Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Dia Internacional de l'eliminació de la discriminació racial

21/3/07 - A la Unió Europea el racisme i la discriminació són un problema greu de drets humans. A Espanya no hi ha estadístiques oficials sobre racisme ni un Pla Nacional per combatre'l.

amnistia amni, 

Brussel?les/Madrid.- Mentre la Unió Europea (UE) celebra l'any de la Igualtat d'Oportunitats per a totes les persones, el racisme i la discriminació continuen sent un problema greu i generalitzat de drets humans a la UE, afirma Amnistia Internacional amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial.

 

En una carta enviada a la Comissió Europea, al Consell i al Parlament de la UE, l'organització insta a prendre mesures concretes per posar fi a la discriminació racial.

 

?Hi ha ciutadans que, a més d'enfrontar-se a l'amenaça, molt real, dels insults i la violència física, no poden dur una vida normal ?tenir un treball, llogar una casa o caminar sense més pel carrer sense que els aturin i els registrin? simplement per no ser del color o l'ètnia ?apropiats'?, ha manifestat Dick Oosting, director de l'Oficina d'Amnistia Internacional a la UE.

 

Durant els últims dos anys, l'organització ha denunciat que determinades lleis i pràctiques discriminen els ciutadans estrangers i les minories ètniques a Europa:

 

? Els tres milions de musulmans de Regne Unit s'enfronten a un racisme creixent, fomentat en part per les freqüents identificacions que fa el govern entre ?amenaça terrorista? i ?estrangers? o ?musulmans extremistes?.

? A França els musulmans d'origen subsaharià o nord-africà pateixen més abusos per part de les forces de seguretat que els francesos no musulmans.

? A molts països d'Europa es nega a les comunitats gitanes els seus drets econòmics, socials i culturals. Hi ha països com ara Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Eslovènia, on Amnistia Internacional ha constatat la falta d'accés dels nens i nenes gitanos a l'ensenyament primari.

 

Aquestes dades revelen que el racisme i la discriminació són un problema molt greu a la UE. A més, existeix una gran diferència entre les promeses dels governs i la pràctica real. Ni tan sols la meitat dels Estats de la UE han aplicat plans nacionals d'acció contra el racisme ni han ratificat el protocol 12 del Conveni Europeu de Drets Humans, la quals cosa permetria dur davant els tribunals casos de discriminació.

 

A Europa també ha de millorar la recollida de dades sobre l'abast i la naturalesa del racisme per desenvolupar polítiques que s?hi enfrontin. L'informe de l'Observatori Europeu del Racisme i la Xenofòbia subratlla, per exemple, que només un Estat ?el Regne Unit- fa públiques dades de justícia penal que identifiquen específicament els musulmans com a víctimes d'incidents racistes.

 

 

 

Peticions d'Amnistia Internacional a la Unió Europea

 

? Exercir pressió per aplicar les directives per a la igualtat racial i l'ocupació.

? Millorar la legislació per garantir la igualtat i l'eficàcia en la protecció davant tots els motius i actes de discriminació.

? Legislar per brindar protecció efectiva contra la delinqüència i l'apologia de l'odi racistes dins la UE, alhora que es protegeix la llibertat d'expressió.

 

 

 

Espanya: Falta de voluntat política per abordar el racisme

 

D'acord amb l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (gener de 2007), la immigració és el tercer problema més important d'Espanya (segons un 34,5% dels enquestats). No obstant això, només un 0,7% percep el racisme com un problema.

 

L'últim informe de la Comissió Europea contra el Racisme i la Xenofòbia (ECRI) alerta dels prejudicis i l'hostilitat cap als immigrants a Espanya, assenyalant que el 60% de la població associa la immigració amb la delinqüència.

 

L'absència de dades oficials, incomplint les recomanacions de l?ECRI, fa impossible conèixer l'abast del racisme a Espanya. Només en referència a agressions protagonitzades per grups racistes dirigides contra immigrants, persones sense llar, homosexuals o prostitutes, segons l'informe RAXEN Especial 2006, la xifra supera les 4.000 agressions anuals.

 

Amnistia Internacional, per la seva banda, ha documentat en els últims anys nombrosos casos de maltractaments per part de diferents forces de seguretat amb un component racista.

 

El govern espanyol no sembla tenir voluntat política per lluitar de forma efectiva contra el racisme. No només no ha adoptat un Pla contra el Racisme, sis anys després del compromís adquirit amb la Declaració de la Conferència de Durban de 2001, sinó que la posada en pràctica de les mesures a què obliga la normativa europea, com ara la creació de l'Observatori per a la lluita contra el Racisme i la Xenofòbia i del Consell d'Igualtat de Tracte, no ha estat, en absolut, efectiva.

 

L'Observatori, presentat pel govern fa un any i un dels objectius del qual és l'elaboració d'informes i estadístiques, no ha fet pública cap dada o estadística des de la seva presentació.

 

Pel que fa al Consell per a la Igualtat de Tracte, creat en 2004, encara no se sap quina composició tindrà ni quin funcionament. L'organització insisteix que aquest Consell ha de ser independent i tenir competències efectives per lluitar contra el racisme.

 

 

 

Peticions d'Amnistia Internacional al govern espanyol

 

* Ratificar el Protocol Opcional número 12 del Conveni Europeu de Drets Humans.

* Facilitar informació sobre el treball realitzat per l'Observatori de lluita contra el Racisme i la Xenofòbia durant el seu primer any de vida.

* Engegar el Consell per a la igualtat de tracte seguint les recomanacions de l?ECRI.

 

* Emprendre un Pla Nacional contra el Racisme i la Xenofòbia i prendre mesures per evitar l'augment de la violència per motius racistes.

 

(21/03/2007)