Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Bòsnia i Hercegovina: 25è aniversari de la massacre de Srebrenica

Dues dones en un acte per les víctimes de Srebrenica el passat 9 de juliol a Sarajevo. (AP Photo/Kemal Softic)

En la vigília del 25è aniversari de la massacre de Srebrenica, en què més de 8.000 homes i nens musulmans bosnians van ser assassinats per l'Exèrcit dels Serbis de Bòsnia en una "zona segura" designada per l'ONU, Jelena Sesar, investigadora d'Amnistia Internacional sobre els Balcans, ha declarat:

"Mentre el món recorda els qui van perdre la vida a Srebrenica i mostra la seva solidaritat amb els qui van sobreviure, és totalment inacceptable que les famílies de més de 1.000 víctimes segueixin buscant les seves restes. La veritat sobre la sort dels seus éssers estimats porta un quart de segle sota terra, per la qual cosa a aquestes famílies els resulta difícil trobar la pau o donar per acabats els fets".

"Aquest fosc aniversari commemora també 25 anys de lluita per obtenir justícia, veritat i reparació per els qui van sobreviure, incloses les víctimes de violació i violència sexual en temps de guerra. Encara que molts dels autors, inclosos Ratko Mladic i Radovan Karadzic, han comparegut davant la justícia, les persones supervivents segueixen enfrontant-se a obstacles insuperables per obtenir veritat, justícia i reparació per al seu patiment".

Per aprendre de Srebrenica i fer realitat la promesa del 'mai més', hem de començar per enfrontar-nos al discurs d'odi i a la discriminació en totes les seves formes

Jelena Sesar, Amnistia Internacional

"Srebrenica ens recorda que cap societat és immune als crims més greus. El genocidi no es produeix de la nit al dia. Normalment, la violència ve precedida d'anys de populisme d'odi que explota les divisions de la societat, ajudat per campanyes de desinformació i propaganda. Per aprendre de Srebrenica i fer real la promesa del "mai més", hem de començar per enfrontar-nos al discurs d'odi i a la discriminació en totes les seves expressions".

Informació general

Més de 8.000 homes i nens musulmans bosnians van ser assassinats quan l'Exèrcit dels Serbis de Bòsnia va atacar Srebrenica, una "zona segura" designada per l'ONU, el 10 i 11 de juliol de 1995, malgrat la presència de forces de manteniment de la pau de l'ONU.

El 2017, el Tribunal Penal Internacional per a la Exiugoslàvia va declarar Mladic culpable de 10 dels 11 càrrecs, inclosos els de genocidi i persecució per motius ètnics i religiosos de croats i musulmans bosnians, així com els de extermini, assassinat, expulsió i altres actes inhumans.

Encara que s'han exhumat, identificat i enterrat els cadàvers de més de 7.000 víctimes del genocidi de Srebrenica, més de 1.000 persones romanen en parador ignorat o les seves restes esperen a ser recuperades i identificades.

Malgrat els processaments d'alt nivell d'alguns dels principals artífexs de la guerra a Bòsnia i Hercegovina, inclosos Ratko Mladic i Radovan Karadzic, encara hi ha moltíssims casos endarrerits pendents davant els tribunals del país.

L'11 de juliol és el dia oficial de la Unió Europea en record a les víctimes del genocidi de Srebrenica.