En una carta feta pública avui, 27 d'abril de 2006, Amnistia Internacional ha instat als candidats presidencials de Colòmbia que donin a conèixer els seus plans d'acció pel que fa a la crisi de drets humans del país, particularment en relació amb els efectes de la recent desmobilització dels grups paramilitars protegits per l'exèrcit sobre la població de Colòmbia desplaçada internament. Els grups paramilitars, la guerrilla i les forces de seguretat han obligat més de tres milions de persones a abandonar les seves llars des de 1985. Així mateix, desenes de milers de persones més han estat víctimes d'homicidi, ?desaparició?, tortura o segrest. Un seguit d'iniciatives del govern, com el Decret 4760 i el programa de ?reinserció rural?, amenacen ara amb permetre que els paramilitars desmobilitzats es quedin amb el control dels milions d'hectàrees de terra que han robat. Els paramilitars desmobilitzats podrien tenir dret a concessions per desenvolupar projectes agrícoles a les mateixes terres que han pres per la força, sovint mitjançant violacions de drets humans i amb el suport de les forces de seguretat. En aquests projectes participarien camperols, persones desplaçades internament i paramilitars desmobilitzats. Suposadament, aquests últims representarien la meitat de les persones participants en cada projecte. Diversos grups paramilitars han anunciat ja la seva intenció de promoure projectes de desenvolupament econòmic per als seus membres i les comunitats locals a zones que ja controlen. ?A la pràctica, centenars de milers de persones a Colòmbia podrien haver d'enfrontar-se a un terrible dilema: continuar sense llar o tornar a les seves terres i viure amb les mateixes persones que han torturat, violat i matat els seus familiars i persones properes i que les han obligat a marxar?, ha manifestat Marcelo Pollack, investigador sobre Colòmbia d'Amnistia Internacional. Amnistia Internacional ha demanat a la comunitat internacional que no legitimi el control paramilitar de les terres esmentades finançant projectes agrícoles d'aquest tipus. A la seva carta, Amnistia Internacional insta també als candidats presidencials a utilitzar les seves plataformes de campanya per donar suport públicament a la introducció d'un marc jurídic basat en els drets humans per a la desmobilització dels grups armats il?legals. Tot marc jurídic ha de ser compatible amb les recomanacions de l'ONU i garantir la devolució de les terres robades pels paramilitars als seus propietaris legítims o als seus descendents. ?Si són seriosos en la seva intenció de dirigir el país, tots els candidats presidencials han d'elaborar propostes creïbles de tractament de la crisi de drets humans de Colòmbia. Si no ho fan, corren el perill de ser part del problema?, ha assenyalat Javier Zúñiga, Director del Programa d'Amnistia Internacional per a Amèrica. Amnistia Internacional demana també als candidats que es comprometin públicament a: ? Reconèixer la crisi de drets humans i el conflicte armat intern, que afecten milions de persones a tot el país. ? Aplicar les recomanacions internacionals formulades en matèria de drets humans, que inclouen posar fi a la impunitat. ? Garantir el respecte ple dels drets humans i del dret internacional humanitari per part de les forces de seguretat. ? Signar un acord humanitari amb la guerrilla per protegir la població civil del conflicte. ? Defensar el dret dels defensors i defensores dels drets humans i els activistes socials a realitzar el seu treball. ? Protegir els civils que corren més risc, com ara les dones i els pobles indígenes. Informació complementària Les eleccions presidencials de Colòmbia han de celebrar-se el 28 de maig. El Decret 4760 es va promulgar el 31 de desembre de 2005 per regular l'aplicació de la Ley de Justicia y Paz, aprovada en 2005 per facilitar la desmobilització dels grups paramilitars i la guerrilla. En el curs dels 40 anys de conflicte s'han enfrontat les forces de seguretat i els paramilitars, amb el suport de l'exèrcit, amb els grups guerrillers en una lluita pel control del territori i els recursos econòmics. La població civil ha estat la més afectada per la violència. El perllongat i sagnant conflicte armat ha causat: ? La mort o la ?desaparició? de més de 70.000 persones, la majoria civils fora de combat, en els últims 20 anys; ? Desenes de milers de civils han estat torturats, segrestats o han desaparegut; ? Més de 3 milions de persones han hagut de desplaçar-se internament des de 1985; 287.000 el 2004, arribant a 310.000 només el 2005. L?any 2005 Alguns indicadors de la violència semblen haver descendit: el nombre de segrests i homicidis. No obstant això han augmentat: ? el nombre de persones desplaçades; ? els informes d'execucions extrajudicials portades a terme per les forces de seguretat i els paramilitars (malgrat la seva suposada desmobilització); ? el nombre de desaparicions; ? l?exacerbació de la violència dels atacs de la guerrilla contra comunitats civils, amb homicidis deliberats i segrests, i l?ús sistemàtic dels bloqueigs econòmics i les ?vagues armades?, les principals víctimes de les quals són els civils. Ha pogut descendir el nombre d'homicidis a les grans ciutats, però la situació a les províncies, especialment al camp, continua deteriorant-se. L?any 2005 van perdre la vida: ? més de 70 sindicalistes; ? 7 defensors dels drets humans; ? i 17 activistes comunitaris. Va haver-hi més de 751 segrests el 2005, comparats amb els 1.402 que es van produir el 2004, i d'ells, segons els informes, 273 van ser obra de grups armats d'oposició, i 49 de paramilitars. En 208 casos no es va poder atribuir a ningú la responsabilitat pels segrests. Forces de seguretat AI continua documentant casos de participació generalitzada i sistemàtica de les forces de seguretat en violacions dels drets humans i el dret internacional humanitari, com per exemple execucions extrajudicials, ?desaparicions?, tortura (inclosos actes de violència sexual contra les dones), i detenció arbitrària de civils. El 2005, segons informes rebuts, l'exèrcit va executar almenys un centenar de civils. Paramilitars Se suposa que més de 25.000 paramilitars han estat desmobilitzats en virtut d'un procés criticat per AI i altres grups de drets humans colombians i internacionals, així com per les Nacions Unides i la Comissió Interamericana de Drets Humans. Només uns quants centenars de paramilitars estan sent investigats per violacions de drets humans, a més és probable que gaudeixin de considerables avantatges procedimentals en virtut de la Ley de Justicia y Paz. Tots els indicis apunten que moltes estructures paramilitars continuen pràcticament intactes. AI segueix documentant violacions de drets humans comeses per grups paramilitars que de vegades operen amb nous noms i sovint amb connivència amb les forces de seguretat. Més de 2.750 homicidis i ?desaparicions? han estat atribuïts de forma fidedigna a paramilitars des que aquests van anunciar el cessament d'hostilitats a finals de 2002. Grups guerrillers AI ha expressat reiteradament la seva condemna dels abusos comesos per la guerrilla com ara segrests, tortures (inclosa la violència contra les dones), reclutament forçós de menors i homicidi arbitrari de civils. Almenys 140 civils van morir i més de 270 van ser segrestats pels grups guerrillers durant la primera meitat de 2005. (27/04/2006)