Londres/Nova York/Madrid.-. Sis destacades organitzacions de drets humans han publicat avui, en la llista més exhaustiva que s?ha fet fins a la data, els noms i dades de 39 persones que, segons es creu, han estat reclosos en secret sota custòdia dels EUA i el parador actual de les quals escara es desconeix. El document també esmenta familiars dels detinguts, fins i tot nens de només set anys, que també van ser reclosos en presons secretes. En relació amb aquest assumpte, tres de les organitzacions han presentat una demanda davant un tribunal federal nord-americà, conformement a la llei sobre llibertat d'accés a la informació, per demanar que es facin públiques les dades relatives als detinguts ?desapareguts?. L'informe, titulat Sense rastre oficial: Responsabilitat dels Estats Units en les desaparicions forçades de la ?guerra contra el terror?, conté informació detallada sobre quatre individus identificats com detinguts ?desapareguts? per primera vegada. A la llista completa hi ha ciutadans de països coma ara Egipte, Espanya, Kenya, Líbia, el Marroc o el Pakistan. Es creu que han estat detinguts a països com l'Iraq, l?Iran, el Pakistan, Somàlia o el Sudan, i traslladats a centres secrets de detenció nord-americans. La llista ?ha estat realitzada per Amnistia Internacional, Cageprisoners, Center for Constitutional Rights, Center for Human Rights and Global Justice of the New York School of Law, Human Rights Watch i Reprieve? reuneix informació de fonts governamentals i de mitjans de comunicació, així com d'entrevistes amb exdetinguts i altres testimonis. L'informe destaca aspectes del programa de detencions de l'Agència Central d'Intel?ligència (CIA) que el govern nord-americà ha tractat activament d'ocultar, com són els llocs on podrien haver romàs reclosos alguns detinguts, els maltractaments que van sofrir i els països als quals possiblement hagin estat traslladats. Així mateix, revela que s'han reclòs en secret familiars de detinguts, fins i tot esposes i nens de només set anys. El setembre de 2002 es va detenir els dos fills petits de Khalid Sheikh Mohammed, que llavors tenien set i nou anys. Segons testimonis presencials, els dos nens van estar reclosos en un centre de detenció per a adults durant almenys quatre mesos mentre agents nord-americans els interrogaven sobre el parador del seu pare. De la mateixa manera, quan el ciutadà tanzà Ahmed Khalfan Ghailani va ser capturat a Gujarat, el Pakistan, el juliol de 2004, van detenir amb ell a la seva esposa, de nacionalitat uzbeka. Les sis organitzacions de drets humans insten el govern dels Estats Units a acabar definitivament amb el programa de detencions i interrogatoris secrets de la CIA, i a fer públics la identitat, el destí i el parador de totes les persones que estan o han estat recloses en centres secrets operats o supervisats pel govern nord-americà en el marc de la ?guerra contra el terror?. En relació amb aquest assumpte, Amnistia Internacional Estats Units, el Centre de Drets Constitucionals i la Clínica Internacional de Drets Humans de la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York han interposat avui una demanda davant un tribunal federal, d?acord amb la llei sobre llibertat d'accés a la informació, per demanar que es facin públics les dades relatives als detinguts ?desapareguts?, inclosos els detinguts ?fantasma? o no registrats. Aquestes tres organitzacions van presentar sol?licituds, en virtut de la llei esmentada, davant diversos organismes federals nord-americans, entre ells els Departaments de Justícia i Defensa i la CIA. Les sol?licituds tenen per objecte obtenir informació sobre persones que estan o han estat recloses pel govern nord-americà o amb la seva participació, en els casos en què no hi ha constància pública de les detencions. Encara que alguns departaments van presentar documents que contenien escasses dades rellevants, cap organisme va proporcionar una llista de persones recloses en secret ni una avaluació de la legalitat del programa de detencions secretes. Se sap que els documents sol?licitats per aquestes organitzacions existeixen. El setembre de 2006, el president George W. Bush va reconèixer públicament l'existència de presons secretes administrades per la CIA; 14 detinguts d'aquests centres van ser traslladats a Guantánamo, i el Departament de Justícia nord-americà ha realitzat una anàlisi en què conclou que el programa de detencions secretes és legal. No obstant això, les autoritats nord-americanes mai han publicat informació sobre la ubicació de les presons, la identitat dels detinguts ni els mètodes d'interrogatori utilitzats. Això impedeix l'examen de l'opinió pública o dels tribunals, i deixa els detinguts exposats a abusos com la tortura o altres maltractaments. A causa del secretisme que envolta al programa, ningú aliè al govern nord-americà sap exactament quantes persones han estat recloses i quantes continuen ?desaparegudes?. El trasllat d?Abd al-Hadi al-Iraqi, d?estar sota custòdia de la Cia a Guantánamo, efectuat l'abril de 2007, posa de manifest que el programa continua operatiu, a pesar que alguns detinguts hagin estat traslladats a presons situades en altres països, possiblement com a manera de detenció per encàrrec. Segons l'informe publicat avui, alguns detinguts en parador ignorat podrien haver estat enviats a països on corren el risc de sofrir tortura i on continuen reclosos en secret, sense càrrecs ni judici. Les entrevistes amb individus que han estat reclosos en presons secretes de la CIA però que han quedat en llibertat indiquen que amb freqüència s'han capturat detinguts de poca importància lluny dels camps de batalla i se?ls ha reclòs en règim d'aïllament durant anys sense permetre'ls que presentessin cap recurs jurídic ni que mantinguessin contacte amb els seus familiars o amb organismes