Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Continua el retrocés en el compromís amb la investigació dels crims internacionals


Dotze anys després que es dictés l'ordre de detenció contra Pinochet

Amnistia Internacional presenta passos fonamentals perquè Espanya segueixi sent un referent en la lluita contra la impunitat


El 16 d'octubre del 1998, Espanya es convertia en un exemple en l'aplicació del principi de Jurisdicció Universal en la lluita contra la impunitat, en dictar-se una ordre de detenció des de l'Audiència Nacional contra Augusto Pinochet, per la seva presumpta responsabilitat en la comissió de crims internacionals a Xile.

També un 16 d'octubre, el de 2008, el mateix jutge que va acordar la detenció de Pinochet, Baltasar Garzón, es declarava competent i iniciava la primera investigació penal sobre les denúncies presentades davant l'Audiència Nacional per familiars de víctimes de presumptes delictes de desaparició forçada durant la Guerra Civil espanyola i el franquisme.

En aquests dos últims anys, Espanya no ha deixat de retrocedir en la lluita contra la impunitat, limitant els casos de justícia internacional que podran arribar als tribunals espanyols, i impedint investigacions eficaces sobre crims internacionals comesos al propi territori espanyol. Malgrat que també ha donat algun pas positiu, que Amnistia Internacional valora positivament, com la decisió del Consell de Ministres del mes de setembre de demanar l'extradició de Kayumba Nyamwasa, un dels encausats en l'anomenat "cas Rwanda" obert a l'Audiència Nacional, al govern de Sud-àfrica, país on ha estat localitzat.

Passos enrere

Especialment en els últims dos anys, Espanya està fent passos preocupants per limitar l'aplicació de la Jurisdicció Universal, sumant-se a les tendències més restrictives de la interpretació d'aquest mecanisme per combatre la impunitat.

1. S'ha fet cada cop més difícil aplicar el principi de Jurisdicció Universal en reformar el 3 de novembre de 2009, l'article 23.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.  Amb aquesta reforma s'exigeixen requisits de "connexió nacional", expressament rebutjats pel Tribunal Constitucional des de la seva sentència en el cas Guatemala al 2005. Aquesta exigència de "connexió rellevant" amb Espanya imposada en la nova redacció, ha suposat que les víctimes de crims de lesa humanitat comesos al Tibet i a Myanmar, que havien denunciat els responsables davant l'Audiència Nacional, hagin quedat desemparades en les seves demandes de justícia.

2. S'han incomplert els compromisos internacionals d'Espanya al no incloure la definició com a crims internacionals, i per tant imprescriptibles, de la desaparició forçada i l'execució extrajudicial en la reforma del Codi Penal, aprovada pel Parlament espanyol al juny de 2010. Tampoc s'ha canviat la definició del delicte de tortura, que segueix considerant-se un delicte comú sense establir-ne la imprescriptibilitat, com ha recomanat el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides.

3. Es perpetua la impunitat cap a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.  A un total de 114.266 casos de persones desaparegudes forçadamente entre el 17 de juliol de 1936 i el desembre de 1951, que es recollien en l'acte del jutge Baltasar Garzón del 16 d'octubre de 2008, se'ls nega sistemàticament el dret a l'accés a la justícia.

Als dos mesos de l'acte de Garzón, la investigació de les denúncies passaria per decisió del jutge a més de 60 jutjats territorials. Només 2 jutjats, el Nº 4  de Palència i el Nº 2 de Benavente han obert diligències. Dos jutjats més han portat les causes davant el Tribunal Suprem per un afer de competències. I la resta han arxivat les causes sobre la base de criteris com la prescripció del delicte o la Llei d'Amnistia de 1977, algunes de les quals pendents de recurs.  

Tampoc el Ministeri Fiscal està impulsant la investigació i la persecució judicial dels crims de la Guerra Civil i el franquisme. S'ha oposat sistemàticament, primer a l'Audiència Nacional i després davant els diferents jutjats territorials, a aquestes investigacions apel·lant també al fet que els fets denunciats estan prescrits, a l'aplicabilitat de la Llei d'Amnistia i al fet que la via a seguir és la Llei 52/2007 de Memòria Històrica, no considerant apropiat recórrer al procés penal.

