Coincidint amb el Dia Internacional Contra la Pena de Mort, Amnistia Internacional ha demanat una vegada més que no s'executi Paco Larrañaga, ciutadà espanyol condemnat a mort a Filipines. L'organització ha lliurat a l'Ambaixada de Filipines les peticions de més de 220.000 persones que s'han dirigit a la presidenta del Govern d'aquest país per demanar-li que es commuti la pena de mort mitjançant injecció letal a Paco Larrañaga, que s'estableixi una moratòria de totes les execucions pendents i que s?aboleixi la pena de mort de la seva legislació. Amnistia Internacional al llarg de la setmana ha organitzat diferents actes de suport a Paco Larrañaga en diverses localitats espanyoles com ara Alacant, Barcelona, Bilbao, Madrid, Oviedo, Salamanca, Sevilla, Vigo i Zumárraga, entre d?altres. Actualment, un total de 1.100 persones estan pendents d'execució a Filipines. Des de la restauració de la pena de mort el 1993 s'han portat a terme 7 execucions. Entre aquestes persones, almenys 21 joves continuaven condemnats a mort per delictes comesos quan tenien menys de 18 anys, tot i que la llei establia amb claredat que els menors no podien ser condemnats a mort ni executats. Antecedents del cas de Paco Larrañaga Francisco Larrañaga, espanyol de 27 anys, està des dels 19 anys en una presó filipina. El 5 de maig de 1999 va ser condemnat a cadena perpètua per un tribunal de primera instància, juntament amb sis acusats més, per segrest, violació i mort de dues dones filipines: Maryjoy Chiong i Jacqueline Chiong (les "germanes Chiong"). El 5 de febrer de 2004, el Tribunal Suprem de Filipines va revisar la sentència i la va augmentar, condemnant Francisco Larrañaga i cinc imputats més a la pena de mort. Quant al setè condemnat, James Anthony Uy, se li ha mantingut la cadena perpètua ja que quan es va produir el crim era menor d'edat. Segons el Tribunal Suprem, Larrañaga i els altres condemnats van segrestar el 16 de juliol de 1997 en un centre comercial de la ciutat filipina de Cebú les germanes Maryjoy i Jacqueline Chiong, que llavors tenien 19 i 21 anys respectivament. Els condemnats, afegeix la sentència, van violar repetidament les víctimes. El cadàver de Maryjoy va aparèixer l'endemà, mentre que el cos de Jacqueline continua desaparegut. Francisco Larrañaga ha manifestat en tot moment la seva innocència, argumentant que el matí del 16 de juliol de 1997 s'examinava a l'Escola d'Arts Culinàries a Manila, a 300 quilòmetres per mar de la ciutat de Cebú, on presumptament es van cometre els crims. La coartada la van ratificar 15 testimonis, entre ells la professora de l'escola, els seus companys de classe, el guàrdia de seguretat de l'edifici on vivia a Manila i els amics amb els quals va estar aquella nit. A més, el jutge no va permetre declarar a 20 testimonis més, que podrien haver corroborat la coartada. El març de 2004 els advocats van elevar una moció de reconsideració al Tribunal Suprem amb l'esperança que a causa de totes les irregularitats que van caracteritzar el procés es pogués celebrar un nou judici. No obstant això, el 21 de juliol de 2005 el Tribunal Suprem va desestimar la moció i va confirmar la pena de mort per injecció letal. Després d'aquesta decisió del tribunal, la seva única possibilitat és l'indult presidencial. Si l'acusat sol?licita l'indult, ha de reconèixer la seva culpabilitat, però si ho fa un tercer, aquest requisit no és necessari. Per aquesta raó, Paco ha manifestat en reiterades ocasions que ell no demanarà clemència, perquè sempre s'ha declarat innocent. A finals de setembre, el Govern espanyol s'ha ofert directament a la família per gestionar la sol?licitud d'indult, i segons informacions rebudes, està complint amb aquest compromís. Altres espanyols condemnats a pena de mort Amnistia Internacional treballa en aquests moments per la situació en la qual es troben dos espanyols més condemnats a mort en l'estranger: Pablo Ibar, més de 4 anys en un corredor de la mort de Florida (Estats Units). El 1994 Pablo Ibar va ser acusat, junt amb Seth Peñalver, d'assassinar tres persones durant un robatori a la mansió en la qual es trobaven les víctimes. Segons la família i el seu advocat, el procés va estar ple d'irregularitats. Des del 2 de desembre de 2003 s?està a l'espera que el tribunal decideixi si es repeteix o no el judici. Nabil Manakli, des de l?11 de setembre de 2003 viu en perill d'execució imminent al Iemen. Va ser detingut el 1997 acusat de planejar actes de sabotatge i assassinats per un atemptat amb bomba ocorregut a Aden aquell mateix any. Les gestions de les autoritats de la UE i d'Espanya, inclòs el govern espanyol van aconseguir ajornar l'execució, però la condemna a mort continua. Pena de mort al món Malgrat que existeix una tendència clara cap a l?abolició a tot el món, continuen sent molts els països que encara apliquen la pena de mort. Segons les dades de què disposa Amnistia Internacional, l'any 2004 es van portar a terme en el món 3.797 execucions. La xifra real d'execucions pot haver estat molt major. El 94% d'aquestes execucions van tenir lloc en només quatre països: Xina (3.400 execucions conegudes), Iran (159 execucions conegudes), Vietnam (64 execucions conegudes) i Estats Units d'Amèrica (59 persones). Fins el 10 d'octubre de 2005 la tendència abolicionista ha crescut, sumant-se Mèxic i Libèria a la llista de països abolicionistes. I Bèlgica va reformar la seva Constitució el febrer de 2005 per prohibir la pena capital en tota circumstància. En total són ja 86 els països que han retirat de la seva legislació l'aplicació de la pena de mort per cap tipus de delicte. No obstant això cal lamentar la represa de les execucions per part de l?Autoritat Palestina i per part del govern de l'Iraq. L?1 de març de 2005, el Tribunal Suprem dels Estats Units va prohibir l'execució de menors, un exemple que podria ajudar a aconseguir l'eradicació total i definitiva d'aquesta pràctica il?legal a tot el món. No obstant això, països com Iran han continuat executant menors durant el 2005. (10/10/2005)