Els governs europeus són còmplices de les expulsions sumàries i col·lectives de milers de sol·licitants d'asil, a qui s'envia de manera sistemàtica, il·legal i, sovint, violenta a camps precaris i insegurs per a persones refugiades de Bòsnia i Hercegovina, segons un informe publicat avui per Amnistia Internacional.

L'informe, titulat Pushed to the edge: Violence and abuse against refugees and migrants along Balkan Route, detalla com, en donar prioritat al control de fronteres per davant del compliment del dret internacional, els governs europeus no només es desentenen dels terribles abusos de la policia croata, sinó que també en financen l'actuació. En fer-ho, fomenten una crisi humanitària creixent a tocar de la Unió Europea.

“Per saber quines són les prioritats dels governs europeus només cal seguir el rastre dels diners. La contribució econòmica a l'assistència humanitària s'ha reduït, alhora que han augmentat els fons que destinen a la seguretat a les fronteres, la qual cosa inclou equipar als agents de la policia fronterera croata, i fins i tot pagar-los el sou”, ha assenyalat Massimo Moratti, director de Recerca de l'Oficina per a Europa d'Amnistia Internacional.

“Mentrestant, les persones que fugen de la guerra i la persecució són colpejades i robades per la policia croata i retornades per força a una situació d'incertesa jurídica, on estan a la mercè del deficient sistema d'asil de Bòsnia i Hercegovina.”

Al voltant de 5.500 persones, entre les quals hi ha dones, homes, nens nenes, es troben en l'actualitat atrapades en dues petites localitats bosnianes pròximes a la frontera croata, Bihac i Velika Kladusa, on viuen en antigues fàbriques ja en desús i sense serveis bàsics. Bòsnia i Hercegovina no pot oferir-los protecció ni condicions de vida adequades, i els camps d'acolliment improvisats són llocs antihigiènics, sense aigua calenta, atenció mèdica ni prou aliments.

Una mare afganesa va explicar a Amnistia Internacional: “No tenim prou menjar per a tota la família, ni tan sols per als nens. Sempre tenen gana".

Els obstacles burocràtics, la manca d'assistència jurídica adequada i la limitada capacitat administrativa fan que els qui volen sol·licitar asil tinguin molt poques probabilitats que es tramiti la sol·licitud d'asil a Bòsnia i Hercegovina. La majoria intenten seguir fins a altres països europeus.

El viatge no és fàcil. Després d'haver entrat a la UE per Grècia i Bulgària i veure's allí miserablement desateses pel sistema d'asil, aquestes persones surten de la UE per a continuar el viatge al llarg dels Balcans. Per a arribar a Eslovènia o Itàlia, on comença el règim de lliure circulació de l'espai Schengen de la UE, han de creuar boscos, rius i, en alguns trams, camps de mines existents encara a Croàcia.

Durant els 10 primers mesos de 2018, almenys 12 persones van morir ofegades als Balcans occidentals, gairebé totes en intentar travessar la frontera de Croàcia amb Eslovènia. Desenes més van morir per altres causes. Una jove afganesa va explicar a Amnistia Internacional que una dona amb qui viatjava va patir un avortament en veure un ós en un bosc croat. Va explicar: “Va espantar-se tant, que va donar a llum un nen mort. Estava embarassada de sis mesos.”

Els qui intenten fer el viatge sovint són objecte d'expulsions sumàries i col·lectives deliberades, normalment, acompanyades de violència i intimidacions, a la frontera de Croàcia amb Bòsnia i Hercegovina, tot això, sense que s'hagin examinat les seves sol·licituds d'asil.

Gairebé totes les persones dels camps de Bihac i Velika Kladusa han estat obligades a tornar a Bòsnia i Hercegovina des de Croàcia o Eslovènia, i gairebé la tercera part de les entrevistades havien sofert violència en mans de la policia croata. Moltes explicaven que les havien colpejat, destruït la documentació i robat les seves pertinences, pràctiques que semblen constituir una política sistemàtica i deliberada de les autoritats croates, amb la qual intenten dissuadir d'intentar entrar al país.

Un jove de Gaza va explicar a Amnistia Internacional el que havia passat en ser atrapat per la policia juntament amb altres nou persones. “Ens van portar a la frontera amb Bòsnia. Ens van fer sortir del vehicle un a un i van començar a colpejar-nos amb porres”, va explicar.

Després va descriure com els havien aplicat a la cara alguna cosa que creia que era un sprai irritant de pebre. “No veia res. Em cremaven l'ulls. Llavors no van dir que marxéssm i no tornéssim mai més a Croàcia”.

Sami, d'Algèria, va explicar a Amnistia Internacional que a ell i a diversos homes més els havien col·locat un a un enmig d'un cercle de policies emmascarats que els van colpejar amb porres i amb un bat de beisbol. “Després ens van requisar els diners i els telèfons i ens van dir que marxéssim a Bòsnia”, va dir.

Un altre home va explicar que la policia croata els havia tret les sabates, la roba d'abric i els sacs de dormir i els havia obligat a caminar descalços quilòmetres i quilòmetres, travessant rius glaçats, cap a la frontera bosniana. Aquestes devolucions solen tenir lloc de nit i en zones remotes, lluny dels passos fronterers habituals.

Les persones atrapades a Itàlia o Eslovènia solen ser expulsades en cadena, lliurades sumàriament a la policia croata i obligades a tornar als camps d'acolliment de Bòsnia i Hercegovina sense que s'examinin les seves sol·licituds d'asil.

A mesura que augmenten les denúncies d'expulsions sumàries i amb violència a la frontera, les autoritats croates eviten cada vegada més l'escrutini públic de les seves pràctiques migratòries. Els intents de les institucions públiques croates de vigilar les pràctiques migratòries a la frontera han estat bloquejats, i les organitzacions que treballen pels drets de les persones refugiades i migrants estan en el punt de mira de l'autoritats.

S'ha assetjat personal voluntari d'ONG, retingut per la policia durant hores sense càrrecs formals i amb amenaces de ser processat. El Ministeri de l'Interior fins i tot ha acusat algunes ONG d'ajudar persones a entrar a Croàcia de manera irregular. Aquestes mesures han tingut un efecte dissuasiu en els qui s'esforcen per ajudar les persones refugiades.

Malgrat aquestes terribles pràctiques existents a les fronteres, la Unió Europea ha continuat destinant considerables fons a ajudar a Croàcia a mantenir la seva infraestructura de seguretat fronterera. També ha fet intencionadament cas omís de les deficiències del sistema europeu d'asil que obliguen les persones a fer aquests viatges. “A mesura que augmentin les temperatures i es fon la neu, el nombre de persones que intentaran creuar Croàcia creixerà. Però amb Bòsnia i Hercegovina mal preparada per gestionar l'arribada d'un creixent nombre de persones a la recerca de protecció, s'han de prendre mesures per evitar una crisi humanitària a tocar de la UE”, ha afirmat Massimo Moratti.

“Els governants europeus ja no poden rentar-se les mans davant les expulsions sumàries i col·lectives que continuen duent-se a terme amb violència al llarg de la ruta dels Balcans com a conseqüència de la seva insistència a fortificar les fronteres de la UE sense tenir en compte el cost humà.”