Dimarts 21 de maig, gairebé cinc mesos després des que el nou govern de Jair Bolsonaro arribés al poder, Amnistia Internacional llança l'acció Brasil per a tothom, que presenta els principals motius de preocupació sobre el país i emet un missatge d'alerta: el discurs antidrets humans que ha marcat la trajectòria política del president, inclosa la campanya electoral del 2018, està començant a concretar-se en mesures i accions que amenacen i violen els drets humans de totes les persones del Brasil.
«L’octubre de 2018, quan va acabar el procés electoral, vam avisar que les posicions de Bolsonaro representaven un perill real per als drets humans al país. Hem seguit amb atenció l'activitat del seu govern i, malauradament, la nostra preocupació comença a fer-se realitat: el govern de Bolsonaro ha adoptat mesures que amenacen els drets a la vida, a la salut, a la llibertat, a la terra i al territori de la població brasilera, tant rural com urbana, que el que desitja és una vida digna i sense por», ha afirmat Jurema Werneck, directora executiva d'Amnistia Internacional Brasil, que ha afegit: «Són mesures que poden afectar milions de persones. I per a nosaltres, un país just no n’exclou la ciutadania. Un Brasil just és un Brasil per a tothom».
En l'acció que presenta dimarts 21 de maig, Amnistia Internacional expressa preocupació per les següents mesures i accions del govern de Jair Bolsonaro:
• flexibilització de la regulació sobre tinença i possessió d'armes, que pot contribuir a l'augment del nombre d'homicidis al Brasil;
• nova política nacional sobre drogues, que n’endureix el caràcter punitiu i atempta contra el dret a la salut;
• mesures negatives per als drets dels pobles indígenes i els quilombolas (població afrodescendent dels antics esclaus)
• intent d'ingerència indeguda en la feina d’organitzacions de la societat civil que operen al Brasil;
• diverses disposicions de la llei anticrim (com, per exemple, flexibilització de la regulació de la legítima defensa de la policia, i de l'ús de la força i d'armes de foc per part dels agents);
• mesures contràries als drets a veritat, justícia i reparació de les víctimes de delictes de dret internacional comesos per l'Estat durant el règim militar;
• atacs a la independència i autonomia del Sistema Interamericà de Drets Humans;
• manteniment d'una retòrica hostil als drets humans per part d'autoritats d'alt nivell -inclòs el president de la república-, que podria legitimar diferents violacions de drets humans.
El 21 de maig visita Brasília una delegació d'Amnistia Internacional formada per la directora d'Amnistia Internacional Brasil, Jurema Werneck i la directora de l'oficina d'Amnistia Internacional per a Amèrica, Érika Guevara-Rosas. Allà, la delegació intentarà lliurar al president Bolsonaro i altres representants del govern una carta en la qual s'exposen les esmentades preocupacions i es formulen recomanacions per garantir, promoure i protegir els drets humans al país.
«Algunes de les mesures adoptades o proposades per aquest govern durant aquests cinc mesos desperten una gran preocupació: poden agreujar el risc d'homicidis per arma de foc, legitimen una política de seguretat basada en l'ús de força letal, violen els drets dels pobles indígenes i dels quilombolas, basen la política de drogues en pràctiques punitives i ineficaces, poden conduir a un increment injustificat del control de les ONG i neguen el dret a veritat, justícia i reparació de les víctimes del règim militar. Tot això acompanyat d'una retòrica clarament hostil als drets humans, que se suma a les preocupacions d'Amnistia Internacional sobrea la situació d'aquests drets al Brasil», ha explicat Jurema Werneck.
«Aquest és un moment extrem molt delicat per al continent americà, amb uns governs que en comptes de protegir els drets humans de les seves poblacions, fomenten mesures i polítiques molt perjudicials per a les persones (incloses, per exemple, les de l’Amèrica Central, que necessiten protecció als Estats Units), o promouen la violència i persegueixen als seus oponents, com a Veneçuela i Nicaragua. En els darrers mesos, hem vist com aquesta tendència involucionista ha afectat també el Brasil, i s'ha manifestat en determinades postures preocupants del president Bolsonaro», ha declarat Erika Guevara-Rosas.
«El 2017, Amnistia Internacional va revelar que el Brasil s'havia convertit en un dels països més perillosos d’Amèrica per als defensors i defensores de drets humans, i l’ONG Global Witness va destacar que era el més perillós del món per als drets humans relacionats amb la terra i amb el medi ambient. És urgent que el president Jair Bolsonaro adopti mesures per revertir aquesta situació, respecti els tractats internacionals signats pel Brasil, garanteixi la llibertat d'actuació de les persones i organitzacions que treballen per la construcció d'una societat millor i abandoni el seu discurs hostil pel que fa als drets humans, que legitima violacions contra determinats grups»-
Per a Erika Guevara-Rosas, resulta preocupant la reducció de l'espai d'actuació de la societat civil a tot el món, per l'adopció de nombroses lleis que busquen controlar i impedir el treball de les organitzacions no governamentals.
«Malauradament són cada vegada més els països que miren de controlar les organitzacions no governamentals i impedir el treball d'organitzacions clau per denunciar errades, crims i violacions de drets humans comeses per l'Estat. Ens preocupa comprovar com les mesures adoptades per l'actual govern sobre la supervisió d'ONG van en la mateixa direcció. La comunitat internacional seguirà atenta a Bolsonaro i el seu govern, per veure si compleixen o no amb l’obligació de protegir i garantir els drets humans».
Aquesta mesura, com moltes altres, es dona en el marc d'una retòrica tòxica i obertament hostil als drets humans. Sobre això, Erika Guevara ha apuntat: «Darrerament, hem presenciat en molts països campanyes de líders polítics amb les agendes i discursos clarament hostils als drets humans. Al Brasil, aquesta retòrica està començant a traduir-se en mesures concretes. Per això, demanem a Bolsonaro que adopti mesures fermes i decisives per protegir i garantir els drets humans en tot el país, i per assegurar que les persones que els defensen i es mobilitzen en la seva defensa puguin fer-ho sense por de represàlies».