Madrid/Barcelona.- La Llei de comerç d?armes que ha proposat el govern, reclamada durant anys per Amnistia Internacional, Intermón Oxfam i Greenpeace amb el recolzament de centenars de milers de persones, ha defraudat les expectatives de les organitzacions, segons afirma l?informe que avui han fet públic ?Comerç d?Armes a Espanya: una llei amb forats?. La principal conclusió d?aquest document és que el projecte de llei, si no es modifica durant la seva tramitació parlamentària, no suposarà un veritable avançament per impedir que les armes espanyoles arribin a destinacions equivocades, incloent-hi països on es violen els drets humans o països en situacions de pobresa. ?Elevar a rang de llei la normativa sobre comerç d?armes és un avenç important. Però si la llei no millora substancialment la transparència de la informació oficial sobre aquesta matèria i no deixa clars els criteris per autoritzar o no les exportacions, no suposarà cap canvi important sobre la situació actual?, afirmen les organitzacions. Avui dia no és possible saber què s?ha venut exactament des d?Espanya a un determinat país, quin serà l?ús final del producte exportat, ni com s?interpreten els criteris del Codi de Conducta de la Unió Europea sobre exportació d?armes, segons el qual no s?han d?exportar armes a països amb greus violacions de drets humans, en situació o risc de conflicte armat o quan hi hagi risc de desviament, entre d?altres situacions. Tampoc és possible saber amb quines garanties compta el govern en l?autoritzar una venda que aquesta no tindrà un impacte negatiu al país de destinació o en un país tercer, i per què es denega una llicència d?exportació. A més, les actes de les reunions JIMDDU, l?organisme interministerial que decideix sobre les transferències d?armes, continuen sent secretes. Aquesta situació és la que ha permès que entre les destinacions habituals de les armes espanyoles dels últims anys hi hagi països com Colòmbia, Israel, el Marroc, la Xina o Indonèsia, entre d?altres. En alguns d?aquests països es cometen greus violacions dels drets humans. Alguns d?ells estan sumits, des de fa dècades, en conflictes armats i en d?altres impera la pobresa. ?Aquesta Llei no ha de ser una llei ?colador? que permeti les transferències d?armes a destinacions equivocades. Si hi ha voluntat política, hi ha molts aspectes de la llei que poden ser reforçats, seguint l?exemple de les millors pràctiques d?altres països. Aquesta és una oportunitat única perquè Espanya tingui la millor llei de comerç d?armes?, afegeixen les organitzacions. L?informe que avui es presenta analitza el projecte de llei del Govern, compara la legislació i la pràctica en matèria de comerç d?armes de deu països (entre els quals Alemanya, els Estats Units, Finlàndia, Itàlia i el Regne Unit) i fa recomanacions concretes que haurien de ser tingudes en compte pels grups parlamentaris per reforçar la llei durant la seva tramitació i posar fi al comerç irresponsable d?armes. Les organitzacions destaquen com a aspecte positiu del projecte de llei la inclusió de les armes de caça i tir esportiu, així com les seves municions, com a material subjecte a control. Una altra mesura en la direcció correcta és l?obligació del govern d?informar sobre la naturalesa de l?usuari final de les armes exportades. Molt poques novetats positives per a un projecte que hauria de ser molt més ambiciós. Recomanacions de les organitzacions per millorar el projecte de llei Els grups parlamentaris tenen ara la responsabilitat d?aprofitar aquesta oportunitat única d?aprovar a Espanya una llei que reguli de manera exigent i eficaç el comerç d?armes, millorant el projecte de mínims presentat pel govern. Per a les organitzacions, una llei eficaç de comerç d?armes ha de: ? Assegurar la màxima claredat i concreció i corregir les disposicions ambigües o incompletes en matèria d?exportació i criteris d?autorització. ? Establir majors controls al comerç exterior de material de defensa i doble ús, tenint en compte les bones pràctiques d?altres països. ? Augmentar els nivells de transparència de la informació oficial. ? Limitar la discrecionalitat de la JIMDDU (Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús). ? Desenvolupar nous mecanismes de control parlamentari per poder parar, en el seu cas, una exportació d?armes a un lloc equivocat abans que es produeixi. D?altra banda, les organitzacions lamenten no haver tingut accés a l?esborrany del projecte de llei per fer comentaris, i en canvi sí l?ha tingut la indústria de l?armament. Per últim, Amnistia Internacional, Intermón Oxfam i Greenpeace demanen al govern espanyol que informi amb puntualitat sobre les exportacions d?armes espanyoles: encara no s?han enviat al Congrés dels Diputats les estadístiques oficials sobre el primer semestre de 2006. A més, el govern ha d?incorporar ja els avanços en control i transparència que es proposen en l?informe de les organitzacions, sense haver d?esperar a l?aprovació de la llei. DADES I XIFRES Països que promouen major transparència que Espanya: ? El Regne Unit informa trimestralment de les llicències d'exportacions