El govern colombià ha de centrar els seus esforços en la creació de les condicions necessàries perquè surti a la llum la veritat sobre l'homicidi de vuit membres de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó, departament d?Antioquia, comès el 21 de febrer de 2005, així com sobre altres 150 homicidis i "desaparicions" de membres d'aquesta comunitat ocorreguts durant els últims vuit anys, ha manifestat Amnistia Internacional en resposta a les declaracions formulades recentment pel president Álvaro Uribe, qui va acusar als dirigents d'aquesta comunitat de col·laborar amb les forces de l'escamot. El 20 de març, el president Uribe va acusar alguns dirigents de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó d'ajudar el grup guerriller Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) i de tractar d'obstaculitzar el camí de la justícia. També va dir que l'exèrcit penetraria en el territori de la comunitat dintre d'un termini de 20 dies. "Acusar els membres de la Comunidad de Paz de col·laborar amb grups guerrillers col·loca a aquesta comunitat en una situació de major risc enfront de la possibilitat d'atacs llançats per grups paramilitars protegits per l'exèrcit. Les declaracions del president, així com els comentaris formulats pel ministre de Defensa negant tota responsabilitat de l'exèrcit en la matança de febrer, també susciten el temor que el caràcter exhaustiu i imparcial que ha de tenir qualsevol investigació dels fets entorn d'aquesta matança es vegi greument vulnerat", diu Amnistia Internacional. Un testimoni presencial dels fets va afirmar que els responsables de la matança s'havien presentat com a membres de l'exèrcit colombià. Segons altres testimonis, amb posterioritat a la matança els soldats agressors van dir a alguns veïns que, si els homicidis no haguessin sortit a la llum, haurien matat a més civils i que les vuit víctimes eren "pur guerriller mort". "És urgent que es portin a terme investigacions exhaustives i imparcials que permetin determinar la identitat dels autors d'aquesta matança i establir si l'exèrcit colombià va participar en ella. Això revesteix especial importància pel fet que en la zona de San José de Apartadó s'havien estat fent operacions militars durant els dies precedents a aquests homicidis." Qualsevol investigació penal que es porti a terme ha d?encarregar-se exclusivament a la justícia civil i no a la justícia militar, que en reiterades ocasions ha abdicat de la seva responsabilitat de fer justícia en el cas de membres de les forces armades implicats en greus violacions de drets humans, fins i tot en els casos en què hi ha hagut sòlides presumpcions de fet. Actualment, només dues persones estan detingudes pels més de 150 homicidis comesos durant els últims vuit anys per totes les parts del conflicte armat, però, principalment, per grups paramilitars protegits per l'exèrcit. El procés d'investigació ha d?incloure, a més, l'adopció de mesures encaminades a garantir la seguretat dels testimonis que prestin declaració davant les autoritats judicials. El president Uribe, en afirmar que la Comunidad de Paz no ha col·laborat amb el sistema de justícia, passa per alt el fet que aquella ha mantingut un diàleg constant amb els successius governs colombians sobre la seguretat dels seus membres i entorn de la necessitat de garantir que es portin a terme investigacions exhaustives i imparcials dels nombrosos homicidis i "desaparicions" de què ha estat víctima. Ignorant repetidament el dret de la població civil a romandre fora del conflicte, el govern actual ha intentat activament involucrar-la en ell. Aquesta situació exposa les comunitats civils a ser atacades per les forces guerrilleres, que han incomplit en reiterades ocasions les normes del dret internacional humanitari que estableixen que els participants en conflictes armats han de distingir entre combatents i civils. "L'única manera de garantir la protecció a llarg termini dels habitants de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó és posar fi a la impunitat que ha protegit els responsables d'abusos i violacions de drets humans contra ells." Informació complementària Durant els seus vuit anys d'existència, els membres de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó han estat insistint que les parts en conflicte han de respectar el dret que els assisteix, com a civils, a no ser involucrats en les hostilitats. A aquests efectes, han insistit que els combatents han de romandre fora de les zones en les quals viuen i conreen la terra. Les forces de seguretat i alts càrrecs del govern i funcionaris