L'actuació policial abusiva i l'excessiva dependència dels organismes encarregats de fer complir la llei per aplicar les mesures de resposta a la COVID-19 han donat lloc a violacions de drets humans i, en alguns casos, han empitjorat la crisi de salut, ha manifestat Amnistia Internacional avui.
En un nou informe, COVID-19 Crackdowns: Police Abuse and the Global Pandemic, l'organització ha documentat casos de60 països en els quals els organismes encarregats de fer complir la llei han comès abusos contra els drets humans amb el pretext de combatre el virus. Entre aquests hi ha casos de persones a qui han matat o ferit de gravetat per incomplir, presumptament, les restriccions o per protestar contra les condicions de reclusió.
Segons informes, a l'Iran, per exemple, les forces de seguretat van utilitzar munició real i gas lacrimògen per reprimir protestes contra la manca de protecció contra la COVID-19 a les presons i van matar i van ferir diverses persones. Només en els cinc primers dies d'un toc de queda declarat a Kènia, almenys 7 persones van morir i 16 van ser hospitalitzades com a conseqüència d'actuacions policials.
Encara que calgui justificar la imposició d'algunes restriccions dels drets humans durant una pandèmia per protegir la salut pública o atendre altres necessitats socials apressants, les aplicades en molts casos pels governs no han estat en absolut raonables ni justificades.
"A tot el món, les forces de seguretat estan violant àmpliament el dret internacional durant la pandèmia, en fer ús excessiu i innecessari de la força per fer respectar els confinaments i tocs de queda. Entre els terribles casos d'abusos comesos amb el pretext de lluitar contra la COVID-19 figuren el d'un adolescent a qui la policia angolesa va disparar en la cara per infringir presumptament el toc de queda o el d'un home a qui la policia salvadorenca va disparar en les cames quan va sortir a comprar menjar", ha explicat Patrick Wilcken, director adjunt del Programa d'Afers Globals d'Amnistia Internacional.
"Encara que la funció de les forces de l'ordre és essencial en aquests moments per protegir la salut i la vida de les persones, l'ús excessiu de mesures coercitives per fer complir les restriccions de salut pública empitjora les coses. El profund impacte de la pandèmia en la vida de les persones fa encara més necessari que les actuacions policials es duguin a terme respectant plenament els drets humans".
En comptes de contenir la propagació del virus, la decisió de practicar detencions, fer ús de la força i dispersar violentament les reunions ha augmentat el risc de contagi, tant per als agents encarregats de fer complir la llei com per a les persones afectades per les seves operacions.
Pallisses i homicidis
En el seu extens informe, Amnistia Internacional examina les lleis i les polítiques aplicades i els actes comesos per la policia i altres organismes encarregats també de fer complir la llei. Ofereix nombrosos exemples d'extralimitació i abús de poder justificats falsament amb el pretext de protegir la salut pública.
Les operacions policials relacionades amb la pandèmia han estat causa de morts i lesions en molts països, especialment en el context de les mesures aplicades per la policia per fer respectar els tocs de queda i els confinaments. A tot arreu hi ha hagut detencions massives, deportacions il·legals, desallotjaments forçosos i agressives operacions de repressió de protestes pacífiques, perquè els governs utilitzen la pandèmia com a excusa per atemptar contra els drets humans i reprimir la dissidència.
A Sud-àfrica, la policia va disparar bales de goma contra persones que "vagaven pel carrer en el primer dia del confinament. A Txetxènia es van gravar vídeos que mostren a la policia propinant puntades i agredint a un home per no portar màscara. Al mateix temps, una investigació d'Amnistia Internacional i de l'organització angolesa de drets humans OMUNGA va revelar que la policia encarregada de fer respectar a Angola les restriccions associades a la COVID-19 havia matat almenys a set joves entre maig i juliol.
Detencions i reclusions arbitràries
En l'informe es destaquen també les detencions massives i arbitràries practicades pels organismes encarregats de fer complir la llei. Amnistia Internacional ha documentat com la policia ha detingut persones per no respectar les mesures de quarantena, incomplir les restriccions de viatge, celebrar reunions, participar en manifestacions pacífiques o criticar públicament al govern per la seva gestió de la pandèmia, entre altres raons que no justifiquen que es privi de llibertat a algú.
