Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Brasil: Una autèntica comissió de la veritat i la justícia ha de posar fi al llegat de crims

Londres.- L'anunci pel president Lula del tercer Pla Nacional de Drets Humans del país representa tant una esperança d'un futur millor com un desafiament per a tots els nivells del govern brasiler, que per fi han de fer realitat les garanties de drets humans que encara no té la major part del país.

 Ha estat fonamental per al nou pla la bona rebuda que ha tingut la inclusió del dret a la memòria i a la veritat, juntament amb la promesa de crear una comissió per investigar i fer públics els crims contra els drets humans comesos durant el règim militar que va governar el país.

 Amnistia Internacional ha declarat que confia que aquesta comissió per fi posarà el Brasil a l'altura d'altres països de la regió, que fa temps que fan esforços perquè els responsables de crims com són la desaparició, la tortura i l'execució extrajudicial compareguin davant la justícia al mateix temps que es garanteix a les famílies de les víctimes el dret a una reparació.

 El llegat de crims contra els drets humans que han quedat sense càstig persisteix en els informes diaris sobre homicidis comesos per la policia i en els casos de tortura que caracteritzen el sistema de justícia penal del Brasil d'avui.

 No obstant això, a Amnistia Internacional li preocupa que, aparentment, les propostes que formulen actualment les autoritats brasileres per a la creació d'una comissió d'aquest tipus no reuneixen els tres requisits essencials:

 -          Veritat: determinar els fets relatius a les violacions de drets humans comeses;

-          Justícia: investigar les violacions comeses i, si es reuneixen proves admissibles suficients, enjudiciar els presumptes autors a través de mecanismes judicials independents;

-          Reparació: proporcionar una reparació plena i efectiva a les víctimes i a les seves famílies, en les seves cinc formes: restitució, compensació, rehabilitació, satisfacció i garanties de no repetició.

 L'organització ha declarat que la tortura i la desaparició forçada són crims tipificats en el dret internacional que no prescriuen ni es poden considerar actes polítics. La justícia i una reparació completa pels abusos contra els drets humans comesos són una via essencial per eradicar els crims contra els drets humans i donar pau i una restitució a les víctimes i als seus éssers benvolguts. Les negociacions o maniobres polítiques no les han de posar en perill.

 Amnistia Internacional expressa la seva satisfacció per les promeses del govern brasiler d’obrir completament tots els arxius militars pertinents, especialment els relatius a casos de desaparició. L'organització també ha instat les autoritats a que garanteixin que els advocats que representen l'Estat brasiler deixin d'intentar protegir els autors de violacions de drets humans comeses en el passat amb la llei d'amnistia promulgada al Brasil el 1979, i que es faci tot el possible per qüestionar les interpretacions de la llei que des de fa temps sostenen la impunitat.

  

 Informació complementària

 Entre 1964 i 1985 el Brasil va estar regit per un govern militar que va arribar al poder després d'un cop d'estat que va derrocar el govern del president João Goulart. Durant el règim militar, centenars d'activistes polítics, líders sindicals, membres d'ordres religioses, així com de grups d'oposició van ser objecte de desaparició, detenció arbitrària, tortura i molts d'ells van ser executats. El Brasil va a la saga de la resta de la regió en la investigació d'aquests crims, aplicant una polèmica interpretació de la llei d'amnistia de 1979 per protegir els torturadors i assassins del règim.

 S'ha presentat davant el Tribunal Suprem del país un informe que qüestiona la interpretació que s'aplica des de fa temps, segons la qual la tortura, les desaparicions i les execucions extrajudicials comeses per membres del règim van ser actes polítics que, per tant, van quedar amnistiats en aplicació de la referida llei. Encara no s'ha dictat cap resolució.

 Els intents del govern federal d'oferir un accés limitat als arxius militars i identificar el lloc on estan els membres d'un grup armat de l'oposició presumptament executats per l'exèrcit a Araguaia, al Parà, han estat rebutjats fins ara per algunes víctimes i les seves famílies perquè no proporcionen ni transparència ni justícia. Alguns presos polítics d'aquest període han rebut una indemnització econòmica.

 El 2007 una comissió especial sobre morts i desapareguts polítics va fer públic un informe titulat El dret a la memòria i a la veritat. No obstant això, l'octubre de 2009, el govern brasiler va apel·lar davant la Cort Interamericana de Drets Humans demanant que tanqués el cas formulat en contra seu per la desaparició d'activistes de l'oposició armada a Araguaia.

 El principi VII dels Principis i directrius bàsics sobre el dret de les víctimes de violacions manifestes de les normes internacionals de drets humans i de violacions greus del dret internacional humanitari a interposar recursos i obtenir reparacions explica:

 “Entre els recursos contra les violacions manifestes de les normes internacionals de drets humans i les violacions greus del dret internacional humanitari hi ha els següents drets de la víctima, conforme al previst en el dret internacional: a ) Accés igual i efectiu a la justícia; b ) Reparació adequada, efectiva i ràpida del dany sofert; c ) Accés a informació pertinent sobre les violacions i els mecanismes de reparació.”

 Respecte de les violacions de drets humans comeses, els Estats han de garantir que es dóna a conèixer la veritat, que es fa justícia i que es facilita una reparació a totes les víctimes. En aquest sentit, la veritat, la justícia i la reparació són tres aspectes de la lluita contra la impunitat.