S'ha iniciat una causa contra el jutge Baltasar Garzón, actualment suspès de les seves funcions, per un presumpte delicte de prevaricació, en iniciar una investigació dels crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme, no respectant la llei d'amnistia de 1977. Per Amnistia Internacional l'incompliment d'aquesta llei per part del jutge és irrellevant, ja que aquesta llei és contrària al dret internacional, que estableix que als crims de lesa humanitat no se'ls pot aplicar cap llei d'amnistia i que tampoc no prescriuen. En aquest sentit, recentment el Comitè de Drets Humans i el Comitè contra la Tortura de l'ONU han demanat recentment a Espanya que revoqui aquesta llei.

"El més preocupant és que si el jutge és declarat culpable, s'està llançant un avís a la resta dels jutges que hagin de pronunciar-se sobre situacions similars. I amb això quedaria definitivament eliminat el dret d'obtenir justícia de les víctimes davant els tribunals espanyols", va assenyalar Esteban Beltrán, director de la Secció espanyola d'Amnistia Internacional. "Això està obligant a les famílies de les víctimes a recórrer a tribunals estrangers, en aquest cas argentins, perquè investiguin les desaparicions forçades ocorregudes en aquest període a Espanya, davant la negativa dels tribunals espanyols a fer-ho".

Passos per seguir sent un referent en la lluita contra la impunitat

Per a Amnistia Internacional, és fonamental que les autoritats espanyola recuperin l'exemplaritat perduda en la lluita contra la impunitat. I per a això l'organització demana:

A la Judicatura

    * Que la interpretació de la reforma de l'article 23.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial es faci d'acord al dret internacional, i que els crims internacionals siguin jutjats d'acord als paràmetres dels tribunals internacionals per a aquests casos, evitant perpetuar la impunitat.
    * Que no s'interpreti la llei d'amnistia de 1977 com una llei d'impunitat, complint així les recomanacions del Comitè de Drets Humans i el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides.
    * Que es retirin els càrrecs contra el jutge Baltasar Garzón per investigar els crims internacionals comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.

Al Govern espanyol

    * Que es reformi el Codi Penal incloent els crims de desaparició forçada, tal com es va comprometre a ratificar al 2009 la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades; i que es defineixi tortura d'acord a les recomanacions realitzades a Espanya per part del Comitè contra la Tortura de Nacions Unides.

Al Ministeri Fiscal

    * Que procedeixi a l'impuls de la investigació en seu judicial de tot crim internacional comès a territori espanyol.

Informació de context

L'ordre de detenció contra Pinochet, va encoratjar actuacions similars en tribunals de països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Noruega, Països Baixos, Regne Unit, Senegal, Suècia i Suïssa. També el 1998 s'adoptava l'Estatut de Roma que crearia la Cort Penal Internacional (CPI), establint un tribunal permanent que jutgés els autors dels crims internacionals més greus.

Ambdós impulsos van inspirar i van propiciar la recerca de justícia per part de tribunals nacionals. Es llançava el missatge esperançador que no pertocaria segur per a aquells criminals que fins aleshores se sentien fora de perill. En aquest període va tenir lloc la detenció i processament d'alguns responsables dels més greus crims, inclosos antics caps d'estat, com el peruà Alberto Fujimori, condemnat al seu propi país per crims contra la humanitat; o el liberià Charles Taylor, processat i condemnat pel Tribunal Especial de Sierra Leone.

Davant l'Audiència Nacional es van presentar querelles per crims internacionals perpetrats a l'Argentina, Xile, Guatemala, Perú, Xina, Ruanda, Colòmbia, Sàhara Occidental, El Salvador, Territoris Palestins Ocupats (TPO) i fins i tot en aigües internacionals, Cuba, el Marroc, l'Iraq, Guinea Equatorial i EUA (Guantánamo), entre altres. També pels vols secrets i entregues extraordinàries de la CIA realitzats al territori i espai aeri espanyol, els camps de concentració nazis, o la mort a l'Iraq del càmera José Couso, cas recentment reobert per ordre del Tribunal Suprem, després que l'Audiència Nacional arxivés la causa el 2009. 

En el cas de l'argentí Adolfo Scilingo, es va arribar a celebrar un judici oral que va acabar en sentència condemnatòria. La majoria dels casos esmentats segueixen en fase d'investigació en els tribunals espanyols.

Informació relacionada:

> Exemples d'incompliment d'obligacions internacionals per part de l'Estat espanyol (PDF)