En acabar les negociacions a la Cimera del Clima de l'ONU a Madrid (la COP25 o Conferència de les Parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic), Chiara Liguori, assessora de polítiques sobre canvi climàtic d'Amnistia Internacional, ha declarat:

"Des de Moçambic a les Filipines, la gent ha perdut casa seva, els seus mitjans de vida i fins i tot la vida a causa de desastres causats o agreujats per la crisi climàtica, malgrat que els seus països hi han contribuït mínimament. I mentrestant, els països rics industrialitzats que des de fa més d'un segle es vénen beneficiant econòmicament del creixement de les emissions -i patint-ne molt menys els efectes nocius- estan encantats d'aprofitar-se'n globalment i carregar el cost als països en desenvolupament".

"Encara no és massa tard perquè els països industrialitzats facin el que han de fer i contribueixin de forma equitativa a preservar els drets a la vida, l'alimentació i altres drets humans de les persones més afectades pels efectes del canvi climàtic. Han d'acordar l'establiment d'un mecanisme internacional de finançament eficaç i just per proporcionar fons nous i addicionals a les persones afectades als països en desenvolupament".

"D'altra banda, els negociadors també estan disposats a acordar una regulació per al comerç de carboni que no oferiria una protecció adequada contra projectes que violen els drets humans. Aquesta regulació podria permetre, per exemple, projectes de mitigació climàtica als territoris dels pobles indígenes contra els seus desitjos. L'adopció de normes que puguin causar perjudicis a les persones i no condueixin a una reducció ambiciosa d'emissions seria un fracàs encara més gran que no pas arribar a cap acord".

Informació complementària

Amnistia dermana que en la seva declaració final la Conferència demani als països que actualitzin els seus plans climàtics nacionals el 2020 i garanteixin que els objectius d'aquests plans són ambiciosos i mantenen l'augment de la temperatura mitjana global per sota dels 1,5 °C. Alhora, la declaració de la Conferència ha de demanar als Estats que desenvolupin i apliquin aquests plans d'una manera participativa que promogui els drets humans, en comptes de perjudicar-los. L'emergència climàtica és una de les principals amenaces sobre els drets humans en la nostra era, i els seus efectes fan que la població de grans extensions del planeta pateixi gana, pobresa i falta de sostre. Amnistia Internacional demana als Estats que converteixin 2020 l'any en què es va actuar per evitar aquesta catàstrofe.

A la COP25, Amnistia Internacional insta als governs que:

    - es comprometin a una acció pel clima ambiciosa que limiti l'escalfament global a 1,5 ºC;
   - garanteixin que la normativa sobre comerç climàtic que es debat no danya els drets humans, per exemple abstenint-se de desallotjar a pobles indígenes de les seves terres en nom de la protecció dels boscos;
    - cooperin per distribuir de forma justa la càrrega del canvi climàtic: els països més rics han d'ajudar els altres a realitzar la transició i pagar pels danys causats als països més pobres;
    - garanteixin que les polítiques climàtiques incorporen la igualtat de gènere i els drets dels grups marginats i que les persones poden participar en les decisions que els afecten.