Més de 2.000 ciutats de tot el món s'il·luminen, un any més, per mostrar el rebuig de la societat a la pena de mort, un càstig cruel, inhumà i degradant contra el qual Amnistia Internacional porta lluitant des de fa dècades.

Un total de 7 poblacions catalanes organitzen activitats per aquest dia (Barcelona, Tarragona, Badalona, Sabadell, Granollers, Molins de Rei i Blanes)
Aquesta edició de Ciutats per la Vida, que impulsa la Comunitat de Sant Egidi juntament amb Amnistia Internacional, es duu a terme poc després que un total de 123 Estats membres de l'ONU -la xifra més alta registrada fins avui- votessin al novembre a favor d'un esborrany de resolució sobre una moratòria en l'ús de la pena capital.

La jornada "Ciutats per la Vida / Ciutats contra la Pena de Mort" se celebra en record de la primera abolició de la pena cabdal, en el Gran Ducat de Toscana en 1786. El 1977 només 16 països havien abolit totalment la pena de mort en la seva legislació i en la pràctica. En l'actualitat el món camina cap a l'abolició: la majoria dels països, 106, han abolit ja per complet la pena capital.

No obstant això, encara queda molt treball per fer: nombrosos països segueixen posant en pràctica la pena de mort sense restriccions i, a finals de 2017, es tenia constància que hi havia almenys 21.919 persones condemnades a mort. El 2017 es van executar almenys 993 persones (9 dones i 985 homes). Aquestes xifres no inclouen les milers d'execucions realitzades a la Xina, on les dades sobre l'ús de la pena de mort seguien estant classificats com a secret d'Estat.

Enguany Amnistia Internacional està fent campanya pel cas de Mohammad Reza Haddadi, iranià condemnat a mort després d'un judici injust per un delicte comès quan només tenia 15 anys. L'Iran, un dels principals executors del món, va dur a terme un total de 507 execucions el 2017, sis de les quals a dones i almenys cinc a persones acusades de delictes comesos quan eren menors d'edat. A més, encara romanen en el corredor de la mort 80 persones més que eren menors d'edat en el moment en què se'ls van atribuir els delictes.