Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Carta oberta al govern espanyol sobre la suspensió de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita

Operació de rescat al Iemen després d'un atac aeri per part de la coalició liderada per l'Aràbia Saudita © Rawan Shaif

El passat 9 d'agost, la coalició internacional encapçalada per l'Aràbia Saudita va dur a terme un atac aeri contra un vehicle escolar en un mercat a Dhahyan, una localitat del nord de Iemen, un presumpte crim de guerra que va causar la mort a 51 persones, entre les quals més de 40 nens i ferides a desenes de persones, pel que sembla amb una bomba guiada de precisió Lockheed Martin, fabricada i subministrada pels Estats Units. Lamentablement no es tractava de l'últim bombardeig.

Des de finals de març de 2015 fins a finals de juliol de 2018, la coalició saudita ha dut a terme més de 18.000 bombardejos amb armes subministrades per diversos països, i ha comès desenes de presumptes crims de guerra en els quals ha atacat població civil, escoles, hospitals, mesquites, fàbriques, mercats, noces i funerals, entre altres objectius no militars. Segons l'informe d'agost de 2018 del Consell de Drets Humans de l'ONU que recomana a la comunitat internacional "abstenir-se de subministrar armes que podrien ser utilitzades en el conflicte del Iemen", totes les parts en el conflicte armat del Iemen han comès amb impunitat violacions greus del dret internacional.

El cost humà del conflicte del Iemen en els més de tres anys i mig que s'ha allargat i que ha estat qualificat per l'ONU des de març de 2017 com la major catàstrofe humanitària actual, és brutal. Segons Nacions Unides, fins a finals de gener de 2018, en el conflicte dle Iemen havien mort almenys gairebé 6.000 civils, més de 50.000 han resultat ferits i hi ha tres milions de persones desplaçades internes. D'una població de 29,3 milions de persones, a l'abril de 2018 més de 22 milions de persones necessitaven ajuda humanitària (11,3 milions en una situació d'extrema necessitat) per cobrir les seves necessitats bàsiques, en una crisi exacerbada pel bloqueig del Iemen per part de la coalició saudita, que constitueix una greu infracció del dret internacional humanitari.

En un cas del 25 d'agost de 201, documentat per Amnistia Internacional, una bomba guiada per làser tipus Paveway, fabricada per Raytheon, va impactar uns habitatges civils a la principal ciutat del Iemen, Sanà. Buthaina, una nena de cinc anys, va ser l'única supervivent de la seva família. En l'atac van morir els seus pares i els seus cinc germans i germanes d'entre dos i deu anys d'edat. El 15 d'agost de 2016, un altre míssil guiat Paveway va impactar en un hospital de Metges Sense Fronteres (MSF) en ple funcionament, matant 11 persones, entre elles un membre del personal de l'organització, i ferint-ne 19. Aquest atac va privar a una població vulnerable d'un servei vital d'atenció a la salut, i va fer que MSF retirés personal de sis hospitals més del nord del Iemen.

En 2018, el Grup d'Experts sobre el Iemen de l'ONU va publicar un informe amb indicis de la utilització de sistemes Paveway de fabricació britànica i nord-americana en nou atacs, que havien causat la mort de 84 civils i ferides a 77. De les víctimes mortals, 33 havien estat en un mateix incident, en el qual una bomba d'alta potència, proveïda d'un dispositiu de guiat Paveway, va aconseguir un motel a Arhab, el 23 d'agost de 2017. I això és sens dubte només la punta de l'iceberg en la principal catàstrofe humanitària actual, segons l'ONU. El mes d'agost es va convertir en el més sagnant del conflicte el 2018.

En aquest context, Espanya no pot continuar subministrant armes a la coalició saudita, doncs corre el risc de ser còmplice de la comissió de crims de dret internacional. La societat civil espanyola ha estat molt clara en aquest punt, i per això més de 100.000 persones han donat suport a la seva demanda de suspensió de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita que puguin ser utilitzades en el conflicte de Iemen.

