Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Dia de les Víctimes de Desaparició Forçada: AI llança la campanya "Res no és igual si algú desapareix"


Les desaparicions forçades més enllà del lloc i del moment en què van passar tenen un denominador comú: la lenta i prolongada angoixa de les famílies.

"Sempre em pregunto: haurà tingut avui menjar suficient? Estarà ferit? Però potser res d'això importa. Potser estigui mort"
Mare de noi desaparegut el 2011

Amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de Desaparició Forçada, Amnistia Internacional engega la campanya "Res no és igual, si algú desapareix". "Amb aquesta campanya volem recordar que la desaparició forçada no és un fet puntual. La desaparició forçada en la mesura que no hi ha una resposta per a les famílies, s'allarga en el temps de manera permanent fins que no se sap què va passar amb els seus éssers estimats", ha manifestat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

No importa que les desaparicions forçades siguin recents com en els caos de Síria o Mèxic, o que s'hagin produït fa dècades com a Espanya. En tots els casos hi ha un denominador comú: els seus familiars seran sotmesos a una lenta i prolongada angoixa psicològica, poden ser extorquits a canvi d'informació, o poden ser amenaçats per seguir buscant la veritat. Els efectes econòmics en algunes d'aquestes famílies poden ser molt negatius, ja que la legislació de nombrosos països obliga a presentar un certificat de defunció per poder optar a ajuts o pensions econòmiques.

Amb la desaparició forçada, les persones desapareixen literalment d'entre els seus éssers estimats i de la seva comunitat, quan agents estatals (o amb el consentiment de l'Estat) els detenen pel carrer o a la seva casa i després es neguen o rebutgen dir, on es troben. És un delicte de dret internacional. Moltes d'aquestes persones mai són posades en llibertat i no arriba a conèixer-se què va passar-los.

Amnistia Internacional vol posar el focus en la desaparició forçada de persones en països com Espanya, Síria o Mèxic. Però l'organització està treballant per a centenars de casos de persones desaparegudes en totes les regions del món.

Espanya


"Tenia tres anys quan va passar. Una nit van treure a la meva mare de casa i se la van emportar. El meu germà i jo dormíem. Mai més vam saber d'ella. Al meu pare l'havien matat un mes abans, va ser dels primers que van caure a Marchena, i avui segueix enterrat en una fossa". La mare d'Antonio Narváez no figura en cap llistat com a víctima o morta. Antonio té 83 anys i segueix demanant justícia. "A veure si puc ajuntar-los i donar-los un enterrament digne, cosa que no van tenir en el seu moment".

A Espanya se segueix privant del dret a la veritat, la justícia i la reparació a les víctimes de crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.
Dels més de 114.000 crims de dret internacional denunciats davant la justícia, la majoria corresponen a desaparicions forçades.

En els últims anys, almenys cinc mecanismes de Nacions Unides han constatat i expressat que Espanya ni investiga ni deixa investigar els crims comesos en aquest període. Així, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades, amb motiu de la seva visita a Espanya el 2013, es va mostrar especialment preocupat pel tancament, arxiu, paralització o mínima investigació de qualsevol procés per esclarir i jutjar aquests crims, i va instar l'Estat espanyol a investigar d'ofici i jutjar totes les desaparicions forçades, així com a eliminar tots els obstacles que poguessin impedir aquestes investigacions. Al maig de 2017, el Congrés dels Diputats aprovava una Proposició No de Llei en la qual instava el Govern espanyol que complís amb les recomanacions d'aquests organismes internacionals, entre altres aspectes, assumint les tasques de localització i exhumació de fosses i identificació dels cossos de persones víctimes de desaparició forçada.

El 2010, víctimes del franquisme van interposar una querella a l'Argentina, iniciant una investigació que es va obrir en aplicació del principi de jurisdicció universal. Fins ara, Espanya no ha col·laborat amb la justícia argentina. En dues oportunitats ha rebutjat extradir els processaments a l'Argentina, ha negat informació a la justícia d'aquest país i ha impedit que la jutgessa argentina María Servini de Cobria interrogui els 19 acusats, així com la presa de declaració d'algunes víctimes i testimonis.

