• Amnistia Internacional, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i més de 96.000 persones que han firmat a Change.org acullen amb satisfacció la decisió de retardar el desallotjament d'una dona víctima de violència de gènere amb dos fills de 7 i 9 anys.
• No obstant això,cal que les autoritats treballin aquests mesos per trobar un allotjament alternatiu perquè aquesta família, que porta sis anys sol·licitant un habitatge social, no es quedi al carrer.

Amb prou feines cinc dies abans de la data en què estava programat el desallotjament, Kaoutar Alouat Nechim-Messaoui, de 27 anys i amb dos fills de 7 i 9, van rebre la notificació del jutjat de 1ª instància i instrucció nº5 de Colmenar Viejo (Madrid) de la suspensió del llançament fins que acabi el curs escolar.

Amnistia Internacional i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han acollit amb satisfacció la bona notícia, però exigeixen a les autoritats una solució per a aquesta dona, víctima de violència de gènere, que portava sis anys, entre 2011 i 2016, sol·licitant un habitatge social i vivint en diverses habitacions de cases compartides, fins que per la seva situació econòmica va ocupar un habitatge de l'IVIMA que es trobava buida (actual Agència d'Habitatge Social de la Comunitat de Madrid). La campanya a través de Change.org iniciada per la víctima ha aconseguit fins al moment el suport de més de 96.000 persones.

"Això no deixa de ser un desallotjament en diferit: una bona notícia momentània per Kaoutar, però no la solució definitiva perquè, tal com indiquen els estàndards internacionals de drets humans, és necessari oferir un habitatge alternatiu, especialment per a les persones més vulnerables. El dret a l'habitatge és un dret humà", explica Safira Cantos, portaveu d'Amnistia Internacional a la Comunitat de Madrid.

"Cada dia més persones estan coneixent i sumant-se a la petició de Kaoutar que demana a la Comunitat de Madrid que no li deixin al carrer. Els desnonaments segueixen existint i és important que els ciutadans segueixin mobilitzant-se per parar-los i garantir el dret a un habitatge digne", explica Javier Sánchez, director de Comunicació i Campanyes a Change.org.

"A Tres Cantos, on viu Kaoutar i els seus dos fills petits, hi ha habitatges buits de l'Agència d'Habitatge Social (AVS), però estan tancades i chapadas amb una porta d'acer. Diu l'AVS que les estan reparant però allà no entra cap obrer. Des de la PAH Sierra Norte oferim les nostres mans per arreglar-ne una i que Kaoutar i els seus fills puguin estar tranquils prop de la seva família, dels seus amics i on els seus fills estan escolaritzats", assenyala la PAH Sierra Norte.

"Dedico les meves forces a seguir lluitant pels meus fills dia a dia. Per viure com una família normal. Dignament. Només això. Gràcies a totes les persones que m'estan ajudant per tenir una llar i no quedar-nos al carrer", ha assenyalat Kaoutar.

Més informació

A causa de les seves dificultats econòmiques i sent, a més, víctima de violència de gènere, Kaoutar Alouat Nechim-Messaoui, actualment amb 27 anys i amb dos fills de 7 i 9, va decidir sol·licitar un habitatge social en 2011. Ho va fer, sense èxit, durant sis anys, fins a 2016. Mentrestant, va ser passant de casa a casa, llogant una habitació amb els seus fills en habitatges compartits. Finalment, després d'aconseguir divorciar-se d'un marit maltractador, davant la falta de resposta de les autoritats i veient d'a prop el risc de quedar-se al carrer, va decidir ocupar un habitatge propietat de l'IVIMA (actual Agència d'Habitatge Social de la Comunitat de Madrid) que es trobava buida, pel que sembla, des de fa diversos anys.  

Malgrat que tant el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides com el Punt Municipal de l'Observatori Regional de Violència de Gènere, han demanat la paralització del desallotjament fins que es resolgui la seva situació, Kaoutar s'enfronta a dos processos dolorosos: el de l'expulsió del que ha estat el seu habitatge en els últims 19 mesos, sense alternativa; i un altre penal, pel qual ha estat condemnada a una pena de multa per usurpació, malgrat que en la pròpia sentència s'aprecia que va ocupar l'habitatge per "estat de necessitat".  

L'habitatge és un dret humà que implica accedir a una llar i a una comunitat segures en les quals viure en pau, amb dignitat i salut física i mental. D'acord amb el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals ratificat per Espanya, i altres instruments internacionals, els Estats tenen el deure adoptar mesures per proveir d'habitatge alternatiu a les persones que han sofert un desallotjament i que puguin quedar sense sostre. Especialment, els Estats part han de fer esment en els casos en què els desallotjaments afectin a dones, menors, persones majors o persones amb diversitat funcional així com individus pertanyents a col·lectius vulnerables. Així mateix els Estats han de garantir polítiques d'habitatge que assegurin la disponibilitat d'habitatge assequible per a la població en proporció als seus ingressos.