aprovades, Espanya només cada sis mesos. ? Els Estats Units informen tant de les exportacions autoritzades com de les realitzades, a Espanya no hi ha informació sobre les primeres. ? Alemanya, els Estats Units i Finlàndia donen detalls sobre els productes exportats, Espanya només informa sobre la categoria. ? Dinamarca i Finlàndia informen sobre el tipus d'usuari final de les armes, Espanya no. ? Alemanya, Holanda i Suècia expliquen en detall per què deneguen les llicències d'exportacions, Espanya no ofereix aquests detalls. ? Alemanya informa amb detall sobre les operacions d'armes lleugeres i petites, Espanya no. Països que promouen controls més estrictes que Espanya: ? Itàlia exigeix per donar llicències d'exportacions requisits que Espanya no demana, dades com els països de trànsit, detalls imprescindibles per valorar el risc de desviament. ? El Regne Unit, Bèlgica, Suècia i Itàlia exigeixen sempre un document que certifiqui la no reexportació, Espanya no l'exigeix en tots els casos. ? Els Estats Units, Bèlgica, Finlàndia, Alemanya i Holanda estenen fora dels seus territoris els controls sobre les activitats d'intermediació, Espanya no. ? Els parlaments de Suècia i Regne Unit realitzen una tasca de seguiment i assessorament del govern en la matèria, a Espanya el parlament es limita a la seva activitat normal de control mitjançant preguntes o sol?licitud de compareixences. Resum dels criteris del Codi de Conducta de la Unió Europea que s'han de valorar a l'hora d'autoritzar o denegar exportacions d'armes: 1. Respecte als compromisos internacionals dels estats membres de la UE, en particular dels embargaments d'armes. 2. Respecte als drets humans en el país de destinació final. 3. Situació interna del país de destinació final, en termes de l'existència de tensions o conflictes armats. 4. Manteniment de la pau, la seguretat i l'estabilitat regionals. 5. Seguretat nacional dels estats membres i dels territoris, les relacions exteriors dels quals són responsabilitat d'un estat membre, així com dels països amics i aliats. 6. Comportament del país comprador davant de la comunitat internacional, en especial pel que es refereix a la seva actitud davant del terrorisme, la naturalesa de les seves aliances i el respecte del Dret Internacional. 7. Existència del risc de desviament dins del país comprador, o de reexportació en condicions no desitjades. 8. Compatibilitat de les exportacions d'armes amb la capacitat econòmica i tècnica del país receptor, tenint en compte la conveniència que els estats satisfacin les seves necessitats legítimes de seguretat i defensa amb el mínim desviament de recursos humans i econòmics per a armaments. El negoci de les armes a Espanya: ? Des de 2000 Espanya ha incrementat progressivament les seves exportacions d'armes, i s'ha situat en aquests anys entre el desè i el quinzè lloc al rànquing mundial. ? El 2005 es va arribar a la major xifra dels últims 8 anys, amb la venda de material de defensa per valor de 419,5 milions d'euros. ? El 2005 el material policial i de seguretat exportat va ser d?1,4 milions, mentre que es van exportar 58,6 milions d'euros en tecnologia i productes de doble ús. ? A Espanya hi ha 180 empreses dedicades a la indústria d'armament i de defensa. La destinació de les armes "made in Spain": ? Els últims anys Espanya ha exportat armes a destinacions preocupants i que difícilment compleixen amb el Codi de Conducta de la Unió Europea, incloent-hi Colòmbia, Israel, el Marroc, la Xina o Indonèsia. ? Espanya està augmentant la venda d'armes a països que no pertanyen ni a la UE ni a la OTAN. Si el 2002 les vendes a aquests països només suposaven l'11%, el 2005 el percentatge va ser del 38%. Algunes xifres de vendes de material de defensa i doble ús per destinació entre 2002 i 2005: * Colòmbia - 13.367.708 ? Bombes, torpedes, coets, míssils; armes amb canó d'ànima llisa amb un calibre igual o superior a 20 mm. Productes i tecnologies de doble ús: materials, substàncies químiques, microorganismes i toxines. * Israel - 3.694.107 ? Armes amb canó d'ànima llisa amb un calibre inferior a 20 mm.; bombes, torpedes, coets, míssils; equips de formació d'imatge o de contramesures; materials energètics i substàncies relacionades. Productes i tecnologies de doble ús: materials, substàncies químiques, microorganismes i toxines; telecomunicacions i ?seguretat de la informació?. * el Marroc - 21.623.349 ? Municions, dispositius i components; armes amb canó d'ànima llisa amb un calibre igual o superior a 20 mm ; bombes, torpedes, coets, míssils; vehicles terrenys. Productes i tecnologies de doble ús: materials, substàncies químiques, microorganismes i toxines. * la Xina - 25.481.594 ? Productes i tecnologies de doble ús: materials, instal?lacions i equips nuclears; materials, substàncies químiques, microorganismes i toxines; electrònica; telecomunicacions i ?seguretat de la informació?. Acció per a la ciutadania i informació general a: http://www.amnistiacatalunya.org/ Informe, projecte de llei i fotografies de l'acte disponibles a: http://www.amnistiacatalunya.org/pages/actividades.php (06/02/2007)