Després del bombardeig del 9 d'agost, les ONG de la campanya Armes Sota Control:

  • Vam acollir amb satisfacció l'anunci del Ministeri d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació el 13 agost de 2018, d'acord amb el compromís del President del Govern, de la revisió de les condicions de les vendes de material militar a tots els països de la zona, inclosa la garantia del Govern del país de destinació que no seran utilitzades fora del territori de cada país. Considerem que aquesta revisió ha de ser un primer pas per a la suspensió de les vendes d'armes a l'Aràbia Saudita que puguin utilitzar-se al Iemen.

  • Igualment, ens congratulem de l'anunci del Ministeri de Defensa del 16 d'agost de 2018 que assegurava que "l'actual Govern no ha realitzat cap venda d'armament que pugui ser utilitzada contra població civil". Valorem molt positivament la condemna del Ministeri de Defensa -dels assassinats perpetrats contra la població civil a Iemen- i acollim amb especial satisfacció el seu anunci que, -en la mesura de la seva competència-, revisaria les possibles vendes que estiguin encara en tràmit i que poguessin implicar la utilització directa d'aquest tipus d'armament contra població civil.

  • Dilluns passat 3 de setembre, el Ministeri de Defensa va confirmar la notícia publicada per la Cadena SER que el Ministeri de Defensa ha paralitzat la venda de 400 bombes de precisió làser de l'exèrcit espanyol a l'Aràbia Saudita d'un contracte firmat l'estiu de 2015 entre el Ministeri de Defensa espanyol i l'Aràbia Saudita, una mesura per la qual felicitem al Ministeri de Defensa i que vam acollir amb gran satisfacció perquè està d'acord amb el cessament de les exportacions d'armes recomanat per l'informe d'agost de 2018 del Consell de Drets Humans de l'ONU. Aquest tipus de bombes de precisió són precisament del tipus de les quals Amnistia Internacional, Human Rights Watch i organitzacions iemenites de drets humans com Mwatana han documentat indicis creïbles que s'han utilitzat en la comissió de desenes de presumptes crims de guerra al Iemen amb bombes dels Estats Units, el Regne Unit i el Brasil, en un context d'absoluta impunitat. Encoratgem al Ministeri de Defensa a plantejar la revocació de l'autorització d'aquest contracte de 2015 en la propera reunió de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU), el proper 19 de setembre i instem els altres ministeris pertinents a plantejar les revocacions d'autoritzacions similars que els competeixin.

  • En la reunió mantingut dimarts passat 4 de setembre amb la Secretària d'Estat de Comerç valorem molt positivament l'anunci que s'estaven revisant les exportacions, així com les mesures anunciades sobre l'elaboració d'un Protocol de Verificació i Seguiment de les armes exportades i la introducció d'una garantia reforçada en un nou Certificat d'Ús Final en determinats casos sensibles com el d'Aràbia Saudita, per garantir que les armes exportades no s'usin contra la població civil.

  • També vam acollir amb satisfacció l'anunci de la Secretària d'Estat de Comerç en la seva compareixença davant la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats el divendres 7 de setembre que en la propera reunió de la JIMDDU proposarà millores per al control de l'exportació al conflicte de Iemen del material letal i municions de tot tipus.

Tenint en compte tot l'expressat considerem especialment urgent que la JIMDDU, en la seva propera reunió del 19 de setembre, adopti mesures significatives perquè Espanya se sumi a la creixent llista de països que, com Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Suècia, Noruega o Finlàndia, apliquen ja des de fa mesos mesures restrictives i no autoritzen ni exporten armes que es puguin usar en el conflicte del Iemen, com ha demanat l'ONU recentment.

