Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Dia Mundial Contra la Pena de Mort

10/10/06 - Les execucions, un fracàs de la justícia.

amnistia amni, 

Madrid/Londres.- Segons les dades de què disposa Amnistia Internacional, l'any 2005 es van dur a terme a tot el món almenys 2.148 execucions a 22 països. Aquesta xifra només reflecteix els casos que l'organització ha arribat a conèixer. La xifra real d'execucions pot haver estat molt més alta.

 

Crida l?atenció que el 94% d'aquestes execucions es produïssin a en quatre països: la Xina (1.770 execucions conegudes, encara que segons càlculs d'experts xinesos, tots els anys s?executen entre 8.000 i 10.000 persones); l?Iran (94 execucions conegudes); l?Aràbia Saudita (86 execucions conegudes) i els Estats Units (60 persones).

 

Malgrat que en 68 països es manté la pena de mort, en els últims 30 anys s'ha registrat una tendència clara cap a la seva abolició a tot el món. En aquest any 2006 la tendència ha continuat, sumant-s'hi la República de les Filipines a la llista de països abolicionistes. Moldàvia va reformar la seva constitució el juny de 2006 per prohibir la pena capital sota cap circumstància. No obstant això, cal lamentar que a països com els Estats Units se segueixi condemnant a mort i executant persones amb malaltia mental i que a d?altres com l?Iran i el Pakistan s'hagin executat menors durant 2006.

 

 

 

Dia Mundial Contra la Pena de Mort

 

La Coalició Mundial contra la Pena de Mort, formada per Amnistia Internacional i més de 53 organitzacions, col?legis d'advocats, sindicats i autoritats locals i regionals, han triat per al Dia Mundial Contra la Pena de Mort, que se celebra avui el lema ?La pena de mort, un fracàs de la justícia?.

 

?Els països que utilitzen la pena de mort ho fan d'una forma injusta, vulnerant les lleis i normes internacionals. La pena de mort no és acceptable mai, en cap cas, i cada execució constitueix una violació extrema del dret a la vida. I aquesta violació s'agreuja quan l'estat lleva la vida a un ésser humà per mitjà d'un procés judicial injust?, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

 

 

 

Els casos que criden més l?atenció

 

? La Xina. El 2008 Pequín albergarà els Jocs Olímpics. No obstant això, la Xina destaca pel seu terrible historial de violacions de drets humans. És el país on més execucions es realitzen cada l'any. Es condemnen a mort presos en judicis injusts, sense que es respecti la presumpció d'innocència i amb la tortura com a mitjà per obtenir testimonis. Encara que es continua executant amb un tret al clatell, cada vegada és més comú l'ús de la injecció letal, la qual cosa facilita l'extracció d'òrgans. El març de 2006 especialistes xinesos en trasplantacions van estimar que els òrgans procedents de presos executats suposen al voltant del 99% del total d'òrgans trasplantats.

 

? Els Estats Units. Des de 1977 als Estats Units han estat executades 1.047 persones (43 el 2006). A més, és un país on se segueixen executant persones amb malalties mentals. Des de 1977 fins avui n?han estat executades almenys un centenar.

 

? Indonèsia. Duia més d'un any sense realitzar cap homicidi judicial fins que el 21 de setembre es va executar Fabianus Tibo, Dominggus da Silva i Marinus Riwu. A dia d'avui hi ha 90 persones més condemnades a mort.

 

? L'Iraq. Almenys 51 persones han estat executades a l'Iraq el 2006. La pena de mort va ser aplicada àmpliament pel govern de Sadam Hussein, el 2003 va ser abolida per part de l'Autoritat Provisional i es va restablir l'agost de 2004.

 

? El Pakistan. Aquest és l'únic país que, junt amb l'Iran, ha executat menors el 2006. Actualment, almenys 70 persones han estat executades a diferents províncies del país.

 

? El Perú. El Congrés peruà estan considerant tres lleis que ampliarien l'àmbit d'aplicació de la pena de mort, ara limitada a les persones declarades culpables de terrorisme o per traïció en cas de guerra, invertint la tendència abolicionista mundial.

 

? Polònia. Al juliol passat el president del Govern, Lech Kaczynski, va fer unes declaracions en les quals advocava per tornar a instaurar la pena de mort, no només a Polònia, sinó a tot Europa.

 

? Somàlia. En el que portem d'any almenys tres persones han estat executades. El maig d'aquest any Omar Hussein va ser lligat a un pal, encaputxat i apunyalat fins a morir per un noi de 16 anys, el fill de l'home que Hussein havia admès haver matat. Això es produïa hores després d'un judici que d'acord amb la xara no permet assistència lletrada per a l'acusat ni tampoc dret d?apel?lació.

