport de Dinamarca, especialment si el govern desitja que algun dia tornin per participar en la reconstrucció dels seus països assolats per la guerra", afirma Trine Christensen.

És una dada ben documentada que amb les ja escasses prestacions socials que reben, a les persones a qui s'ha reconegut com a refugiades a Dinamarca els resulta difícil cobrir les necessitats bàsiques. El govern danès afirma que el canvi que proposen en política d'immigració incrementarà la seva ocupació i la seva autosuficiència.

El centre de deportació per a persones estrangeres indesitjades estarà en una illa

Una altra problemàtica iniciativa és la creació a l'illa danesa de Lindholm d'un centre de deportació per a persones estrangeres en situació de "residència tolerada". Això inclou a les persones que han estat declarades culpables de greus delictes a Dinamarca o a l'estranger i que no poden ser extradides perquè corren perill que al seu país els sigui aplicada la pena de mort o siguin perseguides, torturades, etc.

També seran portades a la illa de Lindholm les persones sol·licitants d'asil que han estat condemnades per violació del Codi Penal, així com les persones estrangeres que han estat expulsades de Dinamarca per haver comès un delicte o per raons de seguretat de l'Estat, i els països es neguen a acceptar-les de tornada.

"El govern i el Partit Popular Danès afirmen diverses vegades en el text definitiu de l'acord polític que Dinamarca desitja respectar els convenis de drets humans. A Amnistia aquesta actitud li sembla positiva, però es pregunta com serà possible dur-la a la pràctica quan en realitat a l'illa de Lindholm la gent veurà restringida la seva llibertat i no podrà mantenir la seva vida familiar", afirma Trine Christensen.

A tots els efectes pràctics, les condicions seran de detenció, ja que els que resideixin a l'illa tindran un accés molt limitat al ferri per anar al continent. Això vol dir que els serà difícil visitar la seva família i les seves amistats, ja que a més hauran de presentar-se diàriament a l'illa. Actualment l'illa és utilitzada per la Universitat Tècnica de Dinamarca per realitzar investigacions i experiments sobre virus i malalties similars amb animals, motiu pel qual no estarà a punt per albergar el centre fins a 2021. Segons aquesta iniciativa, el centre podrà albergar fins a 125 persones i el seu cost serà d'uns 100 milions d'euros en els pròxims quatre anys.

Separació de les famílies

La tercera iniciativa d'immigració que Amnistia troba problemàtica és la que permetrà al Ministeri d'Integració instituir un límit per al nombre total de persones que podran reunir-se amb els seus familiars a Dinamarca cada mes. La proposta és molt poc específica respecte a quines condicions s'han de donar perquè el Ministeri decreti administrativament aquest límit, però fa referència a situacions amb una elevada afluència de sol·licitants d'asil o "quan la cohesió social es vegi amenaçada".

"Si es decidís portar-la a la pràctica, seria una mesura molt arbitrària i problemàtica pel que fa als convenis internacionals signats per Dinamarca. Segons l'actual pla, aquestes facultats es donarien únicament al ministre / ministra, la qual cosa ens sembla molt problemàtic, especialment si no es basa en definicions jurídiques predefinides i objectives", afirma Trine Christensen.

Informació complementària

Amb la votació d'avui al Parlament danès del Projecte de Llei de Pressupostos per a 2019 s'ha votat la distribució general dels diners, no les iniciatives concretes que es troben en els acords polítics subjacents. Les iniciatives concretes que s'indiquen en aquest text es debatran independentment durant els primers mesos de 2019.