"El president electe ha fet campanya amb una agenda obertament contrària als drets humans i amb freqüència ha fet declaracions discriminatòries sobre diferents grups de la societat. La seva elecció com a president de Brasil podria comportar un risc enorme per als pobles indígenes i quilombolas (afrodescedents), comunitats rurals tradicionals, comunitat LGBTI, joventut negra, dones, persones que són activistes i les organitzacions de la societat civil si la seva retòrica es converteix en política pública", ha advertit Erika Guevara-Rosas, directora d'Amnistia Internacional per a les Amèriques.
En la seva campanya, Bolsonaro promet, entre altres coses, suavitzar les lleis sobre el control d'armes i concedir als funcionaris encarregats de fer complir la llei autorització prèvia per matar. Si s'aproven, aquestes propostes empitjorarien un context ja molt difícil de violència letal al Brasil, on es cometen 63.000 homicidis a l'any, més del 70% d'ells amb armes de foc, i on la policia perpetra aproximadament 5.000 homicidis a l'any, molts dels quals són en realitat execucions extrajudicials.
“L'elecció de Bolsonaro com a president podria suposar un risc enorme per a pobles indígenes, comunitats rurals, comunitat LGBTI, joventut negra, dones, activistes i organitzacions de la societat civil”Erika Guevara Rosas, Amnistia Internacional
A més, Bolsonaro ha amenaçat els territoris dels pobles indígenes amb la promesa de canviar els processos de demarcació de terres i autoritzar grans projectes d'explotació de recursos naturals. Alhora, ha parlat de suavitzar la normativa mediambiental i ha criticat els organismes de protecció del medi ambient del Brasil, posant així en perill el dret de totes les persones a un entorn saludable.
"Amb el procés electoral ja acabat, ens enfrontem al repte de protegir els drets humans de totes les persones al Brasil. Amnistia Internacional es posa del costat dels moviments socials, ONG, activistes i totes les altres persones que defensen els drets humans per garantir que el futur del Brasil vingui amb més drets i menys repressió", ha afegit Erika Guevara-Rosas.
El Brasil té una de les taxes d'homicidis d'activistes i persones defensores dels drets humans més altes del món: són desenes les persones mortes tots els anys per defensar drets que haurien d'estar garantits per l'Estat. En aquest greu context, les declaracions del president electe sobre posar fi a l'activisme i prendre mesures dràstiques contra els moviments socials organitzats representen un risc molt probable per al dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, garantit per la legislació nacional i el dret internacional.
Defensa del règim militar i la tortura
Bolsonaro i Mourão, que pertanyen a la reserva militar del Brasil, han defensat també públicament delictes comesos per l'Estat durant l'antic règim militar, inclosa la tortura. Es planteja per això la perspectiva d'una regressió en la promoció dels drets humans des de la fi del règim militar i l'adopció de la Constitució Federal de 1988.
"Les institucions públiques de Brasil han de prendre mesures fermes i decisives per protegir els drets humans i a totes les persones que els defensen i es mobilitzen al seu favor en el país. Aquestes institucions tenen una funció clau que exercir a l'hora de protegir l'Estat de dret i impedir que les propostes es materialitzin", ha assenyalat Erika Guevara-Rosas.
"La comunitat internacional estarà atenta al fet que l'Estat brasiler compleixi amb la seva obligació de protegir i garantir els drets humans".