Medellín fa palesos els gravíssims defectes de l'estratègia de desmobilització del govern. Un nou informe d'Amnistia Internacional mostra com l'estratègia de desmobilització de Colòmbia amenaça amb consolidar el ?paramilitarisme? i garantir que els responsables d'algunes de les pitjors atrocitats contra els drets humans continuïn matant, fent ?desaparèixer? i torturant gairebé amb total impunitat. L'informe documenta com la ?desmobilització? del temut Bloc Cacic Nutibara (BCN) de Medellín el novembre del 2003 ha posat de manifest la perillosa paròdia que constitueix l'estratègia de desmobilització paramilitar. Més que un aparador de l'estratègia nacional de desmobilització del govern, la desmobilització del BCN ha demostrat ser una mortal il?lusió, conforme s'exposa en l'informe Colòmbia: Els paramilitars a Medellín: desmobilització o legalització? A Medellín, els paramilitars continuen actuant com una força militar, matant i amenaçant els defensors dels drets humans i els activistes comunitaris locals; reclutant membres i actuant conjuntament amb les forces de seguretat. No obstant això, en lloc d'actuar en grups grans, fortament armats i uniformats, com feien en el passat, ara encobreixen cada vegada amb més freqüència les seves activitats fingint ser membres d'empreses privades de seguretat o actuant com informants per a les forces de seguretat. Encara que en els últims anys el nombre d'homicidis a Medellín s'ha reduït, els paramilitars continuen controlant moltes parts de la ciutat, especialment els barris pobres, per la quals cosa la seguretat de la població civil continua depenent amb freqüència dels capritxos dels comandants paramilitars locals. ?No pot garantir-se l'estat de dret en una ciutat en la qual qualsevol intent de qüestionar o desafiar el control de les forces paramilitars pot tenir, i té, com resposta la violència política?, ha declarat Marcelo Pollack, investigador d'Amnistia Internacional sobre Colòmbia. Segons l'informe publicat per Amnistia Internacional, el punt més feble del procés de desmobilització paramilitar és la recentment aprovada Ley de Justicia y Paz i el Decreto 128, que atorga el marc legal al procés. Aquesta legislació té com objectiu regular la desmobilització concedint als membres ?desmobilitzats? dels grups armats il?legals penes de presó notablement reduïdes. Però la llei no demana res a canvi als paramilitars: aquells que es neguin a dir tota la veritat sobre les violacions de drets humans que hagin comès poden seguir gaudint de tots els beneficis que els atorga la llei. ?La Ley de Justicia y Paz obrirà la porta al reciclatge dels membres de grups paramilitars, fins i tot d'aquells que siguin responsables d'homicidis, segrests, ?desaparicions? i tortures, convertint-los en guàrdies de seguretat, policies civils i informants. A més, en el futur, la llei podria aplicar-se també als membres de grups guerrillers que també han estat responsables d'abusos greus i reiterats contra els drets humans i el dret internacional humanitari?, ha manifestat Marcelo Pollack. Milers de possibles autors d'abusos contra els drets humans s'han beneficiat ja d'amnisties de facto en virtut d'aquesta llei, mentre que existeixen poques probabilitats que els responsables de protegir i finançar el ?paramilitarisme?, inclosos els membres de les forces de seguretat, surtin alguna vegada a la llum i siguin processats. ?En garantir que els responsables de crims de guerra i crims contra la humanitat no rendeixen comptes adequadament dels seus actes, i en encoratjar el ?reciclatge? dels qui han comès abusos contra els drets humans, el govern no està apartant els combatents del conflicte, sinó que sembla estar negociant contractes d'impunitat?, ha declarat Marcelo Pollack. Amnistia Internacional demana al govern de Colòmbia que revisi l'actual marc jurídic per a la desmobilització dels membres de grups armats il?legals, amb la finalitat de garantir que la llei: ? garanteix el dret de les víctimes i les seves familiars a la veritat, la justícia i la reparació, assegurant que tots els autors d'abusos, i els qui els han protegit militarment i econòmicament, rendeixen comptes dels seus actes; ? introdueix mesures concretes i efectives per garantir que les víctimes i els seus familiars, incloses les dones i nenes que han sofert abusos sexuals i d'altra índole en el context del conflicte armat, reben una reparació plena, conforme estableixen les normes internacionals; ? condiciona tot benefici processal, com ara penes de presó reduïdes, a la plena col?laboració dels combatents amb les autoritats judicials, i exclou dels beneficis atorgats per la llei tots els autors de violacions de drets humans; ? inclou mesures per garantir que els combatents desmobilitzats no són ?reciclats? en el conflicte, la qual cosa inclou prohibir que usin armes o que es converteixin en empleats de les forces de seguretat i empreses de seguretat privades, i impedir que realitzin activitats d'intel?ligència durant un període suficient com per assegurar que aquells que puguin ser responsables de violacions greus de drets humans no es ?reciclen? per aquesta via. Amnistia Internacional demana així mateix a la comunitat internacional que no protegeixi ni políticament ni econòmicament el procés de desmobilització fins que el govern colombià posi en pràctica un marc jurídic per a la desmobilització dels grups armats il?legals que sigui plenament conforme amb les normes internacionals del dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació. Informació complementària En els últims 20 anys, el conflicte armat de Colòmbia s'ha cobrat la vida d'almenys 70.000 persones, la gran majoria d'elles civils morts fora de combat, mentre que més de tres milions de persones s'han convertit en desplaçades internes des de 1985. Desenes de milers de civils han estat torturats o segrestats o han ?desaparegut?. La gran majoria dels homicidis de motivació política, les ?desaparicions? i les tortures perpetrats fora de combat han estat obra de paramilitars protegits per l'exèrcit. El govern va iniciar les converses sobre desmobilització amb l'agrupació d'organitzacions paramilitars Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC) poc després que les AUC anunciessin un cessament d'hostilitats el desembre del 2002. Segons l'acord de Santa Fe de Ralito, signat el juliol del 2003, les AUC es van comprometre a desmobilitzar tots els sues combatents abans que acabés l'any 2005. Fins al moment, segons els informes, s'han desmobilitzat més de 8.000 paramilitars. No obstant això, les xifres més recents suggereixen que els paramilitars han estat responsables d'almenys 2.300 homicidis i ?desaparicions? des que van declarar el seu cessament d'hostilitats unilateral. (31/08/2005)