Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Catalunya: els atacs racistes contra menors estrangers no han de quedar impunes

Imatge aèria del centre Cal Ganxo, a Castelldefels (Baix Llobregat), que la Generalitat havia habilitat per a acollir menors estrangers no acompanyats. Foto: FUNDESPLAI

Amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, que se celebra demà, Amnistia Internacional denuncia un cop més la invisibilitat d'aquest problema a Espanya, ja que no existeixen prou dades oficials que permetin conèixer la magnitud d'una violació de drets humans com és el racisme i la xenofòbia.

Aquesta situació ha sortit ara a la llum pública després dels gravíssims incidents ocorreguts a Castelldefels el dissabte 9 de març, quan un grup de joves va assaltar el Centre Cal Ganxo on residien menors estrangers no acompanyats, agredint menors i  educadores i destrossant mobiliari del centre.

No és l'únic incident racista ocorregut a Catalunya contra menors no acompanyats en les darreres setmanes: el 28 de febrer un grup de menors del Centre Can Xatrac, a Canet de Mar, va ser assetjat  durant una protesta veïnal contra la seva presència a la població. I en la mateixa localitat, el 5 de març, un home armat amb un matxet va entrar al centre on viuen uns 50 menors. No va ferir ningú. Amnistia Internacional té coneixement de sengles investigacions judicials obertes davant d’aquests fets.  

L'organització recorda que les autoritats han d'assegurar que la llei tipifica com a delicte qualsevol delicte amb motivació racista. En aquest sentit, el Codi penal hauria incloure expressament  en la definició dels delictes d'odi, els motivats per la raça, el color, l'idioma, la nacionalitat i la identitat de gènere. També han de garantir que els subjectes sospitosos d'aquests crims són posats a la disposició de la justícia, mitjançant una investigació ràpida i imparcial. Totes aquestes investigacions han de ser realitzades d'ofici, independentment que la víctima del delicte vulgui denunciar, quan hi ha una raó clara per sospitar que rere l'atac hi ha una motivació racista.

«Amnistia Internacional manifesta la seva preocupació per la manca de prioritat per a l'adopció de mesures polítiques i d'un altre tipus per prevenir i combatre  el racisme i la xenofòbia, especialment contra la població migrant, i grups vulnerables com en el cas de menors no acompanyats», assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.  

L'organització també alerta sobre els discursos polítics irresponsables que relacionen genèricament la immigració amb la criminalitat. «Les autoritats públiques han de condemnar públicament qualsevol atac racista i deixar clar que no es tolerarà cap atac basat en la discriminació».

Amnistia Internacional demana a les autoritats que engeguin mesures de caràcter legal, polític, social, educatiu o de sensibilització per lluitar contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i la intolerància, inclosa una legislació general contra la discriminació en tots els àmbits: el lloc de treball i residència, accés a la sanitat, educació, prestacions socials, habitatge o a locals d'oci i lleure.

«La manca de dades i d’investigacions sobre aquesta qüestió, així com l'absència d'una política activa contra el racisme i la xenofòbia fan que hi hagi una opacitat absoluta pel que fa als atacs racistes a Espanya. Aquesta manca d'informació pot ocultar un fenomen més estès. D'altra banda, la inexistència d'òrgans independents de promoció de la igualtat o per assegurar l'adequada implementació de polítiques, legislació i investigació d'aquests atacs de caràcter racista mostren una voluntat política insuficient per conèixer la seva dimensió i abordar-la», conclou Beltrán.

Informació de context

L'ECRI (Comissió Europea contra el Racisme i la Xenofòbia, per les seves sigles en anglès) assegura en el seu darrer informe que segueix tenint dificultats per obtenir una visió fiable de l'abast de la violència motivada per l'odi a Espanya i de l'efectivitat de les investigacions empreses per les autoritats encarregades de fer complir la llei. L'ECRI recorda novament que la notificació i la recopilació de dades sobre els delictes motivats per l'odi són fonamentals per obtenir una visió realista de l'abast d'aquests delictes i per millorar-ne la prevenció i resposta del dret penal, que no només afecten a la víctima pròpiament aquesta, sinó que propaguen el temor entre els grups vulnerables.

Segons un estudi, recollit per l'ECRI en la seva darrera visita a Espanya el 2018, només es va notificar a les autoritats el 18 per cent dels casos d'islamofòbia.

Durant la campanya electoral de les eleccions municipals de 2015 a Catalunya, la retòrica islamòfoba d'alguns líders polítics que prometien, entre altres coses, el tancament de mesquites, va ser seguida de la publicació de comentaris abocats per altres persones a les xarxes socials sobre la possibilitat de gasejar els musulmans i referències a les dutxes dels camps de concentració nazis. La població musulmana a Catalunya segueix sent víctima de xenofòbia i la fiscalia de lluita contra els delictes motivats per l'odi va registrar un nombre creixent d'incidents islamòfobs.

De manera anàloga, altres líders en altres regions han protagonitzat missatges racistes i xenòfobs, com per exemple que els algerians i marroquins es registraven com a residents a la ciutat amb l'única finalitat de reivindicar prestacions socials.

Uns altres també han acusat els immigrants d'abusar del sistema públic d'atenció de salut i, recentment, s'ha presentat al Parlament andalús una proposició no de llei en la qual es criminalitza una vegada més les organitzacions no governamentals que treballen pels drets de les persones migrants, en considerar que «existeix un presumpte afavoriment de la immigració il·legal per algunes oenagés que haurien de ser investigades, i un comportament presumptament irregular per part dels operatius de Salvament Marítim, que cada vegada més es presten a les intencions ocultes d'aquestes suposades organitzacions humanitàries».