externs. Els qui han recuperat la llibertat no han rebut cap reconeixement de la seva detenció ni cap rescabalament jurídic o econòmic. Declaracions Clive Stanfford Smith, director jurídic de Reprieve, ha afirmat: "Ja és hora que el govern dels Estats Units admeti la seva responsabilitat: aquests 39 individus fa anys que no se sap on són i els indicis mostren que van estar reclosos sota custòdia nord-americà en algun moment. On són ara i què se n?ha fet?" Joanne Mariner, directora del programa sobre terrorisme i antiterrorisme de Human Rights Watch, ha assenyalat: ?El que preguntem és són actualment aquests 39 homes i què els ha passat que van ?desaparèixer?. Ja és un abús greu que els hagin reclòs en presons secretes de la CIA. Ara temem que els hagin traslladat a països en els quals corren el risc de seguir detinguts en secret i sofrir més abusos?. La professora Meg Satterthwaite, directora de facultat del Center for Human Rights and Global Justice of the New York School of Law, ha assenyalat: "Des que van acabar les guerres brutes de l'Amèrica Llatina, el món ha rebutjat el recurs a les ?desaparicions? per considerar-les una violació flagrant del dret internacional. Malgrat aquesta condemna universal, la nostra investigació mostra que els Estats Units ha intentat fer desaparèixer de la mateixa manera les persones de la llista i l'estat de dret. Els Estats Units no pot fer cas omís dels drets humans ocultant detinguts en ?llocs negres?. Les desaparicions forçades són il?legals, independentment de qui les porti a terme?. Vincent Warren, director executiu del Center for Constitutional Rights, ha dit: "El nostre client, Majid Khan, va ser sotmès a tortura i altres abusos durant tres anys estant sota custòdia secreta de la CIA. La seva família ignorava per complet el seu parador: ni tan sols sabia si estava viu. L'única raó per fer desaparèixer algú és poder actuar al marge de la llei i d?esquena de l'opinió pública. Les detencions ?fantasma? són incompatibles amb el respecte bàsic pels drets humans i l'estat de dret. El govern nord-americà ha de posar fi immediatament a aquesta pràctica vergonyosa?. Moazzam Begg, portaveu de Cageprisoners i exdetingut de Guantánamo, ha afirmat: ?Representar persones detingudes per la democràcia més poderosa del món s'ha convertit en un exercici de caçar fantasmes, més que en la tasca d'aconseguir que s'imparteixi justícia. Conceptes com ara habeas corpus no tenen cap significat per a les persones detingudes en ?llocs negres? o en forats més foscs i sinistres. Per a molts dels detinguts, simplement obtenir el dret a dir la veritat sense que sigui necessari eludir la signatura d'una confessió falsa té més significat que el fet d'estar reclòs?. Claudio Cordone, director general d'investigació d'Amnistia Internacional, ha declarat: ?No es qüestiona el deure que tenen els governs de protegir les persones dels actes de terrorisme. Però, sense cap dubte, sí que s?han de posar-se en dubte la detenció d'homes, dones i fins i tot menors, i el seu trasllat a llocs secrets en els quals no existeixen les més bàsiques garanties sobre les condicions de reclusió. El govern nord-americà ha de posar fi a aquesta pràctica il?legal i moralment repugnant d'una vegada per sempre?. Peticions d'Amnistia Internacional al govern espanyol Amb motiu de la recent visita a Espanya de la secretària d'estat dels Estats Units, Condoleezza Rice, Amnistia Internacional es va dirigir al president del govern espanyol perquè tractés en les seves reunions bilaterals el cas de Setmariam Nasar. L'organització no té coneixement que es tractés aquest assumpte. Amb la publicació d'aquest informe, l'organització es dirigeix novament al govern espanyol perquè pregunti a les autoritats nord-americanes per aquest cas. Igualment, demana que insti el govern dels Estats Units a fer públics la identitat i el parador de totes les persones que estan ?desaparegudes?. Així mateix, Espanya ha de signar i posteriorment ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció de totes les Persones contra les Desaparicions Forçades aprovada per Nacions Unides el passat desembre. Informació del cas de Setmariam Nasar, ciutadà espanyol d'origen sirià L?1 de novembre de 2005, o en una data propera, Mustafa Setmariam Nasar, ciutadà espanyol d'origen sirià, va ser detingut a Quetta, el Pakistan, per autoritats pakistaneses. El novembre de 2004, Nasar Setmariam va aparèixer a la llista de "Els terroristes més buscats" de l?FBI i el 18 de novembre de 2004 el Departament d'Estat dels EUA va oferir una recompensa de 5 milions de dòlars a canvi d'informació sobre el seu parador a través del programa "Recompenses per la Justícia". Es descrivia Setmariam Nasar com a un membre d?Al-Qaeda i antic instructor en els camps d'entrenament de l?Afganistan. Altres informes descriuen Setmariam Nasar com a ideòleg i estrateg, més conegut pels seus escrits. Setmariam Nasar també està buscat a Espanya per la seva connexió amb activitats d'Al-Qaeda, és una de les 35 persones que apareixen en l'acte dictat pel jutge Baltasar Garzón el setembre de 2003. L?abril i el maig de 2006, agents d'intel?ligència del Pakistan van confirmar que Setmariam Nasar era buscat per les autoritats nord-americanes i sirianes, que havia estat lliurat a la custòdia dels EUA almenys dos mesos abans i que no era al Pakistan. Més o menys pels mateixos dies, el març de 2006, el nom de Setmariam Nasar va ser eliminat d'almenys una de les llistes governamentals dels EUA sobre terroristes sospitosos. El 19 de juliol de 2006, el seu nom es va incloure en la llista de "terroristes que ja no constitueixen una amenaça". Des de llavors no s'ha publicat cap més informació sobre la sort de Setmariam Nasar per part del govern dels EUA i el seu parador contínua oficialment sense ser exp (07/06/2007)