Finalment, desitgem mostrar la nostra preocupació davant les notícies que el Govern podria replantejar-se algunes d'aquestes mesures pel possible impacte que podrien tenir sobre el contracte signat al juliol d'aquest any entre Navantia i l'Aràbia Saudita per a la construcció de cinc corbetes. Es tracta simplement de complir amb el que es disposa en l'article 8 de la Llei 53/2007 sobre el comerç d'armes espanyol i les obligacions derivades del Tractat sobre Comerç d'Armes ratificat per Espanya el 2014, que prohibeix l'exportació d'armes quan un Govern té coneixement que podrien ser utilitzades per cometre genocidi, crims de lesa humanitat, infraccions greus dels Convenis de Ginebra de 1949, atacs dirigits contra béns de caràcter civil o persones civils protegides com a tals, o altres crims de guerra tipificats en els acords internacionals en els quals sigui part.

Fins al moment, Navantia no ha presentat davant la JIMDDU una sol·licitud d'autorització de la llicència individual d'exportació. En les circumstàncies actuals i en vista de la informació disponible al Iemen ens oposem a una eventual autorització d'aquesta operació per part de la JIMDDU atès que existeix un risc substancial que es podrien utilitzar per imposar un bloqueig marítim que viola el dret internacional humanitari que condemna a la fam a Iemen o atacar a la població civil i cometre crims de guerra. El propi informe d'agost del Consell de Drets Humans de l'ONU denuncia que "la coalició ha imposat restriccions severes navals i aèries, en diferents graus, des de març de 2015. Hi ha indicis racionals per creure que aquestes restriccions constitueixen una violació de la norma de proporcionalitat del dret internacional humanitari. Aquests actes, al costat de la intenció requerida, poden ser equivalents a crims internacionals". Considerem que, en el moment en què es presenti la sol·licitud d'autorització d'aquesta operació i a la llum de tota la informació disponible, aquesta no hauria d'autoritzar-se tret que hi hagi una exhaustiva avaluació de risc de l'ús il·legítim d'aquests vaixells de guerra per part de l'Aràbia Saudita i garanties específiques verificables que certifiquin clarament que no es podrien utilitzar per cometre violacions greus del dret internacional. Si seguís existint un risc substancial d'ús il·legítim de les corbetes, l'operació no hauria d'autoritzar-se, d'acord amb la normativa existent.

Som conscients de la dramàtica situació de desocupació en la qual es troben determinades zones d'Espanya i volem recordar que és responsabilitat del Govern espanyol i de les altres autoritats autonòmiques i locals crear les condicions perquè hi hagi alternatives laborals que no comportin la possible comissió de crims de guerra ni tinguin un impacte negatiu sobre els drets humans. D'altra banda, ens sorprenen les notícies aparegudes en premsa sobre la negativa de l'empresa Navantia a acceptar altres contractes davant una excessiva càrrega de treball.

Per totes aquestes raons, la campanya Armes Sota Control, formada per Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón insta el Govern espanyol a revisar les autoritzacions pendents i suspendre de forma immediata les transferències d'armes, municions i altres equips i tecnologia militar, peces i components militars i equips de seguretat a l'Aràbia Saudita fins que es prenguin mesures substantives per garantir que ja no existeix un risc substancial que s'utilitzin per a violacions greus del dret internacional humanitari i dels drets humans.

El cessament d'aquestes transferències ha d'incloure totes les exportacions directes i indirectes a través d'altres països, vendes o transferències, inclosos el trànsit i transbord d'armes, municions i altres equips de seguretat i militars, així com la formació i una altra assistència militar i de seguretat, activitats de corretatge, financeres i logístices que facilitin aquestes transferències. A aquest efecte i de conformitat amb la normativa en vigor, fem una crida al Govern espanyol perquè:

Són moltes les vides que estan en joc i com a societat civil ens neguem a ser còmplices de crims de guerra. Voler enfrontar les víctimes d'un conflicte amb les víctimes de la precarietat laboral és obscè. Només la ceguesa, ser curt de mires, i els interessos d'aquells que ens volen obligar a triar entre atur i mort poden sentir-se satisfets en els termes en què s'ha situat el debat a dia d'avui, en el qual ha de prevaler el compliment de la llei i el respecte al dret internacional davant de qualsevol altre argument.

Aquesta carta està signada per les següents organitzacions: Amnistia Internacional Espanya, Fundipau, Greenpeace Espanya, Oxfam Intermón.