Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Colòmbia: els pobles indígenes els matarà el coronavirus o la fam si l’Estat no actua immediatament

© Amnistia Internacional

Davant la pandèmia del coronavirus, COVID-19, l’Estat colombià ha de prendre urgentment les mesures adients per garantir els drets dels pobles indígenes, com ara drets a la salut, l’aigua i l’alimentació, ha afirmat avui Amnistia Internacional. Aquestes mesures han de coordinar-se amb cada poble indígena, tot respectant el seu dret a la autonomia.

En el marc de l’emergència sanitària declarada a causa de la COVID-19 i de l’Estat d’Emergència Econòmica, Social i Ecològica en tot el territori nacional, el president Iván Duque va informar que les autoritats lliurarien menjar i diners a les persones més vulnerables. El Ministeri de l’Interior té l’encàrrec de donar aliments a les comunitats indígenes, negres, raizales, palenqueras, afrocolombianes, rom, Juntes d’Acció Comunal, líders socials i persones defensores dels drets humans

Tot i això, després de tres setmanes després d’imposar-se la quarantena, les comunitats indígenes dels departaments de Casanare, Vichada i Meta van notificar a Amnistia Internacional que no han rebut el suport de les autoritats governamentals, malgrat haver complert estrictament amb les mesures d’aïllament.

 “Els pobles indígenes a Colòmbia estan en alerta màxima. El govern està implementant mesures preventives contra la COVID-19 al país, sense garantir adequadament els seus drets fonamentals. Si històricament no han tingut accés a la salut, a l’aigua o a l’alimentació, en el context d’aquesta pandèmia aquesta situació és molt més greu perquè no compten amb condicions sanitàries i socials per fer front convenientment la COVID-19”, va dir Fernanda Doz Costa, directora adjunta per a les Amèriques d’Amnistia Internacional.

“Les autoritats colombianes han d’adoptar mesures de protecció social addicionals per a aquelles poblacions que es troben en situació especialment vulnerable i són més propenses a contraure COVID-19. Si les autoritats no s’hi posen de manera urgent, els pobles indígenes es trobaran en una cruïlla amb dos camins impensables: o morir de fam o morir per la pandèmia.”

Fins a la data, l’Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC) ha reportat quatre casos confirmats de COVID-19 al Pueblo Binacional Yukpa i el Pueblo Pasto i un possible cas al Pueblo Eperara Siapidara. L’accés a centres de salut des de la majoria dels territoris d’aquests pobles indígenes és molt costós per ser llunyà i inaccessible.

La Corporació Claretiana Norman Pérez Bello va informar a Amnistia Internacional sobre les dificultats que planteja la quarantena obligatòria per a la manera de viure i la subsistència de més de 3.000 persones indígenes als departaments de Casanare, Vichada i Meta. En aquestes comunitats seminòmades les mesures d’aïllament agreugen la seva situació de vulnerabilitat perquè no poden accedir als seus mitjans de subsistència en no poder moure’s dins dels seus territoris. Així mateix, són pobles indígenes considerats prop de l’extinció física i cultural.

El nivell de risc és també preocupant per als pobles indígenes que viuen en assentaments a la perifèria de capçaleres municipals, perquè no tenen possibilitat de conrear els seus aliments, i sobreviuen de feines informals que actualment no poden dur a terme. Moltes d’aquestes comunitats no tenen accés a aigua potable ni a productes d’higiene, impossibilitant així l’asèpsia personal necessària per prevenir la COVID-19.