Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Cuba: 71 presos de consciència continuen empresonats per expressar les seves idees

amnistia amni, 

La limitació de la llibertat d'expressió, associació i reunió és una greu violació dels drets humans i ha de cessar immediatament, afirmà Amnistia Internacional el 18 de març amb motiu de la publicació del seu informe sobre els presos de consciència a Cuba en el segon aniversari de l'onada repressiva de 2003. Actualment Amnistia Internacional reconeix 71 presos de consciència empresonats a l?illa per expressar pacíficament les seves creences i opinions i demana al govern cubà que els posi a tots immediatament en llibertat sense condicions.

 

A Cuba, exercir la llibertat d'expressió es considera delicte. Això inclou col·laborar amb organitzacions de drets humans, publicar articles, concedir entrevistes a mitjans de comunicació considerats crítics amb el govern cubà o posar-se en contacte amb funcionaris nord-americans a Cuba o amb membres de la comunitat cubana a l'exili als Estats Units. "Tot el que cal fer a Cuba per passar mesos o fins i tot anys empresonat és estar en desacord amb les autoritats?, ha dit Amnistia Internacional.

 

L'organització ha rebut informes d'almenys 4 casos de maltractaments de presos de consciència a les mans de guàrdies penitenciaris, en ocasions com a represàlia per les seves queixes sobre les condicions de reclusió, l'accés inadequat a l'atenció mèdica i les restriccions en les comunicacions amb el món exterior.

 

El 13 d'octubre de 2004, segons els informes, Juan Carlos Herrera Acosta, que compleix una condemna de 20 anys a la Presó Quilo 8, a la província de Camagüey, va ser copejat, mentre estava emmanillat, per un grup de guàrdies que li van trepitjar el coll fent-li perdre el coneixement. El pres es va declarar en vaga de fam com a protesta. A Amnistia Internacional no li consta que s'hagi realitzat cap investigació sobre aquest o altres incidents similars i l'organització demana al govern cubà que porti a terme una investigació imparcial i independent sobre totes les denúncies de maltractaments a les mans de guàrdies penitenciaris.

 

Segons els informes, durant 2004 almenys nou presos van estar permanentment reclosos en cel·les de càstig tapiades per períodes de dos a quatre mesos. Pel que sembla es tracta de cel·les de dimensions molt reduïdes (2 x 1 m), sense llum natural i sense mobles, que no tenen les condicions sanitàries mínimes, ni tan sols aigua potable. Als presos no se'ls deixa sortir, rebre visites ni fer exercici, i en ocasions tampoc se'ls permet vestir-se ni se'ls dóna roba de llit. Les condicions en les quals, segons els informes, han estat reclosos aquests nou presos cubans equivalen a tracte cruel, inhumà i degradant.

 

Normando Hernández González va passar quatre mesos en una cel·la de càstig al terme de la seva vaga de fam de 17 dies, vaga que havia realitzat en protesta per haver estat traslladat i reclòs amb presos comuns a la Presó Quilo 5 ½.

 

Alguns presos de consciència i els seus familiars també han sofert la suspensió de les visites, de la correspondència i de les comunicacions telefòniques durant temps indefinit quan els familiars dels presos han fet declaracions a la premsa local o internacional o a organitzacions de drets humans sobre el tracte rebut pel familiar empresonat.

 

Un total de 19 presos de consciència van quedar en llibertat al llarg de 2004 i principis de 2005. L?excarceració de 14 d'ells va ser ?condicional?, mitjançant ?llicència extrapenal?, que els permet complir la resta de les seves condemnes fora de la presó per motius de salut, sabent que podrien ser detinguts de nou.

 

Amnistia Internacional reitera les seves crides al govern cubà perquè:

 

* ordeni la posada en llibertat immediata i incondicional de tots els presos de consciència;

 

* s'asseguri que s'obren investigacions independents i imparcials sobre les denúncies de maltractaments a mans de guàrdies penitenciaris, que els funcionaris implicats en aquestes denúncies queden suspesos immediatament de les seves funcions i que els responsables compareixen davant la justícia;

 

* suspengui la Llei 88 i altres lleis similars que faciliten l'empresonament de ciutadans cubans mitjançant la il·legítima restricció del seu dret a exercir les seves llibertats fonamentals;

 

* compleixi les normes internacionals de drets humans relatives al tracte que ha de donar-se als presos;

 

* ratifiqui el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

 

Amnistia Internacional creu que l'embargament unilateral que els Estats Units mantenen sobre Cuba contribueix a soscavar drets civils i polítics clau al país, i per aquest motiu demana que aquest embargament s'aixequi immediatament. L'organització demana també al govern cubà que deixi d'usar l'embargament com a pretext per violar els drets humans dels cubans.

 

Informació complementària

 

La majoria dels dissidents detinguts durant l'ona repressiva de 2003 van ser acusats de delictes que comportaven penes més dures en aplicació de l'article 91 del Codi Penal o de la Llei 88. L'article 91 disposa condemnes d'entre 10 a 20 anys o mort per aquell que ?en interès d'un Estat estranger, executi un fet amb l'objecte que sofreixi detriment la independència de l'Estat cubà o la integritat del seu territori?. La Llei 88 disposa llargues penes de presó per a les persones declarades culpables de donar suport a la política dels Estats Units sobre Cuba amb fets ?encaminats a trencar l'ordre intern, desestabilitzar el país i liquidar l'Estat Socialista i la independència de Cuba?.

 

(18/03/2005)