Desposseïts i en perill: És hora de fer realitat els drets dels pobles indígenes Malgrat que durant l'última dècada s'han realitzat alguns avenços, els pobles indígenes de tot el món continuen vivint en la penúria i el perill pel fet que els Estats no respecten i defensen els seus drets humans fonamentals. Els pobles indígenes han estat desarrelats de les seves terres i comunitats a conseqüència de polítiques governamentals discriminatòries, conflictes armats i interessos econòmics privats. En privar-los de recursos i tradicions fonamentals per al seu benestar i supervivència, molts pobles indígenes no poden gaudir plenament de drets humans com el dret a l'alimentació, la salut, l'habitatge o els drets culturals, i sofreixen marginació, pobresa, malalties, situacions de violència i, en alguns casos, l?extinció com pobles. La interrupció de les formes de vida tradicionals suposa una especial dificultat per a les dones indígenes, que perden la seva posició en la pròpia societat o veuen com la frustració i les lluites dins la comunitat es reflecteixen en la violència en la llar. Per a les dones indígenes que, en nombre cada vegada major, han migrat a entorns urbans o viuen en terres en les quals existeix una gran presència militar, la discriminació racial i sexual de la societat en el seu conjunt pot comportar un major risc de violència i un accés no equitatiu a la protecció del sistema de justícia. Al Brasil, alguns pobles indígenes, com els macuxi de Raposa Serra do Sol, a l'estat de Roraima, han aconseguit que l'Estat brasiler els reconegui els drets a les seves terres ancestrals després de diverses dècades de lluita. No obstant això, molts pobles indígenes continuen veient negats els seus drets econòmics, socials i culturals, i s'enfronten a amenaces i agressions mentre aquests drets no els són reconeguts plenament. Els pobles guaraní-kaiowà, a l'estat de Mato Grosso do Sul, continuen patint una greu superpoblació a moltes de les seves reserves. Durant la lluita que mantenen pel dret a les seves terres ancestrals, és freqüent que sorgeixin disputes entre membres de les comunitats indígenes i hisendats que s'han assentat a les zones indígenes. Segons els informes, el 26 d'agost de 2003 pobladors bengalins van agredir sexualment nou dones i van incendiar centenars de cases tribals amb impunitat al districte de Khagrachari, a Bangla Desh. Fins i tot després de la signatura dels Acords de Pau de Chittagong Hill Tracts, a finals de 1997, han continuat produint-se abusos a gran escala contra els drets humans dels indígenes, amb l'evident connivència de l'exèrcit. El 24 de juliol de 2005, desenes d'habitants de les tribus indígenes van ser sotmesos a brutals pallisses i maltractaments ?segons els informes, a mans de personal de l'exèrcit? a Fakinala Nee Aung Karbari Para, al sub-districte de Manikchari, Khagrachari. Les estadístiques del govern canadenc mostren que les joves indígenes tenen cinc vegades més probabilitats que la resta de les dones de morir violentament. Les organitzacions de dones indígenes afirmen que no s'està fent prou per abordar factors crítics que col?loquen les dones indígenes en situació de risc, inclosa la marginació econòmica i la parcialitat en el sistema de justícia. A Kenya, els massai estan lluitant contra dècades d'impunitat per les violacions que es cometen contra ells. El setembre de 2004, la policia va utilitzar gasos lacrimògens per dispersar membres d'aquesta comunitat que es manifestaven per les terres que havien perdut en l'època colonial. Diversos manifestants van ser detinguts i un va morir per trets de la policia. Els soldats britànics estacionats a Kenya per entrenar-se allí han estat acusats de moltes violacions i violacions en grup entre 1965 i 2001. Segons els informes, Valentina Rosendo Cantú i Inés Fernández Ortega, dones de la comunitat indígena tlapaneca a l'estat de Guerrero, Mèxic, van ser violades per membres de l'exèrcit el febrer i març de 2002, respectivament. Quatre dones indígenes més han presentat també denúncies de violació per soldats a Guerrero en els últims 10 anys. No obstant això, cap d'aquests casos ha estat investigat eficaçment i els responsables no han comparegut davant la justícia. Molt al contrari, els investigadors militars han intentat refutar les denúncies de violació, fent recaure el pes de la prova en les víctimes i passant per alt les normes internacionals. Els casos de Valentina i Inés estan ara davant la Comissió Interamericana de Drets Humans, que estudia la seva admissibilitat. Amnistia Internacional insta tots els Estats a que col?laborin estretament amb els pobles indígenes per garantir l'adopció d'un sistema eficaç de salvaguardes tant en l'àmbit nacional com en l'internacional. Entre les mesures crítiques que exigeixen una actuació immediata estan les següents: - garantir el reconeixement dels drets sobre la terra dels pobles indígenes i la seva protecció mitjançant la demarcació i la resolució justa de les disputes pendents; - aprovar una enèrgica declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, que es basi en les actuals normes de drets humans i que les consolidi; - ratificar el Conveni 169, Drets dels Pobles Indígenes (1989), de l'Organització Internacional del Treball, i posar en pràctica les seves disposicions. Informació general El Dia Internacional de les Poblacions Indígenes del Món es va celebrar per primera vegada el 9 d'agost de 1994, coincidint amb l'inici del primer Decenni Internacional de les Poblacions Indígenes del Món. Aquest any comença el segon Decenni. El juliol de 2004, Amnistia Internacional va llançar una acció global demanant l'oportuna adopció d'una Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes. El projecte de declaració de les Nacions Unides disposa que es reconegui i protegeixi una àmplia gamma de drets crucials per a la supervivència i el benestar dels pobles indígenes com a cultures diferenciades. En els instruments internacionals de drets humans, el terme ?indígena? sol referir-se als grups culturals distintius la relació dels quals amb la terra o el territori és anterior a la colonització o la formació de l'Estat modern i que mantenen tradicions i institucions exclusives del lloc de què es tracti. En els diferents contextos nacionals poden utilitzar-se altres termes, com ara pobles ?aborígens?, ?nadius? o ?tribals?. (09/08/2005)