Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Brasil: A major violència, menor protecció de l'Estat

  • 2/12/05 - L'estratègia de seguretat pública ha abandonat els ciutadans més pobres del país i condemnat tots els brasilers a la delinqüència i la violència.
amnistia amni,
Douglas Brasil de Paula, escolar de 14 anys, jugava al pinball en un bar. João da Costa Magalhães era assegut a la porta de casa seva. Elizabeth Soares de Oliveira treballava al bar del seu marit. Rafael da Silva Couto, escolar de 17 anys, anava amb bicicleta. Tots ells van morir abatuts a trets per un ?esquadró de la mort? al districte de Baixada Fluminense de Rio de Janeiro el 31 de març de 2005. ?L'homicidi de 29 persones a la Baixada Fluminense és una de les conseqüències d'una estratègia de seguretat pública que ha abandonat els ciutadans més pobres del país i condemnat tots els brasilers a la delinqüència i la violència,? va declarar Tim Cahill, investigador de Brasil d'Amnistia Internacional, durant a presentació d'un informe sobre la seguretat pública en aquest país. L'informe, titulat Brasil: "Entren disparant". L'actuació policial a les comunitats socialment excloses, conclou que l'única forma d'abordar la violència i la delinqüència a tot el país és mitjançant un nou pla de seguretat que se centri en qüestions com la prevenció d'homicidis, l'aplicació de la justícia i el control de les armes petites. A tenor de les conclusions d'Amnistia Internacional, lluny de reduir la delinqüència, les polítiques discriminatòries de seguretat pública han concentrat la violència delictiva i les violacions de drets humans en els barris marginals de Brasil. ?Malgrat que els residents de les comunitats pobres de Brasil tenen moltes més probabilitats de ser víctimes de delictes violents, les autoritats federals i estatals inverteixen molt poc o gens en la seva protecció. L'assignació dels pressupostos destinats a la seguretat pública s?està fent basant-se en la repressió i la discriminació, la qual cosa ?criminalitza' de fet les comunitats pobres en el seu conjunt?, va prosseguir Tim Cahill. ?Els pobres dels principals centres urbans de Brasil demanen a crits la protecció de l'Estat i el que solen rebre, quan reben alguna cosa, és agents de policia violents i corruptes. La seguretat basada en la divisió social i la repressió no portarà la pau que reclama la població.? L'absència d'una política de seguretat pública eficaç no només ha decebut les comunitats pobres, sinó també la policia. Molts agents de policia consideren que el destí a una favela és un càstig. Els policies que treballen als barris marginals de Brasil solen tenir una formació deficient i pocs recursos, i les operacions de tipus militar els fan córrer un elevat risc de sofrir atacs de bandes de delinqüents i faccions del narcotràfic. Només el 2004 van morir 52 policies en acte de servei a Rio de Janeiro. Amnistia Internacional reconeix que el govern federal ha fet alguns esforços per abordar el buit que fa temps que és la política de seguretat pública, mitjançant la creació del pla nacional de seguretat pública i els esforços per desarmar la població. Amnistia Internacional també ha vist que, en l'àmbit municipal, les inversions socials eficaces combinades amb projectes de seguretat comunitaris s'han traduït en reduccions notables del nombre d'homicidis. ?Els objectius polítics i econòmics a curt termini no poden continuar justificant la negligència dels successius governs en aquesta àrea. Les autoritats han d'abordar a tots els nivells la destrucció d'una generació de joves brasilers i la divisió social cada vegada major que afecta Brasil.? DADES I ESTADÍSTIQUES Violència, delinqüència i disparitats socials El 1998, el 20 per cent més ric del país tenia un 64,4 per cent dels ingressos o del consum, mentre que el 20 per cent més pobre només tenia el 2 per cent. La taxa d'homicidis en els centres urbans de Brasil és una de les més altes del món. Només el 2002 es van cometre gairebé 50.000 homicidis, i centenars de milers de persones van sofrir agressions o robatoris amb violència. La taxa d'assassinats es concentra en les zones de major exclusió socioeconòmica i presència policial reduïda. A la ciutat de São Paulo, el 2001 es van cometre 309 homicidis, és a dir, 123 per cada 100.000 habitants, a Jardim Angela, districte amb carències socials del sud de la ciutat; en el mateix any, al districte de classe mitjana de Moema, situat a només uns quilòmetres de distància, se?n van cometre només dos, el que representa 3 per cada 100.000 habitants. El nombre d'automòbils blindats de propietat privada a Brasil és un dels més elevats del món. Violència policial Segons les estadístiques oficials, entre el 1999 i el 2004, la policia dels estats de Rio de Janeiro i São Paulo va matar 9.889 persones en situacions registrades oficialment com ?resistència seguida de mort?. Com a conseqüència d'aquests incidents, van ser sancionats 558 agents de policia de Rio de Janeiro, 14 dels quals van ser expulsats del cos. Els agents de policia tenen també un risc elevat de sofrir agressions. A Rio de Janeiro, només el 2004, van morir en acte de servei 52 policies. Víctimes de la violència policial: perfil La majoria de les víctimes de la violència policial són joves pobres de raça negra o mestissa, molts dels quals no tenen antecedents penals. Segons la UNESCO, el 93 per cent de les víctimes d'homicidi a Brasil el 2000 van ser barons. Els joves d'entre 15 i 24 anys tenen 30 vegades més probabilitats de ser víctimes d'un homicidi. Els joves negres pateixen el doble d'homicidis. Dels 17.900 joves que van morir per homicidi el 2002, 11.308 eren negres i 6.592, blancs. Matances 2005, Baixada Fluminense: matança de 29 persones per ?un esquadró de la mort?. 1997, Eldorado dos Carajás: assassinat d'activistes agraris. 