Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Bòsnia i Hercegovina: Després de Dayton

14/12/05 - Les autoritats de Bòsnia i Hercegovina encara han de fer front al llegat de la guerra des del punt de vista dels drets humans.

amnistia amni, 

Les autoritats de Bòsnia i Hercegovina encara han de fer front al llegat de la guerra des del punt de vista dels drets humans, ha manifestat Amnistia Internacional pocs dies abans del desè aniversari de la signatura de l'acord de pau de Dayton. Desenes de milers de persones van morir i milions van ser expulsades de les seves llars durant la sagnant guerra que entre 1992 i 1995 va enfrontar els tres principals grups ètnics del que constitueix avui Bòsnia i Hercegovina: els musulmans, els serbis i els croats bosnians.

 

"Les ferides de la guerra es poden haver tancat, però no estan guarides ?ha manifestat Nicola Duckworth, directora del Programa Regional per a Europa i Àsia Central d'Amnistia Internacional?. Només la voluntat política i el compromís de les autoritats de Bòsnia i Hercegovina de dur davant la justícia els responsables dels crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi comesos durant la guerra poden fer que la pau sigui sostenible?.

 

Alguns dels responsables d'aquests crims han estat imputats pel tribunal Penal Internacional per a l?exIugoslàvia, que, segons el que disposa el consell de Seguretat de l'ONU, el 2010 ja ha d'haver vist totes les causes, incloses les apel?lacions. Diverses persones contra les quals el Tribunal ha dictat acta d'acusació formal s'han lliurat per voluntat pròpia últimament i han estat traslladades a la Haia. No obstant això, nou persones més, inclosos l?exlíder dels serbis de Bòsnia Radovan Karazdic i els exgenerals dels serbis de Bòsnia Ratko Mladic i Zdravko Tolimir, continuen en llibertat. Fins ara, la policia de la República Srpska no ha detingut ni una sola persona imputada pel tribunal.

 

El poder judicial de Bòsnia i Hercegovina no ha pres fins a ara mesures per processar diligentment tots els presumptes autors de crims de guerra i crims de lesa humanitat. El març de 2005 va entrar en funcionament al Tribunal Estatal de Bòsnia i Hercegovina la Sala de Crims de Guerra, encarregada de veure causes ?delicades?. Malgrat això, es tem que els mecanismes de trasllat de proves del Tribunal Penal Internacional a la Sala de Crims de Guerra siguin inadequats. Encara s?ha de demostrar que s'aplica plenament en aquesta Sala la jurisprudència d'aquell Tribunal.

 

La majoria de les causes obertes per crims de guerra es van a veure davant tribunals locals de les dues entitats del país, la República Srpska i la Federació de Bòsnia i Hercegovina. No obstant això, aquests tribunals en general no tenen mitjans, capacitat ni voluntat política per ocupar-se d?aquelles causes. Només el mes passat van acabar judicis celebrats a la República Srpska amb sentències condemnatòries contra criminals de guerra serbis de Bòsnia. En dues causes diferents de novembre i desembre, un tribunal de Banja Luka va declarar tres expolicies serbis de Bòsnia i un exmembre de l'exèrcit dels serbis de Bòsnia culpables de crims de guerra per l'assassinat de civils musulmans bosnians.

 

"Amnistia Internacional acull amb satisfacció aquestes sentències, ja que són un primer avenç en els esforços per dur davant la justícia els autors de crims de guerra i crims de lesa humanitat a Bòsnia i Hercegovina? ha assenyalat Nicola Duckworth?. Les autoritats tenen el deure de garantir que es fa justícia.

 

L'acord de Dayton, especialment el seu annex 7 sobre refugiats i desplaçats, reconeix explícitament el dret de retorn com a recurs en front de les violacions de drets humans derivades de les expulsions o trasllats il?legals i com a mitjà de contrarestar els efectes de la ?neteja ètnica? dels territoris durant el conflicte. En els 10 anys transcorreguts des del final de la guerra, al voltant de la meitat dels dos milions de persones que es van veure desplaçades pel conflicte han tornat a les seves cases.

 

Avui dia, els problemes persistents i endèmics a què s'enfronten les minories per accedir a l'educació, l'atenció mèdica, els serveis socials, les pensions i, sobretot, l'ocupació continuen sent grans obstacles per al retorn sostenible.

 

"Les autoritats de Bòsnia i Hercegovina tenen l'obligació de crear les millors condicions possibles per a la reintegració de les persones desplaçades en les comunitats a les quals pertanyien abans de la guerra.?ha manifestat Nicola Duckworth?-. Aquesta labor comporta la creació d'un entorn segur i sense discriminació ètnica, en el qual els retornats puguin gaudir plenament dels seus drets. Si aquestes persones no es reintegren plenament en les comunitats a les quals pertanyien abans de la guerra ni tenen garantit un nivell de vida adequat, el dret de retorn seguirà sent mera teoria.?

 

"La discriminació generalitzada que segueixen sofrint els retornats a causa de la seva ètnia és en molts aspectes continuació de la política de ?neteja ètnica? aplicada durant la guerra. Perpetua la divisió ètnica del país, en fer que persisteixin les diferències encara existents entre les comunitats, intensificades per factors polítics i econòmics."

 

 

 

Amnistia Internacional insta a les autoritats de Bòsnia i Hercegovina a:

 

- realitzar investigacions policials i judicials efectives sobre tots els casos de crims de guerra i crims de lesa humanitat a fi de posar els seus autors a disposició judicial;

 

- garantir que s'eliminen totes les formes de discriminació perquè els qui tornin a les seves cases gaudeixin plenament dels seus drets econòmics i socials.

 

 

 

Amnistia Internacional insta a la comunitat internacional a:

 

- garantir que les activitats del Tribunal Penal Internacional es perllonguen més enllà del termini de 2010 fixat originalment, fins que s'aprovi i engegui un pla efectiu d'acció per posar fi a la impunitat a tots els països de l?exIugoslàvia;

 

- continuar i incrementar els seus esforços per combatre la discriminació en l'ocupació i en l'accés a altres drets econòmics i socials, col?laborant activament amb les autoritats i les empreses locals.

 

 

 

Informació complementària

 

L'Acord Marc General de Pau a Bòsnia i Hercegovina (acord de Dayton) es va signar el 14 de desembre de 1995 a París, després que s?iniciés en una base de les forces aèries nord-americanes situada en Dayton, Ohio. El van signar la República de Bòsnia i Hercegovina, la República de Croàcia i la República Federativa de Iugoslàvia (ara Sèrbia i Montenegro).

 

En virtut de l'acord es van establir al país dues entitats semiautònomes, la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Srpska. Des del final de la guerra, la comunitat internacional ha continuat exercint gran influència en el procés polític de Bòsnia i Hercegovina, en el marc de l'aplicació civil de l'acord de Dayton, dirigida per un alt representant amb amplis poders. Al voltant de 6.500 soldats de la força per al manteniment de la pau dirigida per la Unió Europea, EUFOR, continuen a l?exrepública iugoslava. Richard Holbrooke, exambaixador dels Estats Units a l'ONU acreditat com a mediador a l'acord de Dayton, va dir d'aquest que era ?probablement l'acord de pau amb l?èxit més gran al qual s?havia arribat en el món en l'últim quart de segle?.

 

(14/12/2005)