Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Camerun: nova i terrible escalada de la violència a les regions anglòfones

Camerun
Imatge: Stringer/AFP/Getty Images
  • Nou vídeo mostra el cap decapitat d'un gendarme.
  • Separatistes armats maten 160 membres de les forces de seguretat.
  • Més de 260 episodis de violència perpetrada tant per separatistes armats com per forces de seguretat el 2018.
Els atacs brutals contra ciutadans corrents i membres de les forces de seguretat són una prova més de la terrorífica escalada de la violència a les regions anglófones del Camerun, ha afirmat avui Amnistia Internacional.

Experts forenses de l'organització han confirmat l'autenticitat de dos vídeos rebuts a finals de la setmana passada. En el primer, un home s'identifica com a membre de les Forces d'Alliberament d'Amba Land, grup separatista armat. Tots dos vídeos contenen imatges del cap decapitat d'un gendarme.

En el segon vídeo, aparent continuació del primer, se sent una veu dient que els separatistes armats havien pres el fusell del gendarme, que Amnistia Internacional va identificar com un AK Tipus 56 de fabricació xinesa, model d'arma molt estès a la regió.

"La situació a les regions anglófones de Camerun és cada vegada més desesperada, i ningú està fora de perill de la violència, que està entrant en una espiral sense control", ha manifestat Samira Daoud, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Occidental i Central.

Segons experts forenses d'Amnistia Internacional, el cap del gendarme, exposat sobre una tela blanca xopada de sang amb el que podrien ser els seus genitals col·locats al costat, presentava contusions.

Amnistia Internacional no està en condicions encara de confirmar de forma independent el lloc exacte on es van gravar els vídeos, però la seva anàlisi apunta al fet que aquest lloc podria estar a la zona de Belo, a la regió nord-occidental, tremendament afectada per la crisi. Belo, a més, està prop de Njinikom, localitat i comuna de la regió nord-occidental del Camerun on se sap que actua el grup separatista armat Forces d'Alliberament d'Amba Land.

"Davant la violència exercida per alguns membres dels grups separatistes armats, inclosos atacs i segrestos d'estudiants i docents, tenim raons per pensar que ara perilla la vida de molts més ciutadans corrents. Això ha d'aturar-se immediatament", ha afirmat Samira Daoud.

400 persones assassinades

A causa de la violència a les regions anglòfones, fins a 400 persones han perdut la vida des de fa un any, a mans tant de les forces de seguretat com de separatistes armats.

A més, entre xocs armats de separatistes i forces de seguretat, segrestos de ciutadans corrents i homicidis d'agents de seguretat per separatistes armats, Amnistia Internacional ha documentat més de 260 episodis de violència des del començament de l'any. Aquests incidents també inclouen homicidis il·legítims comesos per les forces de seguretat i destrucció de propietat privada per tots dos bàndols.

"Els membres de tots dos bàndols que han atacat i matat a persones o destruït béns no han de continuar en llibertat. Les autoritats del Camerun han d'investigar aquests crims amb urgència, independència i efectivitat", ha dit Samira Daoud.

Des que va esclatar la crisi a les regions anglòfones del Camerun a finals de 2016, Amnistia Internacional ha documentat la mort de més de 160 membres de les forces de seguretat a mans de separatistes armats. No obstant això, el nombre de morts podria ser molt superior ja que molts dels atacs no s'han documentat.

El 3 de setembre, a la localitat de Bafut (regió nord-occidental), separatistes armats van segrestar set alumnes de l'Escola Presbiteriana Secundària Polivalent i al seu director, torturat i ferit de gravetat en captivitat. Els ostatges van ser alliberats al llarg dels dies següents, i el director de l'Escola va haver de ser hospitalitzat per rebre tractament.

També cap el 10 de setembre, separatistes armats van atacar posicions de l'exèrcit prop de la coneguda Escola Universitària de St. Joseph, a Sasse (localitat de Buea), provocant un intens foc creuat amb les forces de seguretat. Persones que viuen en els voltants van explicar a Amnistia Internacional que la nit de l'incident havien escoltat tirotejos intensos durant unes hores.

"Amb la proximitat de les eleccions al Camerun, tenim motius per témer un altre repunt de la violència. És probable que vegem una escalada dels episodis de violència i de l'activitat dels separatistes armats que amenacen de desestabilitzar costi el que costi el procés electoral a les regions anglòfones", ha afirmat Samira Daoud.

"La violència no fa sinó afavorir més episodis violents, crims i un patiment inesgotable. El govern ha de prendre mesures immediatament per restablir la pau a les regions anglòfones".

Informació complementària

En el document publicat al juny de 2018 amb el títol A turn for the worse: Violence and human rights violations in Anglophone Cameroon, Amnistia Internacional posava en relleu un seguit d'actes violents comesos per separatistes armats a les dues regions anglòfones. El document incloïa els casos de ciutadans corrents, inclosos docents i caps tradicionals, que havien estat atacats i segrestats per separatistes armats. En el document publicat al juny també es documentaven casos en què les forces de seguretat van incendiar pobles i van detenir, van torturar i van matar indiscriminadament desenes de persones en operacions militars que han causat el desplaçament de milers de civils dins de les pròpies regions anglòfones i a Nigèria.