1993, Catedral de Candelaria: assassinat de nens que dormien a l'escalinata de l'església. 1993, Vigário Geral: assassinat de residents de la favela. 1992, presó de Carandiru: assassinat d'interns desarmats en un centre de detenció de São Paulo. Un gran nombre d'homicidis més no han estat denunciats. Armes lleugeres A Brasil hi ha al voltant de 17 milions d'armes lleugeres, de les quals 15 milions estan en mans de ciutadans particulars. D'elles, gairebé 9 milions estan en possessió il?legal; es creu que 4 milions estan en mans de delinqüents. A Rio de Janeiro la policia va confiscar 3.891 revòlvers entre el 1960 i el 1969. Aquesta xifra va augmentar a 53.526 entre el 1990 i el 2001. Encara que la majoria d'armes de foc requisades són revòlvers i pistoles, s'ha produït un notable augment del nombre d'armes d'alta velocitat, com ara rifles d'assalt, metralladores i subfusells. La policia també ha trobat granades, bazuques i mines terrestres en mans de faccions del narcotràfic, algunes de les quals es creu que han estat robades o obtingudes il?legalment de l'exèrcit. Brasil és el major fabricador i exportador d'armes lleugeres de la regió. Al voltant de tres quartes parts de les armes confiscades per la policia estan fabricades a Brasil. Segons declaracions recents del cap de la unitat d'intel?ligència de la policia de Rio de Janeiro, el 80 per cent de les armes de les favelas de Rio de Janeiro procedeixen de Paraguai, on els controls sobre les vendes d'armes de foc són menys estrictes. Això inclou armes de foc fabricades a Brasil que s'exporten a Paraguai i que s'introdueixen de nou il?legalment al país. El juliol del 2004 el govern va llançar una campanya de desarmament. El juny del 2005 s'havien recollit i destruït a tot el país 356.139 armes de foc. Seguretat pública El maig del 2005, una enquesta realitzada per la Universidade Federal Fluminense concloïa que el 30 per cent de la població acceptava parcialment o totalment la idea que ?el delinqüent bo és el delinqüent mort?. L'abril de 2005, Marcelo Itagiba, secretari d'Estat de Seguretat Pública de Rio de Janeiro, va declarar que ?si la policia fos més activa mataria més persones?. Homicidis policials Cinc joves, entre ells un noi de 13 anys, van morir el 6 de gener de 2004 a la favela de Cajú, al nord de Rio de Janeiro. Un testimoni que va sobreviure a l'incident i diversos familiars de les víctimes van denunciar a la policia que dos agents de policia havien arribat corrent i disparant als cinc joves, que estaven asseguts en un bar. Les víctimes van tractar infructuosament d'identificar-se. El 7 de gener van ser trobats els seus cossos en un fangar situat darrere d'un garatge, prop de la comunitat. Es va obrir una investigació policial sobre els fets. Poc després de denunciar el succeït, l'únic testimoni sobrevivent, que també havia estat tocat pels trets, va marxar de la comunitat amb la seva família per por de la policia. L?abril del 2005 Amnistia Internacional va entrevistar Elizabete Maria de Souza, mare de tres filles i germana de la víctima de 13 anys. Va dir que no podia dormir a les nits perquè temia per la seguretat de les seves tres filles, i que només descansava períodes breus al matí, abans d'anar a treballar. Elizabete va declarar als delegats d'Amnistia Internacional que les patrulles de policia passaven per casa seva periòdicament, reduint la velocitat en acostar-s?hi. Va afegir que estava buscant mitjans per endur-se les seves filles de la comunitat perquè poguessin estar segures. Incursions policials a favelas A les cinc del matí del 28 d'agost de 2005, un grup de membres de la policia militar de São Paulo va entrar a Jardim Elba, una favela situada a Sapopemba, a l'aquest de São Paulo. Els habitants de Sapopemba descriuen així l'incident: ?Va ser com si hi hagués una guerra. La policia envaïa la nostra favela des de dalt i des de baix. Els carrers estaven bloquejades, ja la policia militar a cavall bloquejava tots els accessos per als vianants.? Les autoritats van informar posteriorment als líders de la comunitat que l'operació ?Saturació? estava dirigida a combatre el narcotràfic a la comunitat i estrènyer llaços entre els residents i la policia. Segons una declaració de premsa publicada a la pàgina web de la Secretaria de Seguretat Pública de l'estat de São Paulo, la policia havia aturat i interrogat 4.797 persones i registrat 474 vehicles, 401 motocicletes i 210 establiments comercials. No obstant això, els moviments socials de Sapopemba van denunciar que s'havien comès violacions de drets humans durant l'operació, com ara entrades a domicilis sense manament, registres abusius i violents de dones i confiscar o llençar paquets d'esmorzars de residents. (02/12/2005)