Signa a www.actuaambamnistia.org per demanar la llibertat immediata i incondicional dels dissidents pacífics empresonats
Londres / Madrid.- Quan es compleix el setè aniversari de la repressió sense precedents contra la dissidència a Cuba, Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats cubanes que revoquin les lleis que restringeixen la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació i que alliberin tots els dissidents detinguts injustament. Actualment, 55 presos de consciència -incloent mestres, periodistes i defensors de drets humans- segueixen detinguts en presons cubanes per les seves activitats pacífiques.L'organització ha demanat també al president Raúl Castro que permeti l'observació independent de la situació dels drets humans a Cuba per experts de l'ONU convidats a visitar el país, i que faciliti l'observació per part d'altres grups de drets humans.
Aquesta crida es realitza en el marc del setè aniversari de la detenció de 75 dissidents cubans, al voltant del 18 de març de 2003. De les persones detingudes aleshores, 53 continuen privades de llibertat. Un dels detinguts el març de 2003, Orlando Zapata Tamayo, va morir el 22 de febrer de 2010 després de passar diverses setmanes en vaga de fam com a mesura de protesta per les condicions de reclusió.
La mort d'Orlando Zapata exigeix un canvi a Cuba
Orlando Zapata Tamayo va ser detingut el març de 2003 i un any després era condemnat a tres anys de presó per “desacatament”, “desordres públics” i “resistència”. Posteriorment va ser sotmès a diversos judicis per càrrecs addicionals de “desobediència” i “desordres en establiments penitenciaris”. En el moment de la seva mort complia una condemna total de 36 anys de presó. El seu únic delicte va ser treballar pels drets humans a Cuba.
“Les lleis cubanes imposen límits inacceptables al dret a la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió -va afirmar Kerrie Howard, directora adjunta del Programa Regional d'Amnistia Internacional per a Amèrica-. Cuba necessita desesperadament reformes polítiques i jurídiques per estar en consonància amb les principals normes internacionals de drets humans.”
Amnistia Internacional recull firmes a través de www.actuaambamnistia.org instant el president cubà Raúl Castro a posar en llibertat immediatament i de manera incondicional a tots els presos de consciència i altres persones detingudes o empresonades únicament per l'exercici pacífic del seu dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió a Cuba, així com a posar fi a l’assetjament, la intimidació i la persecució de defensors i defensores de drets humans, periodistes independents i dissidents polítics.
“L'empresonament prolongat de persones solament per exercir els seus drets de manera pacífica no només és una tragèdia en si mateixa sinó també un escull per altres reformes, com l'inici del diàleg necessari per a l'aixecament de l'embargament unilateral nord-americà contra Cuba” va afirmar Kerrie Howard.
Lleis que restringeixen la llibertat d'expressió
A Cuba, l'exercici legítim del dret a la llibertat d'expressió, reunió i associació està severament limitat tant en la legislació com en la pràctica. Els que tracten d'expressar les seves opinions contràries a la política del Govern o els objectius de l'Estat és probable que siguin objecte de mesures punitives com la presó, la pèrdua d'ocupació, l'assetjament o la intimidació. A més, el dret a un judici just és limitat a Cuba, amb tribunals i fiscals sota control governamental.
Diversos articles de la Constitució i el Codi Penal cubans són tan imprecisos que en la pràctica la seva interpretació actual vulnera llibertats fonamentals. L'article 91 del Codi Penal cubà disposa penes de 10 a 20 anys de presó o pena de mort per qui, “en interès d'un Estat estranger, executi un fet amb l'objecte que sofreixi detriment la independència de l'Estat cubà o la integritat del seu territori”.
Segons l'article 72, “[es] considera estat perillós l'especial proclivitat en què es troba una persona per cometre delictes, demostrada per la conducta que observa en contradicció manifesta amb les normes de la moral socialista”, i l'article 75.1 disposa que qualsevol agent podrà fer un advertiment oficial sobre aquesta “perillositat”. És possible declarar sumàriament l'estat perillós predelictiu, i també fer un advertiment oficial a algú per associar-se amb una “persona perillosa”.
La Llei 88 de Protecció de la Independència Nacional i l'Economia de Cuba disposa penes d'entre 7 i 15 anys per lliurar informació als Estats Units susceptible de ser utilitzada per reforçar les mesures anticubanes, com el bloqueig econòmic nord-americà. La legislació prohibeix així mateix acumular, reproduir o difondre “material de caràcter subversiu” del govern nord-americà, i proposa penes de fins a cinc anys de presó per col•laborar amb emissores de ràdio o televisió o publicacions que es consideri que afavoreixen la política nord-americana.
Les ONG locals tenen enormes dificultats per informar sobre les violacions de drets humans a causa de les restriccions del seu dret a la llibertat d'expressió, d'associació i de circulació. Amnistia Internacional i altres organitzacions internacionals de drets humans independents no tenen autorització per visitar l'illa.