Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Colòmbia: Les FARC i l'ELN han d'alliberar tots els ostatges

  • 28/6/07 - AI ha demanat als grups guerrillers de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i de l'Exèrcit d'Alliberació Nacional (ELN) que alliberin immediatament i incondicionalment tots els civils que han segrestat.
amnistia amni,
Amnistia Internacional ha demanat als grups guerrillers de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i de l'Exèrcit d'Alliberació Nacional (ELN) que alliberin immediatament i incondicionalment tots els civils que han segrestat. La crida arriba després que les FARC publiquessin un comunicat de premsa on el grup de guerrilles afirmava que 11 dels 12 diputats de l'Assemblea Valle del Cauca, segrestats per les FARC des de l'abril de 2002, havien estat morts en un foc creuat el passat 18 de juny. "La presa d'ostatge és un incompliment flagrant de dret humanitari internacional, que pot constituir un crim de guerra. Si es confirma la mort dels 11 diputats de Valle del Cauca, és una tragèdia que es podria haver evitat si les FARC estiguessin disposades a respectar el dret fonamental dels civils a no ser arrossegats dins el llarg conflicte armat colombià", ha declarat Amnistia Internacional. Amnistia Internacional ha fet una crida també a les FARC i l'ELN perquè ordenin als seus membres que mai matin i que sempre tractin humanament totes aquelles persones que han capturat, incloent-hi les persones ferides i aquelles que intentin rendir-se, tant si són civils com si són membres de les forces armades o els seus aliats paramilitars. "Mentre els civils i altres persones romanguin com a ostatges de les guerrilles, la seva seguretat física és responsabilitat del grup que els manté segrestats." Informació complementària Encara que els segrests han anat disminuint, des dels 800 el 2005 fins als 687 al 2006, les xifres continuen essent molt preocupants. Els grups de guerrilles, principalment les FARC i l'ELN, han estat responsables de la majoria dels segrests del conflicte, se?n compten uns 200. Deu s?atribueixen a grups paramilitars i 267 a delinqüents comuns. Al voltant de 200 segrests no es poden atribuir a ningú en concret. Les FARC continuen tenint com a ostatges certs personatges públics de rellevància, incloent-hi la candidata presidencial Ingrid Betancourt i la seva assistent Clara Rojas, segrestades des del 2002. En els darrers anys s?ha especulat constantment sobre si les FARC i el govern colombià es preparaven per acceptar un "intercanvi humanitari" ? un intercanvi de presos de les FARC en mans de les autoritats colombianes a canvi dels ostatges que té el grup de guerrilles. El govern ha dit que el recent alliberament unilateral de més de 100 presos de les FARC declarats culpables, i l'alliberament imminent d'altres, estava dissenyat per facilitar aquest ?intercanvi humanitari?. Les FARC han respost negant-se a negociar un intercanvi fins que el govern accepti desmilitaritzar dos municipis. També creixen les especulacions sobre les converses de pau preliminars que estarien mantenint l?ELN i el govern a canvi d?un alto al foc provisional i que podrien portar a l?alliberament de les persones mantingudes com a ostatges per l'ELN. (28/06/2007)