Els governs successius de Bòsnia i Hercegovina no han proporcionat justícia a milers de dones i nenes que van ser violades durant la guerra del 1992 al 1995. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un informe fet públic avui, 30 de setembre.  "Durant la guerra, milers de dones i nenes van ser violades sovint amb una brutalitat extrema; moltes van ser recloses en camps presó, hotels i domicilis particulars on van ser sotmeses a explotació sexual. Moltes dones i nenes van ser assassinades. Fins avui, a les supervivents d'aquests crims se'ls ha negat l'accés a la justícia. Els responsables del seu patiment -membres de l'exèrcit, la policia i els grups paramilitars- caminen lliures. Alguns fins i tot ocupen càrrecs de poder o viuen en la mateixa comunitat que les seves víctimes", ha manifestat Nicola Duckworth, directora del Programa per a Europa i l’Àsia Central.  "El govern de Bòsnia i Hercegovina té l'obligació de proporcionar a les víctimes de violacions del dret internacional humanitari i de crims contra la humanitat l’accés a la justícia i a la reparació plena a què tenen de dret."  "Perquè això es doni, les autoritats han de garantir que es duen a terme investigacions completes que condueixin a enjudiciaments de crims de guerra de violència sexual comesos al país. Sense una justícia significativa i una reparació completa i efectiva, les víctimes continuen patint els efectes d'aquests espantosos crims."  L'informe, titulat Whose justice? Bosnia and Herzegovina's women still waiting descriu els defectes del sistema de justícia del país. També se centra en el fet que les autoritats no proporcionen a les dones reparació, inclosa una indemnització pels delictes comesos contra elles i per les violacions dels seus drets.  "Moltes dones que han sobreviscut a la violència sexual durant la guerra no aconsegueixen obtenir cap indemnització a causa de les complexes estructures dels sistemes judicial i d'ajuda social del país. En comparació amb altres víctimes de guerra, pateixen discriminació en l'accés als beneficis socials", ha manifestat Nicola Duckworth.  Jasmina, supervivent de la violència sexual durant la guerra, va dir a Amnistia Internacional: "No puc dormir sense pastilles. Encara m'altero fàcilment quan algú esmenta la guerra. Una imatge, un record, un anunci de televisió, poden ser l'espurna. No ho suporto [...] Necessito ajuda".  Les autoritats de Bòsnia i Hercegovina no han proporcionat a aquestes dones accés a l’ajuda psicològica o mèdica adequada, una ajuda que només proporcionen organitzacions no governamentals amb recursos limitats. Una ONG bosniana va dir a Amnistia Internacional que la gran majoria de les víctimes de crims de guerra de violència sexual no reben cap ajuda psicològica.  Milers de dones supervivents han perdut també familiars. A moltes, els és impossible trobar o mantenir ocupacions a causa del seu estat psicològic. Moltes no tenen cap font d'ingressos estables i viuen en la pobresa, sense poder comprar les medecines que necessiten.  Ja que la violació continua sent un tema tabú, en la majoria dels casos les dones es veuen estigmatitzats, en lloc de rebre el reconeixement i l'ajuda fonamental que necessiten per poder refer les seves vides.  "Les autoritats han de treballar amb les ONG per elaborar una estratègia global amb què garantir que les supervivents reben reparació, incloses pensions adequades, ajuda per a l'accés al treball i el nivell més alt possible d'assistència mèdica. El govern ha d'ajudar les supervivents de crims de guerra de violència sexual, ha de donar-los veu per reclamar els seus drets i per combatre la discriminació i l'estigma que pateixen diàriament", ha declarat Nicola Duckworth.    Informació complementària  Durant la guerra del 1992 al 1995 a Bòsnia i Hercegovina, es van cometre violacions i altres crims de violència sexual a escala massiva. El 1993 es va establir el Tribunal Internacional per a l'exIugoslàvia, encarregat d'enjudiciar les violacions greus del dret internacional humanitari, inclosa la violència sexual. Tanmateix, el Tribunal només va poder enjudiciar un nombre limitat de violacions del dret internacional humanitari comeses durant les guerres de l'exIugoslàvia. Fins al juliol del 2009, el Tribunal havia enjudiciat 18 casos relacionats amb la violència sexual a Bòsnia i Hercegovina.  El 2005 es va crear la Sala de Crims de Guerra del Tribunal Estatal de Bòsnia i Hercegovina, encarregada d'investigar i enjudiciar els delictes que no podien ser enjudiciats pel Tribunal. Fins ara, només s'ha condemnat 12 homes per delictes de violència sexual.