Campanya i petició al Govern espanyol


En aquest 30 d'agost, Dia Internacional de les Víctimes de Desaparició Forçada, Amnistia Internacional llança la campanya: Res no és igual si algú desapareix. Una acció digital que recorda a les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme i a les seves famílies i demana al Govern espanyol que realitzi les investigacions que calgui per aclarir el parador d'aquestes persones.

Amb aquesta acció i a través de sèries de televisió preguntem a l'opinió pública, què passaria en la teva sèrie favorita si un dels personatges claus no n'hagués format part? Volem sumar signatures a través de www.es.amnesty.org/justicia/, a les més de 186.000 adreçades al Ministre de Justícia, Rafael Catalá, per recordar-li com els casos de desaparició forçada durant la Guerra Civil i el franquisme segueixen estant vigents en l'actualitat. L'absència d'una persona dins d'una família, afecta enormement tots els seus membres fins que no hi ha una resposta clara sobre quin ha estat la sort que ha corregut el seu familiar.

Síria

Noura Ghazi visitava a la presó al seu marit Bassel Khartabil tres vegades al mes des que va ser detingut el 2012.  Les visites van seguir fins que el 3 d'octubre de 2015 quan Bassel va informar-la que el traslladaven a un lloc desconegut. A partir d'aquest moment es va convertir en un dels almenys 75.000 desapareguts entre 2011 i 2016, segons dades de la Xarxa Siriana de Drets Humans. A aquesta xifra cal sumar només en els primers sis mesos de 2017, 3.157 persones desaparegudes.

Noura durant la seva visita a Espanya al març de 2017, assegurava que "no era optimista amb la sort que hagués pogut córrer Bassel, he sentit rumors que hauria pogut ser condemnat a mort". I, les informacions no eren encoratjadores, només a la presó de Saydnaya entre 2011 i 2015 fins a 13.000 persones haurien estat penjades després de judicis sense garanties que els van condemnar a mort.

"Però pensar que existeix la possibilitat que pugui seguir viu em fa seguir denunciant el que passa a les presons sirianes". L'1 d'agost la família de Bassel anunciava la seva mort després de rebre informació que va ser executat el 2015 després d'haver estat presumptament jutjat i condemnat a mort per un Tribunal Militar de Campanya.

El cas de Bassel no és l'únic. I moltes famílies ha estat extorquides, adquirint grans deutes, per aconseguir informació dels seus familiars desapareguts, en molts casos falsa.

Mèxic

"El dormitori està impecable, intacte, com si els rellotges s'haguessin aturat una tarda de gener de 2009". El fill de María Guadalupe Fernández de 32 anys va ser segrestat per un grup d'homes armats a Monclova. "El pitjor és no saber el que li va succeir. Mai m'oblidaré d'ell, però les coses serien diferents si almenys tingués un lloc on presentar-li els meus respectes" explica María Guadalupe.

A juny de 2017 segons dades del Govern mexicà, 32.096 persones es trobaven en parador ignorat, sense especificar-se quantes havien estat sotmeses a desaparició forçada. Un cas emblemàtic són els 43 estudiants d'Ayotzinapa que van desaparèixer al setembre de 2014. A l'abril de 2016, el Grup Interdisciplinari d'Experts Independents, nomenat per la Comissió Interamericana de Drets Humans, va acusar al Govern mexicà de no haver seguit les línies d'investigació claus, manipular evidències, protegir oficials sospitosos de participar en les desaparicions forçades i de torturar presumptes sospitosos per assegurar "confessions". Recentment s'ha verificat que integrants d'aquest grup i d'organitzacions de drets humans que treballen el cas han estat espiades amb sofisticats programes disponibles només per a governs.

Dades de Nacions Unides

La Convenció Internacional per a la protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades ha estat signada per 96 països i ratificada per 57. Els últims a ratificar-la han estat la República Txeca, Sri Lanka i Suïssa. Espanya la va ratificar el 2009.

Les últimes dades del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de Nacions Unides (juny 2016), assenyalen que des de 1980 segueixen oberts 44.159 casos en 91 estats. Només entre el 16 de maig de 2015 i el 18 de maig de 2016, es van registrar 766 nous casos en 37 Estats.

Segons aquest informe, els països amb major nombre de desapareguts registrats des del 1980 són l'Iraq (16.560), Sri Lanka (12.349), Argentina (3.446), Algèria (3.168), Guatemala (3.154), Perú (3.006), El Salvador (2.673) i Colòmbia (1.260).