En un cas d'asil sense precedents, un òrgan de drets humans de l'ONU ha resolt que els governs han de tenir en compte les violacions de drets humans causades per la crisi climàtica en examinar casos de deportació de sol·licitants d'asil.

Al febrer de 2016, Ioane Teitiota, ciutadà de Kiribati, estat del Pacífic, va denunciar el govern de Nova Zelanda davant del Comitè de Drets Humans de l'ONU (CCPR) després de rebutjar les autoritats la seva petició d'asil com a "refugiat ambiental". Ioane Teitiota havia estat deportat de Nova Zelanda a Kiribati al setembre de 2015. El CCPR ha donat a conèixer la seva decisió sobre el cas aquest mes.

"La decisió estableix un precedent mundial", ha afirmat Kate Schuetze, investigadora sobre Oceania d'Amnistia Internacional. "El Comitè afirma que un Estat incompleix les seves obligacions en matèria de drets humans si retorna a una persona a un país on -a causa de la crisi climàtica- la seva vida està en perill o corre el risc de patir tracte cruel, inhumà o degradant".

Teitiota afirma que, com a conseqüència de la crisi climàtica, al seu país d'origen va haver d'enfrontar-se a conflictes sobre terres i va patir dificultats per accedir a aigua potable, i que per tant es va veure obligat a emigrar amb la seva família a Nova Zelanda, on va sol·licitar la condició de refugiat després d'expirar el seu visat, el 2010.

Després de ser-li denegada la seva petició d'asil pel Tribunal d'Immigració i Protecció, el Tribunal d'Apel·lació i el Tribunal Suprem de Nova Zelanda, Teitiota va presentar una denúncia davant el Comitè de Drets Humans al·legant que Nova Zelanda havia violat el seu dret a la vida segons el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics en deportar-lo a Kiribati.

Si bé el Comitè va trobar que la deportació de Teitiota no havia estat il·legal perquè la seva vida no corria perill immediat a Kiribati, va reconèixer que el canvi climàtic suposava una greu amenaça per al dret a la vida i per tant les persones responsables de decidir sobre impugnacions de deportació han de tenir-ho en compte en examinar-les.

Aquesta decisió del Comitè suggereix que les futures denúncies podrien prosperar quan hi hagi proves que "els efectes del canvi climàtic en els Estats receptors poden exposar les persones a una violació dels seus drets".

"El missatge és clar: no cal esperar que els Estats insulars del Pacífic desapareguin sota les aigües per començar a complir amb l'obligació de protegir el dret a la vida", ha manifestat Schuetze.

Tots els Estats tenen l'obligació de drets humans de protegir a les persones dels efectes nocius de la crisi climàtica, inclòs el desplaçament. Per tant, és fonamental que s'actuï amb urgència perquè l'augment de les temperatures es mantingui el més baix possible, i en cap cas no superi els 1,5 °C.

"Les illes del Pacífic són les primeres a donar l'alarma sobre el fenomen de la migració per causes climàtiques. Estats insulars com Kiribati i Tuvalu només estan un o dos metres per sobre el nivell del mar. La seva població està exposada actualment a greus impactes climàtics, com l'accés limitat a terres habitables, aigua potable i mitjans de subsistència. Els governs han de tenir en compte aquesta perillosa realitat i l'amenaça imminent que l'escalfament del planeta suposa per a les vides i els mitjans de susbsistencia dels pobles del Pacífic".

Informació complementària

En el següent enllaç trobaran la decisió íntegra (en anglès). S'hi afirma que "De no existir fermes iniciatives nacionals i internacionals, els efectes del canvi climàtic en els Estats receptors poden exposar les persones a una violació dels seus drets en virtut dels articles 6 i 7 del Pacte, la qual cosa comporta el compliment de les obligacions de no devolució (non-refoulement) dels Estats emissors.

Dos membres del Comitè es van manifestar formalment en desacord amb aquesta conclusió i van donar suport a la denúncia de Teitiota. Duncan Laki Muhumuza, d'Uganda, va afirmar que "les condicions de vida exposades per l'autor, conseqüència del canvi climàtic a Kiribati, són sensiblement greus i suposen un perill real, personal i raonablement previsible d'amenaça a la seva vida conformement a l'article 6.1 del [Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics]. A més, el Comitè ha d'abordar qüestions del canvi climàtic crítiques i clarament irreversibles amb un plantejament que procuri fomentar el caràcter sagrat de la vida humana".