1961-2021: 60 anys actuant pels
drets humans a tot el món

Colòmbia: Només una resposta forta i coordinada de l'Estat resoldrà la greu situació de risc per a persones defensores

  • L'Estat colombià ha incomplert l'obligació internacional de garantir un espai segur i propici per a la defensa dels drets humans al país, però té l'oportunitat de canviar-ho, defensarà Amnistia Internacional en una audiència pública d'avui al Congrés sobre la situació de persones defensores de drets humans a Colòmbia.

“L'Estat Colombià segueix incomplint el seu deute històric de donar una resposta integral a la situació de risc a què s'enfronten les persones defensores al país. Les amenaces i atacs contra els qui defensen els drets humans segueixen passant cada dia després de dia, posant Colòmbia una altra vegada més com el país més letal per defensar drets humans”, ha afirmat Fernanda Doz Costa, directora adjunta d'investigació per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

“L'audiència al Congrés és una oportunitat única per traçar una ruta perquè Colòmbia pugui avançar en la protecció de persones defensores, i per discutir de quina manera es pot responsabilitzar les autoritats que no actuen diligentment davant de la greu situació que es troben els qui defensen els drets humans al país”.

En els últims anys, les organitzacions Front Line Defenders i Global Witness han col·locat Colòmbia de manera consistent com el país amb més assassinats d'ambientalistes i persones defensores de drets humans al món.

A l'octubre de 2020, Amnistia Internacional va fer una sèrie de recomanacions en matèria de protecció integral a persones defensores a nivell nacional i en quatre casos concrets. No obstant això, a la data, les autoritats colombianes han fet molt poc per garantir condicions segures per defensar drets humans al país. Segueixen promovent un model de protecció que ha demostrat ser ineficaç per estar basat únicament en mesures de protecció material i l'expedició de lleis, decrets i normes que manquen de mesures que assegurin la seva deguda implementació, així com mesures destinades a la protecció individual i no pas de caràcter col·lectiu.

Així mateix, les autoritats han avançat de manera molt lenta amb diversos processos que podrien donar resposta a les causes estructurals de la violència, incloent la investigació d'amenaces i atacs, el reconeixement de territoris indígenes i el desmantellament de grups armats. A més, han adoptat mesures que per contra aguditzen els riscos per a les persones defensores com, per exemple, la decisió d'engegar una vegada més campanyes d'eradicació forçada de cultius il·lícits, o de reduir esquemes de protecció per a persones defensores en risc per part de la Unitat Nacional de Protecció durant la pandèmia.

El Congrés colombià va convocar una audiència pública sobre el tema el dia d'avui per exigir rendició de comptes per la manca de garanties de seguretat per a persones defensores de drets humans i capdavanters i lidereses socials al país. En l'audiència participaran organitzacions de la societat civil i persones defensores, com María Ciro, representant del Comitè d'Integració Social del Catatumbo (CISCA), i els qui viuen sota risc per la seva feina en defensa dels drets humans i que no compten amb la protecció adequada per part de l'Estat. També s'espera la participació d'institucions estatals encarregades de garantir la seva protecció.

El cas de la defensora Jani Silva és un exemple de la manca de resposta adequada per part de les autoritats colombianes. Al llarg de l'any 2021, ella ha estat víctima de diferents amenaces per part de grups armats per defensar drets humans, malgrat que compta amb mesures materials de protecció per part de la Unitat Nacional de Protecció i cautelars per part de la Comissió Interamericana de Drets Humans. L'últim incident va resultar en el seu desplaçament a causa de l'alt risc a què s'enfronta. Mentre les autoritats no adoptin mesures capaces de mitigar les causes estructurals que posen en risc Jani Silva, persistirà en una situació de risc que comprometrà la seva feina com a defensora de drets humans.

L'organització també ha constatat que el Ministeri d'Interior no ha pogut establir plans de protecció col·lectiva en els casos de l'Associació per al Desenvolupament Integral Sostenible de la Perla Amazònica (ADISPA), el Procés de Comunitats Negres (PCN) i de la comunitat indígena ASEIMPOME, malgrat que van ser sol·licitades fa diversos anys. La lentitud del Ministeri d'Interior a establir plans de protecció col·lectiva evidència que les autoritats no han estat capaces d'abordar les causes estructurals de la violència contra persones i col·lectius que arrisquen la seva vida per defensar drets humans.

“L'Estat segueix abordant el risc que enfronten les persones defensores de drets humans des d'una perspectiva totalment normativa, material i individual, i no amb una mirada realista, col·lectiva i transformativa. La protecció de persones defensores no ha d'estar basada únicament en la teoria, si no en fets reals i en les solucions expressades per les pròpies persones i col·lectius en risc. Si escoltessin les seves veus hi hauria un ambient significativament més segur per defensar drets humans a Colòmbia”, va dir Fernanda Doz Costa.

“Les obligacions en matèria de drets humans recauen en els tres poders de l'Estat, per la qual cosa és imperiós que el Congrés doni prioritat al tema de persones defensores en la seva agenda de manera permanent, incloent mitjançant la creació d'una Comissió de Verificació de Garanties per a Persones Defensores, que cridi a retre comptes a les persones funcionàries de l'Executiu que no compleixen amb el seu deure de protecció”.