• A Espanya només han estat reubicades 76 dones i reassentadas, 63
• Amnistia Internacional ha engegat una acció de solidaritat amb dones yazidites que viuen en un camp de Grècia

Cal urgentment que els governs de tot el món ofereixin més protecció a les dones, les nenes i les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals (LGBTI) refugiades, que s'enfronten a uns nivells atroços de violència sexual i de gènere en cada etapa del seu viatge. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones.

"Imagineu el que és viure en un camp de refugiats on et fa por fins i tot anar al lavabo, o el que és patir assetjament sexual diàriament en la teva comunitat d'acollida a causa del teu gènere o la teva identitat. Aquesta és la realitat aterridora realitat a què s'enfronten centenars de milers de dones, nenes i persones LGBTI refugiades de tot el món, una realitat que la vergonyosa inacció dels governs no fa més que allargar" , ha manifestat Catherine Murphy, directora en funcions del Programa sobre Gènere, Sexualitat i Identitat d'Amnistia Internacional.

"Instem els governs de tot el món al fet que compleixin amb la seva obligació legal d'eliminar aquesta violència. Això vol dir prendre mesures específiques com garantir que la policia proporciona un entorn segur i confidencial en el qual les persones refugiades puguin denunciar els casos de violència de gènere".

"També és fonamental que els governs de tot el món facin més per compartir la responsabilitat de protegir les persones refugiades augmentant considerablement el nombre de places de reassentament a disposició de les que estiguin més necessitades de protecció. La pobresa i la inseguretat en què es troben moltes persones refugiades en països com el Líban i Líbia incrementa el risc d'explotació sexual i violència de gènere".

Viatges perillosos
Durant el seu viatge, les persones refugiades i migrants corren un risc elevat de patir abusos com la violència i el tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual. Les dones, les nenes i les persones LGBTI s'enfronten a amenaces específiques com l'assetjament sexual, la violació i altres formes de violència de gènere, que subratllen la urgent necessitat d'establir rutes segures i legals.

El 2016, un seguit de dones refugiades i migrants de l'Àfrica subsahariana que havien travessat Líbia van explicar a Amnistia Internacional que, al llarg de les rutes de tràfic de persones, la violació és tan habitual que, durant el viatge, prenien píndoles anticonceptives per evitar quedar embarassades.

Alhora, la violència de gènere s'està convertint cada vegada més en un factor de "expulsió" per a les dones i les persones LGTBI, que les obliga a fugir dels seus llocs d'origen i buscar protecció en altres països.

Patricia* [pseudònim] dona transsexual de 32 anys, va explicar a Amnistia Internacional l'assetjament i la persecució que patia a El Salvador:

"Els policies m'assetjaven, sempre m'aturaven i em deien coses, m'extorquien i em colpejaven. Deien que no els agradava per "ser qui sóc". Les maras m'amenaçaven també: cada mes em cobraven una "renda", però no podia pagar-la tota. Crec que m'amenaçaven per la discriminació i l'homofòbia, per ser qui sóc. Vaig pensar a anar a les autoritats, però sempre em molestaven".

Tement per la seva seguretat, Patricia va decidir viatjar a Mèxic, però va ser deportada al cap de diversos mesos, en el transcurs dels quals la van colpejar i van robar-la en dues ocasions.

Amnistia Internacional ha destacat la manera en què les dones, nenes i persones LGBTI refugiades dels països del Triangle Nord de Centreamèrica (Guatemala, El Salvador i Hondures) que fugen dels elevats índexs de violència corren perill de patir  violència de gènere tant als seus països d'origen com durant el seu viatge. Els països d'acolliment, com Mèxic, no els proporcionen protecció adequada: el 2015, el 98 per cent de les persones procedents de Centreamèrica detingudes per les autoritats mexicanes com a migrants en situació irregular van ser enviades de retorn als seus països d'origen.

Manca de protecció legal
A tot el món, les dones i nenes refugiades que no tenen documentació regularitzada s'enfronten al dilema terrible de no denunciar els delictes comesos contra elles, o denunciar-los i arriscar-se a ser detingudes, deportades i sancionades per no tenir permisos de residència vàlids.

