En el desè aniversari de la matança de gairebé 8.000 homes i nens musulmans bosnians a Srebrenica, els membres d'Amnistia Internacional a tot el món reclamen que els autors d'aquests crims es portin davant els tribunals. El 10 de juliol de 1995, les forces sèrbies de Bòsnia van avançar sobre l'enclavament de Srebrenica ?que havia estat designada ?àrea segura? per l'ONU?, on s'havien refugiat milers de musulmans bosnians. Després de la caiguda de Srebrenica en mans dels serbis de Bòsnia, van separar milers d'homes i nens musulmans bosnians de la resta de la població i els van matar de forma deliberada i arbitrària. Aquesta matança a gran escala, organitzada i sistemàtica de milers de persones a Srebrenica s'ha descrit com la major atrocitat que ha ocorregut a Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial, i el Tribunal Penal Internacional per a la ex Iugoslàvia l'ha reconegut com un acte de genocidi. L'enorme quantitat de casos de ?desaparicions? no resoltes, els autors de les quals no han comparegut encara davant la justícia, és potser la més greu de les violacions de drets humans que perdura a Bòsnia i Hercegovina. ?Han passat deu anys des que va finalitzar la guerra a Bòsnia i Hercegovina, i les dones de Srebrenica continuen esperant que els homes que van matar els seus fills i esposos siguin sotmesos a judici. Moltes d'elles estan encara esperant que se'ls retornin els cossos dels seus éssers estimats per enterrar-los i que el seu sofriment sigui reconegut?, ha declarat Nicola Duckworth, directora del Programa Regional per a Europa i Àsia Central d'Amnistia Internacional. Encara que alguns autors dels delictes han estat processats pel tribunal, i malgrat que alguns acusats s'han lliurat voluntàriament durant els últims mesos, encara estan en llibertat 10 presumptes inculpats, entre els quals es troben l?exdirigent dels serbis de Bòsnia Radovan Karadzic i els exgenerals serbis de Bòsnia Ratko Mladic i Zdravo Tolimir, qui es creu que es troben a la República Srpska, a Bòsnia i Hercegovina o a Sèrbia. ?Fins al moment, cap de les persones inculpades pel tribunal ha estat detinguda per les autoritats de la República Srpska i es creu que alguns dels sospitosos que continuen lliures gaudeixen de la seva protecció. La falta de cooperació de les autoritats serbobosnianes amb el Tribunal continua essent un important obstacle perquè es faci justícia,? afegeix Nicola Duckworth. El gener de 2004, les autoritats de la República Srpska van crear la Comissió de Srebrenica, a la qual van encomanar la tasca d'investigar els fets allí ocorreguts. Aquesta Comissió va publicar dos documents, el juny i l?octubre de 2004, en els quals va reconèixer la participació de la policia sèrbia de Bòsnia i de les forces armades en la matança de Srebrenica. El novembre de 2004, les autoritats de la República Srpska van demanar disculpes per primera vegada per les greus violacions de drets humans comeses a Srebrenica. A finals de març de 2005, van enviar al fiscal general de Bòsnia i Hercegovina una llista de 892 persones sospitoses d'haver participat en les atrocitats comeses en Srebrenica, que encara pertanyen, segons els informes rebuts, a institucions de la República Srpska o de Bòsnia i Hercegovina. Amnistia Internacional acull amb satisfacció aquests primers passos positius i exhorta enèrgicament les autoritats de la República Srpska a prendre mesures immediates per assegurar que Ratko Mladic, Radovan Karadzic, Zdravko Tolimir i tots els altres sospitosos inculpats siguin detinguts i lliurats a la custòdia del Tribunal. A més, l'organització insta a les autoritats de la República Srpska a garantir la seva plena cooperació amb qualsevol investigació criminal que es pugui realitzar sobre els fets ocorreguts a Srebrenica, a Bòsnia i Hercegovina. Amnistia Internacional fa una crida a les autoritats de la República Srpska perquè posin immediatament a disposició dels familiars dels ?desapareguts? a Srebrenica tota la informació existent sobre la sort i el parador dels seus éssers estimats (08/07/2005)