Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Cuba: les restriccions a la llibertat d'expressió creen un clima de por


Participa en l'acció des de www.actuaambamnistia.org per demanar-li al govern cubà que respecti la llibertat d'expressió.


Londres/Madrid.- El repressiu sistema legal cubà ha creat un clima de temor entre periodistes, dissidents i activistes, posant-los en risc de detencions arbitràries i assetjament, afirma Amnistia Internacional en un informe publicat avui.


L'informe Restriccions a la llibertat d'expressió a Cuba (PDF) subratlla les mesures del sistema legal i les pràctiques governamentals que restringeixen la informació donada als mitjans i que s'han utilitzat per detenir i processar centenars de persones crítiques amb el govern.

"Les lleis són tan poc concretes que gairebé qualsevol acte d'oposició pot criminalitzar-se d'alguna manera, per la qual cosa és molt difícil que els activistes parlin contra el govern. És necessària i urgent una reforma perquè tots els drets humans siguin una realitat per a tots els cubans", ha afirmat Kerrie Howard, directora adjunta per a les Américas d'Amnistia Internacional.

Yosvani Anzardo Hernández, director del diari electrònic Candonga, és un dels molts periodistes independents cubans a qui les autoritats han arrestat arbitràriament, interrogat i intimidat.

Al setembre de 2009, va ser detingut arbitràriament durant 14 dies, abans de ser alliberat sense càrrecs. En aquest moment, la policia va confiscar el seu ordinador, des d'on es publicava el lloc web, i va desconnectar-ne la línia telefònica.

Malgrat que Yosvani Anzardo està resignat a no continuar amb el lloc web, encara no entén per què ho van tancar. "Esperàvem que el govern entengués que el que fèiem era exercir un dret; no fem mal a ningú", va dir el periodista. "Només vam fer tot el possible per informar sobre allò que passava al país. Ells [les autoritats] ho van considerar perillós".

L'Estat cubà té un monopoli virtual sobre els mitjans, encara que exigeix que tots els periodistes s'uneixin a l'associació nacional de periodistes, que alhora està controlada pel Partit Comunista. Les autoritats també han establert filtres per restringir l'accés a blocs que critiquen obertament el govern i les restriccions a les llibertats fonamentals.

La Constitució cubana encara arriba més lluny en limitar la llibertat d'expressió, establint que "cap de les llibertats reconegudes per als ciutadans pot exercir-se contra el que s'estableix en la Constitució i la llei, o contra l'existència i objectius de l'Estat socialista, o contra la decisió del poble cubà de construir el socialisme i el comunisme".

El Codi Penal estableix una categoria de càrrecs criminals difosos que poden utilitzar-se per fer callar la dissidència, tals com "perillositat social", "propaganda enemiga", "menyspreu a l'autoritat", "resistència", "difamació de les institucions nacionals" i "impressió clandestina".

També s'han utilitzat les mesures de la Llei 88 sobre la Protecció de la Independència Nacional i l'Economia de Cuba per reprimir la crítica i castigar els dissidents que treballen per a mitjans estrangers.

Amb un poder judicial que no és independent ni imparcial, els crítics del govern troben que una categoria il·limitada d'actes poden interpretar-se com a delictius i acaben enfrontant-se a judicis sovint sumaris i injustos.

Les autoritats cubanes neguen l'existència de presos polítics al país, però Amnistia Internacional té constància d'almenys 53 presos de consciènciaa l'illa que romanen empresonats al país per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió.

Un dels 75 dissidents arrestats en la repressió de la Primavera Negra el 2003, el periodista independent Pablo Pacheco Àvila, va ser sentenciat a 20 anys a la presó per escriure articles en periòdics estrangers i en línia, donar entrevistes a estacions de ràdio estrangeres i publicar informació a Internet.

Malgrat que alguns presos de consciència són alliberats per motius de salut, com Ariel Sigler Amaya al juny de 2010, la majoria, incloent Pablo Pacheco Àvila, continuen presos. El govern cubà intenta justificar la seva incapacitat per protegir els drets humans assenyalant els efectes negatius l'embargament imposat pels Estats Units.

"És clar que l'embargament nord-americà té un impacte negatiu al país, però francament és una excusa pobra per violar els drets del poble cubà", ha assegurat Kerrie Howard. "El govern necessita trobar solucions per posar fi a les violacions contra els drets humans, i no pas excuses per cometre-les".

Amnistia Internacional fa una crida el govern cubà perquè revoqui o esmeni les mesures legals que limiten la llibertat d'expressió, posar fi a la persecució dels dissidents, alliberar tots els presos de consciència, i permetre el lliure intercanvi d'informació  a través d'Internet i altres mitjans.

"No obstant això, per honrar el seu compromís amb els drets humans, Cuba també ha de desmantellar la maquinària repressiva que ha construït durant dècades, així com implementar les reformes necessàries perquè els drets humans siguin una realitat per a tots els cubans", ha afegit Kerrie Howard.