Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Cuba: El moviment Sant Isidro i els seus afins, sotmesos a terribles nivells de vigilància

Erika Guevara-Rosas/Amnesty International

"Membres del moviment Sant Isidro -el grup d'artistes, membres de l'acadèmia i altres intel·lectuals alternatius que va atreure l'atenció mundial en protagonitzar una protesta poc habitual davant al Ministeri de Cultura el 27 de novembre -, així com periodistes independents que cobrien la història, estan sotmesos a aterridors nivells de vigilància i podrien ser detinguts per la policia i funcionaris de seguretat de l'Estat si surten del seu domicili, el que equival a l'arrest domiciliari, ha declarat avui Amnistia Internacional.

"L'inquietant nivell de restriccions a què s'està sotmetent activistes i periodistes independents sembla sortir d'una novel·la d'Orwell. La presència policial davant els seus domicilis i l'amenaça constant de detenció és tan implacable que els i les activistes estan essencialment empresonats en les seves pròpies cases", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora d'Amnistia Internacional per les Amèriques.

"La vigilància i l'assetjament que estem presenciant són inacceptables segons el dret internacional, ja que violen els drets a l'intimidat i, en molts casos, constitueixen privació de llibertat o, com a mínim, una restricció il·legítima de la llibertat de circulació. Continuarem fent el seguiment de la situació".

En un període de dues setmanes, l'equip d'investigació d'Amnistia Internacional va reunir a testimonis d'activistes que descriuen els detalls de la vigilància policial que hi ha davant de les seves cases, el risc de detenció si intenten sortir i les restriccions imposades als llocs on sí que poden anar. L'equip d'investigació i el projecte Evidence Lab del Programa de Resposta a la crisi d'Amnistia Internacional van analitzar i verificar la ubicació de les fotografies i vídeos que documenten aquesta vigilància davant els domicilis de prop d'onze activistes, part dels quals viuen amb altres activistes. En la majoria dels casos, les fotografies mostren un o dos vehicles policials aparcats en les cantonades properes als habitatges dels activistes. En altres casos, es veuen en les fotos a persones vestides de civil, que els activistes creuen que pertanyen també als serveis de seguretat de l'Estat, sovint en motocicleta.

En les fotos rebudes d'activistes entre l'1 i el 13 de desembre, l'equip d'investigació d'Amnistia Internacional va observar 24 cotxes policials diferents. Alguns activistes van tenir almenys cinc vehicles policials diferents estacionats davant de casa seva durant aquest mateix període.

Anamely Ramos González i Luis Manuel Otero Alcántara, a qui Amnistia Internacional va considerar presa i pres de consciència, respectivament, després de l'assalt a la seu de San Isidro a l'Havana Vella el 26 de novembre, són només dos dels activistes que tenen vigilància gairebé permanent enfront dels seus habitatges. Després de l'assalt, Anamely Ramos González, com la majoria de la resta d'activistes que estaven a la seu, va ser portada a casa seva. Però després que mirés de tornar a sortir-ne a primera hora del 27 de novembre, va ser detinguda arbitràriament, i vehicles alterns de la
seguretat de l'Estat la van conduir per l'Havana i els seus voltants durant més de 12 hores.
Anamely va explicar a Amnistia Internacional: que sempre hi havia presents quatre funcionaris,
gairebé sempre homes. Finalment va ser posada en llibertat en una casa on viu ara un altre
activista.

L'11 de desembre, Anamely va dir a Amnistia Internacional que només havia pogut sortir de
casa seva una vegada en més de 10 dies. "Realment és molt incòmode [...]. Revisen la gent
que ve, els demanen carnet [d'identitat] [...]. Els regiren les bosses [...]. Em sento aïllada".

En l'ocasió que sí que va sortir, per anar a l'ambaixada de Mèxic, va poder fer-ho només amb l'autorització dels agents de la seguretat de l'Estat que estan permanentment davant del seu domicili, tres dels quals la van portar fins a la seu de la delegació diplomàtica. Anamely, que cursa estudis de doctorat d'Antropologia a la Universitat Iberoamericana de Mèxic, creu que les autoritats li van permetre visitar l'ambaixada perquè els convé que surti del país.

Segons Luis Manuel Otero Alcántara, veu destacada del moviment Sant Isidro, després de l'assalt del 26 de novembre el van portar a un hospital, on els agents de seguretat de l'Estat el van vigilar dia i nit en l'habitació. Luis Manuel diu que, des del 2 de desembre, l'endemà de tornar a casa seva, ha tingut vigilància permanent en les cantonades del carrer davant el seu domicili. Diu també que han posat una nova càmera de seguretat enfocada directament a la porta de casa seva. "La càmera es mou amb mi -va dir a Amnistia Internacional-. Si surto, m'agafen pres [...]. 80% dels meus amics estan vigilats."

Segons la informació facilitada a Amnistia Internacional pel moviment de San Isidro i l'informació verificada per Amnistia Internacional, a 11 de desembre, almenys sis activistes -entre els quals Anamely Ramos González, Omara Ruiz Urquiola, Maykel Castillo Pérez, Estebn Lázaro Rodríguez López, Niovel Alexander Tamayo i Osmel Adrián Rubió Santos- portaven gairebé dues setmanes sota vigilància semipermanent.

Segons el moviment San Isidro i el material examinat per Amnistia Internacional, hi ha més activistes i periodistes independents -entre aquests figuren Óscar Casanella, Héctor Luis Valdés Cocho, Katherine Bisquet, Camila Ramírez Lobón, Osmani Pardo Guerra e Illiana Hernández- que han tingut també vigilància de forma permanent o en dies concrets davant els seus domicilis, en la seva majoria des de principis de desembre. Donava la magnitud de la vigilància, és probable que el nombre d'activistes i periodistes independents en situació similar sigui molt més gran.

EL 13 de desembre, la bloguera Yoani Sánchez va informar a Twitter que el seu marit, el periodista independent Reinaldo Escobar, havia estat detingut, interrogat durant quatre hores i posat en llibertat després. La periodista independent Luz Escobar també està sotmesa a vigilància periòdica, segons altres informes.