A la República Dominicana, per exemple, la policia va detenir unes 85.000 persones entre el 20 de març i el 30 de juny, presumptament per no respectar el toc de queda.
Segons informes, al març i maig van ser detingudes a Turquia 510 persones per interrogar-les per "compartir publicacions provocadores sobre el coronavirus" a les xarxes socials, la qual cosa constitueix una clara violació del dret a la llibertat d'expressió.
Discriminació
A diversos països, la policia ha donat mostra de prejudicis racials i discriminació en fer complir les normes relacionades amb la COVID-19. Entre els grups que s'han vist especialment afectats figuren les persones refugiades, sol·licitants d'asil i migrants, les persones LGBTI i que no s'ajusten a les convencions de gènere, les treballadores i treballadors sexuals i les persones sense llar o exposades a perdre-ho.
Per exemple, a Eslovàquia, personal militar i encarregat de fer complir la llei va acordonar assentaments romanís que estaven en quaranta, agreujant així l'estigma i els prejudicis que sofreixen ja aquestes comunitats. L'aplicació agressiva de les restriccions associades a la COVID-19 ha portat a desallotjaments forçosos de persones que s'han quedat sense un lloc on protegir-se del virus, amb freqüència en grups que ja estan ja marginats.
A França, voluntaris de l'organització Observadors de Drets Humans van documentar 175 casos de desallotjament forçós de persones migrants, sol·licitants d'asil i refugiades, dut a terme per agents encarregats de fer complir la llei a Calais entre març i maig de 2020.
Restriccions del dret de reunió pacífica
Molts Estats han utilitzat també la pandèmia com a pretext per promulgar lleis i polítiques que violen el dret internacional i priven de garanties de drets humans, per exemple restringint el dret a la llibertat de reunió pacífica i d'expressió.
Així, agents de les forces de seguretat van matar almenys 16 persones a la zona de Wotalita d'Etiòpia a l'agost, després de convocar-se protestes contra la detenció de líders i activistes locals a qui s'acusava d'haver celebrat una reunió sense respectar les restriccions imposades per la COVID-19.
D'acord amb el dret internacional dels drets humans, cal imposar determinades restriccions del dret a la llibertat de reunió pacífica amb la finalitat de protegir la salut pública o per altres interessos legítims, però han d'estar previstes en la llei i ser necessàries i proporcionades a un objectiu específic. No obstant això, en molts dels casos documentats per Amnistia Internacional, s'han imposat restriccions excessives, com prohibir en general les protestes, no autoritzar o restringir manifestacions quan altres reunions públiques d'envergadura similar sí es permetien o fer ús de la força contra protestes pacífiques.
Els drets humans han de ser part essencial de l'actuació policial
Les autoritats han de tractar la pandèmia de COVID-19 abans de res com una crisi de salut pública que ha d'abordar-se amb mesures adequades de salut pública.
Amnistia Internacional demana als governs de tot el món que, quan la funció que exerceixen els organismes encarregats de fer complir la llei sigui legítima i necessària, garanteixin que aquests s'atenen a la seva missió fonamental de servir i protegir la població.
La pandèmia de COVID-19 no eximeix als organismes encarregats de fer complir la llei de la seva obligació d'equilibrar acuradament els interessos en joc i exercir les seves atribucions de manera que compleixin les seves obligacions en matèria de drets humans.
En els casos en què s'hagin comès violacions de drets humans relacionades amb l'actuació policial i l'ús de la força, els Estats han d'obrir investigacions completes, efectives i independents i portar als responsables davant la justícia perquè siguin sotmesos a un judici just.
"És essencial que, a tot el món, les autoritats donin prioritat a les bones pràctiques de salut pública sobre els enfocaments coercitius, que han resultat contraproduents. Els organismes encarregats de fer complir la llei han de donar a la seva personal ordres i instruccions clares perquè posin els drets humans per sobre de qualsevol altra consideració", ha afirmat Anja Bienert, directora del Programa Policia i Drets Humans d'Amnistia Internacional Països Baixos.
"Els agents encarregats de fer complir la llei han de retre comptes de l'exercici excessiu i il·legítim de les seves atribucions. Sense rendició de comptes es donarà llum verda a nous abusos de poder".