Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Brasil: 32 situacions que han generat violacions de drets humans en 1.000 dies de govern de Jair Bolsonaro

Photo by NELSON ALMEIDA/AFP via Getty Images

La ciutadania brasilera va perdre drets i en va sentir els impactes diàriament al llarg dels 1.000 dies de govern del president Jair Bolsonaro, assenyala Amnistia Internacional Brasil. El document 1000 Dias sem direitos –As violações do governo Bolsonaro es va presentar aquest divendres 24 de setembre. En total, es van enumerar 32 situacions que van portar a violacions de drets humans des de la presa de possessió de Bolsonaro. I moltes d'elles continuen sense solució i sense una justa reparació. La xifra de 32 fa referència a les campanyes, accions urgents i reactives llançades per l'equip d'Amnistia Internacional Brasil des de l'1 de gener de 2019 fins avui.

El govern federal incompleix el seu paper de garantir i facilitar l'accés als drets humans fonamentals, com la vida, la llibertat, la igualtat, la seguretat i l'habitatge.

"Recopilem les accions d'Amnistia Internacional Brasil al llarg d'aquests 1.000 dies de govern Bolsonaro i concloem que són 1.000 dies sense drets que els brasilers i les brasileres estan vivint. Les persones senten la pèrdua dels seus drets més fonamentals a la butxaca, en el plat a taula, en la pell i en el cos", explica Jurema Werneck, directora executiva d'Amnistia Internacional Brasil.

"El Brasil viu un moment preocupant, agreujat per la pandèmia de COVID-19, però no només és això. Indígenes, pobles tradicionals, quilomboles, residents de faveles i suburbis han estat deixats de costat per l'omissió del president Jair Bolsonaro i els seus ministres de governar per a tothom. El Brasil és molt més que el grup que envolta el Palau de Planalto", agrega Jurema.

El document assenyala que el govern de Jair Bolsonaro diverses vegades va incomplir el seu deure per garantir drets i qualitat de vida al poble brasiler.

La conducta negacionista i irresponsable, l'omissió, la manca de transparència de dades, el canvi de ministres de salut, la manca d'atenció adequada als professionals de la salut van ser algunes de les denúncies que Amnistia Internacional Brasil va enumerar a partir de març de 2020, sobre la gestió de la pandèmia de COVID-19 per part del president Jair Bolsonaro.

"En la pandèmia de COVID-19, milers de morts podrien haver estat evitades, i les desigualtats i injustícies més escandaloses que formen part de la història de Brasil podrien haver estat enfrontades. Avui, brasilers i brasileres passen fam, estan a l'atur, desemparats per les autoritats públiques, i és la societat civil organitzada qui segueix donant respostes contundents per enfrontar-se a aquesta crisi sanitària. Els responsables per les conductes inadequades en la gestió de la pandèmia fins ara han de ser portats a la justícia i degudament responsabilitzats", afirma Jurema Werneck.

La declarada relaxació del control d'armes al Brasil també és esmentada en l'anàlisi d'Amnistia Internacional Brasil, que el 2019 ja indicava que els discursos electorals del candidat Jair Bolsonaro es convertirien en pràctica recurrent del president electe. El tema de la seguretat pública és una de les preocupacions d'Amnistia Internacional Brasil, i va haver-hi incomptables reculades en la garantia de la protecció dels brasilers i del dret a la vida. Per contra, hi ha una creixent flexibilització en l'accés a armes de foc, tot i ser el Brasil un dels països que més mata amb armes de foc del món.

"Les armes no salven vides. Per Amnistia Internacional Brasil, la seguretat pública també és actuar per garantir d'altres drets. Això inclou un pla nacional de reducció d'homicidis i d'homicidis comesos per les forces policials en servei, sobretot els que tenen com a víctimes joves negres de faveles i suburbis. Ja vam perdre João Pedro, Ágatha Félix, Mizael Fernandes da Silva, Kethlen Romeu i tantes altres vides en mans d'una política de guerra i mort que fa més de 30 anys no resol el problema", explica Jurema.  

Autoritarisme, intimidació i agressions verbals constants van marcar l'estil de la relació del president Jair Bolsonaro amb la premsa. La restricció a l'ampli debat, la reducció de l'espai cívic i les amenaces a l'estat de dret en discursos de convocatòria en actes públics també van ser assenyalats com a greus pèrdues de drets de brasilers i brasileres. I la promesa de persecució a les organitzacions no governamentals, encara en campanya electoral, es va posar en pràctica amb la denúncia publicada en la premsa que agents de l'Agència Brasilera d'Intel·ligència (Abin) van monitorejar la participació de les ONG i els moviments socials en la Conferència sobre el Clima de les Nacions Unides (COP25), el 2019 a Madrid.

"Perseguir i vigilar opositors o crítics del govern són pràctiques del període fosc del Règim Militar. Tots i totes tenen el dret de construir una societat més justa i a favor de l'interès públic, amb accés a la informació, participació àmplia d'idees i valorització de la diversitat que hi ha en cada brasiler i brasilera", assenyala Jurema.

Gairebé 600.000 vides perdudes per causa de la COVID-19, més de 14 milions d'aturats, prop de 19 milions de brasilers passant fam, indígenes, quilomboles i pobles tradicionals sent perseguits i perdent les seves terres en mans d'usurpadors, madereros i miners... La llista de dades i fets de Brasil del govern de Jair Bolsonaro revela que s'arribarà als 1.000 dies de drets atacats.

"És un deure i una responsabilitat del president Jair Bolsonaro i del seu govern garantir drets humans per a tothom. En aquest moment, brasilers i brasileres estan perdent les seves vides o patint la mala gestió i omissió que ve afectant al país en aquests últims 1.000 dies", afirma Jurema.

Sobre Amnistia Internacional

Amnistia Internacional és un moviment global de més de 10 milions de persones que es prenen la injustícia com una cosa personal. Present a més de 150 països, l'organització fa campanyes perquè els drets humans internacionalment reconeguts siguin respectats i protegits. Creada el 1961 per l'advocat britànic Peter Benenson, actua al Brasil des del període del Règim Militar (1964-1985) i va inaugurar la seva oficina al país el 2012.