Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Dia Internacional dels Desapareguts

30/8/05 - "Desapareguts" en la "guerra contra el terror", dramàtica situació en què es troben les persones que són sota custòdia secreta i no reconeguda

amnistia amni, 

"Desapareguts" en la "guerra contra el terror"

 

El 30 d'agost, Dia Internacional dels Desapareguts, Amnistia Internacional para esment especial a la dramàtica situació en què es troben les persones que són sota custòdia secreta i no reconeguda d'Estats Units en l?anomenada ?guerra contra el terror?.

 

Tenir reclosa una persona en detenció secreta, sense revelar el destí o el parador del detingut, o el fet mateix de la seva detenció, constitueix ?desaparició?, una violació de drets humans en si mateixa que posa el ?desaparegut? en perill de sofrir nous actes de tortura i maltractaments. La ?desaparició? al seu torn s'ha revelat com constitutiva de tortura o maltractaments contra la persona ?desapareguda? i contra la seva família, privada de tota informació i desesperada per aconseguir notícies.

 

Més de 70.000 persones han estat detingudes per forces nord-americanes durant la ?guerra contra el terror?, i un nombre indeterminat està reclòs en llocs desconeguts en diversos països: Jordània, Pakistan, Egipte, Tailàndia i Afganistan. Amnistia Internacional ha pogut documentar almenys 27 morts sota custòdia nord-americana. Fins i tot, informes oficials d'Estats Units han documentat l'existència de detinguts ?fantasmes?, reclosos en secret en presons conegudes i traslladats dintre de la presó per ocultar-los del Comitè Internacional de la Creu Roja (CIRC). Es creu que són encara més de 10.000 les persones que continuen sota custòdia nord-americana en presons i camps de detenció.

 

 

 

Tortura i detenció secreta

 

El passat mes de juny, Amnistia Internacional va poder visitar dos detinguts iemenites, Muhammad Faraj Ahmed Bashmilah i Salah Nasser Salim ?Ali que durant més d'un any i mig van ser, de fet, ?desapareguts?.

 

Muhammad Faraj Ahmed Bashmilah, iemenita i amic de Nasser va ser detingut a Jordània quan viatjava per motius familiars. Va estar en una presó on només va veure guàrdies jordans i nord-americans, fins que va ser traslladat sota custòdia a Iemen, més d'un any i mig després. En els interrogatoris la feien preguntes sobre la seva estada a l?Afganistan però mai li van donar explicacions de què se l?acusava.

 

Salah Nasser Salim ?Ali, iemenita de 27 anys, va ser detingut l'agost de 2003 a Indonèsia. Explica que el van traslladar a Jordània, on el van torturar. El van interrogar però mai li van dir per què l?havien detingut. Salah afirma que, després, guàrdies nord-americans li van embenar els ulls i el van traslladar a un lloc secret on va estar entre sis i vuit mesos, en una diminuta cel?la on una galleda li servia d'excusat. Després va estar en altre centre on les seves condicions van millorar, però continuava estant en règim d'aïllament, sempre emmanillat i encadenat.

 

En cap moment, a cap als detinguts els van facilitar algun tipus d'informació, ni tampoc van informar els seus advocats, els seus familiars, el CIRC o alguna altra persona o organisme pertinents pel que fa a la seva detenció o el seu parador.

 

Per a Amnistia Internacional, els actes descrits per Muhammad Faraj Ahmed Bashmilah i Salah Nasser Salim ?Ali van ser clarament actes de "desaparició". Actualment, estan detinguts a Iemen, malgrat que les autoritats iemenites reconeixen que no existeixen motius jurídics per a això. Segons la pròpies autoritats van relatar a Amnistia Internacional, Muhammad Faraj i Salah Nasser continuen detinguts a instàncies de les autoritats nord-americanes. Amnistia Internacional demana la seva posada en llibertat immediata i que tinguin accés a tractament mèdic i a la rehabilitació que precisin.

 

 

 

Un crit de protesta pot acabar amb mil crits de dolor

 

Perquè s'aclareixi la situació dels ?desapareguts? en ?la guerra contra el terror?, es posi fi a la reclusió secreta i en règim d'incomunicació, que a més de constituir en si una greu violació dels drets humans crea condicions propícies perquè es desenvolupi la tortura Amnistia Internacional va engegar el passat 25 de juny la campanya, Un crit de protesta pot acabar amb mil crits de dolor.

 

A través de la pàgina web d'aquesta campanya www.es.amnesty.org/tortura/, més de 68.000 persones han enviat correus electrònics a l'administració Bush perquè:

 

? Posi fi a la reclusió secreta i en règim d'incomunicació, així com a les ?desaparicions?.

 

? Investigui totes les denúncies de tortura i maltractaments.

 

? Processi totes les persones presumptament responsables de violacions de drets humans.

 

? Alliberi o celebri judicis als detinguts amb totes les garanties.

 

I més de 2.000 persones han enregistrat els seus crits de No a la tortura, dirigits al President nord-americà, per expressar el rotund rebuig de la societat espanyola contra aquesta violació dels drets humans.

 

(30/08/2005)