Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Brasil: la policia segueix matant joves negres 25 anys després de la matança de Candelária

Leo Correa/AFP/Getty Images
La lluita per protegir joves brasilers negres de la violència policial i perquè les víctimes del passat rebin justícia continua sent tan necessària i pertinent com sempre, ha manifestat Amnistia Internacional en el 25è aniversari de la matança de Candelária, en la qual uns policies fora de servei van matar vuit nois negres a Rio de Janeiro.

L'assassinat dels nois, que dormien al carrer prop de l'església de la Candelária, el 23 de juliol de 1993, va provocar indignació a tot el món. I, no obstant això, actualment al Brasil la policia i altres agents estatals continuen formant grups de "extermini" que encara són un dels principals motors de la violència a Rio de Janeiro.

"La violència policial a Rio de Janeiro ha estat estimulada per les pròpies polítiques estatals dels anys 90, que recompensava als agents en funció del nombre de delinqüents que mataven", ha afirmat Jurema Werneck, directora executiva d'Amnistia Internacional Brasil.

"Les repercussions d'aquest enfocament inhumà han arribat fins a l'actualitat. En lloc d'orientar la policia cap a la protecció i la defensa de la vida, l'Estat ha reforçat la idea que la seva funció és matar".

Després dels homicidis de Candelária, Amnistia Internacional va denunciar les violacions comeses per la policia i es va sumar al moviment de les famílies de les víctimes per aconseguir justícia, veritat i reparació.

L'organització va fer el mateix quan, només un mes després, un "grup d'extermini" format per agents de policia va matar 21 persones més, la majoria joves de raça negra, en la favela Vigário Geral de Rio.

Els mètodes violents de la policia durant els 90 es van agreujar per iniciatives del govern com la "recompensa" a l'estil de les pel·lícules del Far-West -una gratificació econòmica per la "valentia", quantificada en funció del nombre de persones assassinades- i també per les declaracions del govern en suport de les execucions.

Alguns dels membres d'aquests grups de "extermini" de la policia ocupen actualment llocs destacats en l'aparell de l'Estat, fet que reforça encara més la impunitat.

El moviment de mares per les víctimes de la violència policial

En resposta a la violència sense control de la policia i altres agents de l'Estat va sorgir un moviment format per mares de víctimes.

Els grups es van organitzar durant el període de dol i lluita per la justícia que va seguir als terribles crims de la dècada de 1990, i des de llavors han augmentat les xarxes de suport i solidaritat i han aconseguit més protagonisme.

El seguiment detallat dels casos per part de les mares i la seva incessant demanda de justícia les han convertit en peces clau en la campanya perquè les forces de seguretat responguin de les violacions dels drets humans.

Els grups de mares han denunciat el racisme endèmic en les forces de seguretat, que ha fomentat els homicidis de joves, especialment negres i residents en faveles i altres suburbis pobres.

L'objectiu de les mares és impedir que altres famílies pateixin la violència policial que es va cobrar la vida dels seus fills.

"Les mares han donat visibilitat a qüestions que anteriorment es tractaven amb indiferència en l'agenda pública nacional, i la seva lluita és fonamental a l'hora de pressionar a les autoritats de Brasil perquè creïn una nova política de seguretat pública que valori la vida", ha assenyalat Jurema Werneck.

"La resta de la societat brasilera ara ha de mobilitzar-se juntament amb les famílies de víctimes de violència policial per posar fi a la lògica de guerra que regeix la política de seguretat pública i que porta a l'assassinat de joves negres brasilers".

Informació complementària

En l'informe de 2003 Candelária i Vigário Geral deu anys després, Amnistia Internacional va advertir sobre l'increment del nombre d'homicidis a mans dels agents de policia, la majoria persones negres i residents en faveles.

El 1990, el Brasil va aprovar l'Estatut del Nen i de l'Adolescent, un dels avanços més importants per protegir les persones joves que viuen als carrers. No obstant això, gairebé trenta anys després, l'Estat segueix sense aplicar-lo adequadament.