públics han respost a aquestes peticions acusant la comunitat de subversió. Per la seva banda, les FARC han interpretat la negativa de la comunitat a col·laborar amb elles com una forma de col·laboració amb els seus enemics. De manera creixent, els civils s'han vist arrossegats al conflicte contra la seva voluntat, ja que tant els guerrillers com les forces governamentals i els seus aliats paramilitars exigeixen el seu suport i col·laboració. Per més involuntari que hagués estat, el suport a una de les parts els ha fet blanc freqüent de les represàlies de l'altra part. Per assegurar el seu distanciament del conflicte, algunes comunitats s'han organitzat per exigir que les parts del conflicte respectin el seu dret a no prendre partit i el dret a la vida que els assisteix com a civils. Algunes d'aquestes comunitats s'han declarat "Comunidades de Paz", prometent que els seus membres no portaran armes ni proporcionaran informació o suport pràctic a cap de les parts. A canvi d'això, exigeixen que les parts en conflicte no traspassin els límits geogràfics de la comunitat i respectin el seu dret a la vida, la seva condició de civils i la seva decisió de no participar en el conflicte ni col·laborar amb cap dels seus protagonistes. L'any 2000, el govern va acordar crear una comissió especial d'investigació judicial encarregada d'investigar l'homicidi i la "desaparició" de membres de la Comunidad de Paz i assegurar que els responsables siguin duts davant els tribunals, però s'han fet escassos avenços referent a això. Els testimonis que han prestat declaració davant la Comissió han estat, al seu torn, víctimes d'actes d'intimidació i greus violacions de drets humans a les mans de les forces de seguretat i, així mateix, altres persones que han denunciat violacions de drets humans han estat objecte d'intimidació. El 15 d'abril de 2004, la Cort Constitucional va concedir una "acció de tutela" (mandat judicial per a la protecció de drets fonamentals) en favor de la Comunidad de Paz. La Cort va instar l'Estat colombià a garantir la seguretat de la Comunidad de Paz de conformitat amb la decisió adoptada l'any 2000 i reiterada l'any 2004 per la Cort Interamericana de Drets Humans, que va ordenar l'adopció de "mesures provisionals de protecció" de la Comunidad de Paz. En les resolucions de la Cort s'estableix que el govern colombià ha de tenir en compte la posició de la comunitat al posar en execució aquestes mesures provisionals. Amnistia Internacional insta el govern colombià a que respecti plenament els termes de les mesures provisionals de protecció ordenades per la Cort Interamericana de Drets Humans i garanteixi, de conformitat amb les mateixes, que les autoritats del país no adoptaran cap mesura que pugui involucrar encara més els habitants de la Comunidad de Paz en el conflicte que té lloc a Colòmbia. El 2004, la Cort Interamericana de Drets Humans va exhortar el govern colombià a "que adopti, sense dilació, totes les mesures que siguin necessàries per assegurar que les persones beneficiades amb les presents mesures puguin seguir vivint a la seva residència habitual" i a "que doni participació als peticionaris en la planificació i implementació de les mesures [provisionals de seguretat]". La decisió d'ordenar l'adopció de mesures provisionals de protecció en favor de la Comunidad de Paz es va produir després de rebre la Cort un escrit de la Comissió Interamericana de Drets Humans de data 3 d'octubre de 2000 en el qual es manifestava que ha de respectar-se la petició de la Comunidad de Paz de que els combatents romanguin fora de la zona en la qual viuen: "Que les mesures de protecció siguin acordades de comú acord entre l'Estat i els membres de la Comunitat i els peticionaris. En aquest sentit, i amb la finalitat d'assegurar la seva efectivitat i pertinència, ha de tenir-se en consideració la compatibilitat de les mesures de seguretat ofertes amb el caràcter de l'experiència de la Comunidad de Paz, atès que la protecció personal i armada d'aquestes persones pot posar en perill els principis de neutralitat col·lectiva i zona humanitària que informen la seva pròpia existència i generar respostes violentes per part dels actors armats de la regió". En una declaració difosa el 22 de març, l'Oficina a Colòmbia de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va demanar a l'Estat colombià que adoptés totes les mesures necessàries per protegir als membres de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó, conforme a les mesures provisionals decretades per la Cort Interamericana de Drets Humans. (23/03/2005)