 

? El Vietnam. Almenys 13 persones han estat executades el 2006, encara que d?altres fonts eleven aquesta xifra a 25. Actualment, poden executar-se persones per delictes econòmics coma ara frau i malversació de fons, contraban, falsificació i suborn. Encara que el febrer es va presentar una proposta per revisar el nombre de delictes punibles amb la pena capital.

 

 

 

L'exemple de l'Iran: Actua per evitar la lapidació de set dones

 

Les execucions a l?Iran continuen a un ritme alarmant, hi ha hagut lapidacions i continua l'assassinat judicial de menors. Amnistia Internacional ha tingut notícia d'almenys 108 execucions en el que portem d?any. 2006 és l'any en què l?Iran ha reprès les execucions per lapidació, cosa que no succeïa des de desembre de 2002, quan el president de la Magistratura va anunciar una moratòria en l'ús d'aquest mètode. A pesar d'això, informes rebuts indiquen que el maig de 2006 un home, Abbas Hajizadeh, i una dona, Mahboubeh Mohammadi, van ser executats per lapidació en un cementiri de Mahshhad.

 

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos per considerar-la la forma més extrema de pena cruel, inhumana o degradant i una violació del dret a la vida. L'execució per lapidació agreuja la brutalitat de la pena de mort i és un mètode concebut específicament per augmentar el sofriment de la víctima.

 

Actualment, hi ha almenys set dones iranianes en risc d'execució per lapidació. Es tracta de Parisa, Iran, Khayrieh, Shamameh Ghorbani (coneguda també com Malek), Kobra Najjar, Soghra Mola'i i Fatemeh.

 

Amnistia Internacional ha començat una campanya de recollida urgent de signatures a la web: www.actuaconamnistia.org per demanar que es commuti la pena a aquestes set dones. Aquesta campanya se suma als esforços d'advocades i activistes dels drets de les dones iranianes que tenen en marxa una campanya contra la lapidació a l?Iran.

 

 

 

Bones notícies: 129 països no utilitzen la pena de mort

 

L'impuls a favor d'un món sense execucions ha anat guanyant força i el 2006 hi ha hagut més avenços cap a un món sense pena de mort: els governs de la República de les Filipines i Moldàvia han donat els passos precisos per abolir-la, en el cas de la República de les Filipines; i de reforma de la Constitució per prohibir-ne l?aplicació en el de Moldàvia. Això eleva a 129 el nombre de països que han deixat d'usar la pena capital sobre el paper o a la pràctica.

 

Per a Amnistia Internacional: ?aquest Dia Mundial ofereix als defensors de la pena de mort l'oportunitat de replantejar-se el seu suport a aquesta forma de càstig. El moviment d'allunyament de la pena de mort ha estat espectacular i la minoria d'estats que continuen realitzant execucions haurien de preguntar-se què és el que han aconseguit amb un acte tan brutal com és matar un pres indefens?.

 

 

 

Constitució espanyola i pena de mort

 

43 constitucions del món prohibeixen expressament la pena de mort. Al Codi Penal Militar espanyol es va derogar la possibilitat d'aplicar-la en temps de guerra, però la Constitució espanyola encara fa esment de la pena de mort a l'article 15. Per a Amnistia Internacional aquest esment hauria de ser eliminat i incorporar una prohibició expressa de l'ús de la pena de mort a Espanya.

 

D?altra banda, Espanya encara no ha ratificat el protocol 13 del Conveni Europeu de Drets Humans pel qual es vol convertir Europa en una zona lliure de pena de mort. Aquest Protocol ha estat ratificat fins avui per 33 estats.

 

 

 

Espanyols condemnats a mort a l'estranger

 

Actualment hi ha dos espanyols condemnats a mort a l'estranger, Pablo Ibar als EUA i Nabil Manakli al Iemen.

 

Pablo Ibar va ser condemnat l'any 2000 a la pena capital als EUA. Des de llavors és al corredor de la mort del centre penitenciari de Starke (Florida). El 9 de març de 2006 el Tribunal Suprem de Florida va confirmar la sentència. Actualment, la família està intentant que es repeteixi el judici.

 

Al Iemen, Nabil Manakli, espanyol d'origen sirià, va ser condemnat a pena de mort el 1997 acusat d'organitzar un grup armat. Segons Amnistia Internacional, Manakli va poder ser sotmès a tortures abans del judici, en el qual va admetre els càrrecs. Des de setembre de 2003, data en què se li va confirmar la condemna, pot ser executat en qualsevol moment.

 

A un altre ciutadà espanyol, Paco Larrañaga, li va ser commutada la pena de mort a la República de les Filipines per una pena a cadena perpètua.

 

(10/10/2006)