Maryam* [pseudònim], siriana d'Homs que va arribar al Líban el 2013, va explicar a Amnistia Internacional que uns policies passaven sovint per la casa que tenia llogada juntament amb diverses dones de la seva família, i les amenaçaven amb empresonar-les si no "sortien" amb ells. Va relatar:

"L'assetjament [a dones refugiades] és un gran problema al Líban; soltera o casada, sempre m'assetgen. Per això tenim por per les nostres filles. Tinc una filla de 16 anys i em fa por fins i tot a enviar-la al comerç més proper".

A Espanya, benvinguda indigna
A Espanya, Amnistia Internacional també ha denunciat que les autoritats no estan complint amb els seus compromisos d'acollir més de 17.000 persones per als propers dos anys. De moment el nombre de persones que han arribat per reubicació i per reassentament ha estat de 398 i 289 respectivament. És a dir, un total de 687 són les persones que Espanya ha acollit fins ara. D'aquestes, només han estat reubicades 76 dones, i reassentades 63.

D'altra banda, les poques persones que han estat acollides, es troben a la seva arribada un sistema d'asil que no els dóna la benvinguda que mereixen. Tal com va denunciar l'organització en el seu últim informe, es tracta d'un sistema discriminatori, arbitrari, obsolet i ineficaç que pot portar a les persones a la indigència a mitjà termini.

Maryam n'és un exemple. De nacionalitat siriana, va fugir de la guerra i de la violència i maltractament per part de la seva parella. Durant el camí va ser víctima d'un intent d'agressió sexual. Va arribar sola a Espanya, en una situació especialment difícil. Malgrat els problemes que presentava, no ha estat degudament identificada com a persona vulnerable ni ha tingut accés una atenció especialitzada ni suport psicològic.

AI ha reiterat en diverses ocasions que fins al moment, Espanya només ha complert el 4% del seu compromís de reubicació i reassentament. A aquest ritme, trigarem més de 25 anys a aconseguir l'objectiu. Són persones que fugen de la guerra i la persecució, però milers d'elles segueixen atrapades en condicions deplorables. Les autoritats no només han de contribuir a proporcionar rutes legals i segures per a aquestes persones, sinó que a més han de tenir en compte els criteris de gènere a l'hora de proporcionar la seva adequada protecció i integració al país.

Solidaritat amb dones yazidites a Grècia
Aquest any, Amnistia Internacional demana als seus simpatitzants que enviïn missatges de solidaritat a un grup de dones yazidites del nord de l'Iraq que es van veure obligades a fugir a l'agost de 2014 quan el grup armat autodenominat Estat Islàmic va escombrar la regió en una campanya sistemàtica de neteja ètnica. Aquestes dones estan bloquejades a Grècia en condicions terribles.

Durant més de cinc mesos, les dones han estat al camp de Nea Kavala, on les condicions són espantoses: mala il·luminació, manca de lavabos i dutxes segures o separadess, i cap mecanisme per denunciar l'assetjament sexual. se sentien molt insegures, així que van formar un "cercle de protecció" per cuidar unes de les altres, davant l'absència de protecció per part de l'estat en el camp. Des de llavors, s'han traslladat a un altre camp.

"Grècia i altres països que acullen persones refugiades han d'actuar urgentment per millorar les condicions de recepció de les persones refugiades que romanen encallades al país; entre altres coses, han de prendre mesures adequades per garantir la seguretat de les dones i nenes refugiades", ha manifestat Catherine Murphy.

"Com a mínim, això significa garantir que a les dones, nenes i persones LGBTI refugiades se'ls proporcionen excusats segurs i zones de dormitori, així com accés a serveis i atenció mèdica per als qui han sofert violència de gènere".

+ Envia un missatge de solidaritat al grup de dones yazidites perquè sàpiguen que no estan soles.

Informació complementària
La violència de gènere és la violència comesa contra una persona a conseqüència del seu gènere. Això inclou la violència contra les dones i les nenes, però també la violència contra persones a causa de la seva orientació sexual o identitat/expressió de gènere, o la seva presumpta orientació sexual o identitat/expressió de gènere, i també contra homes que poden ser atacats a causa d'actituds discriminatòries sobre què és el que constitueix "masculinitat".

L'any 2015 va marcar un rècord pel que fa a desplaçaments forçats. En acabar l'any s'havia registrat l'existència d'aproximadament 10,5 milions de dones i nenes refugiades.