Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Bolívia: impunitat després de les violacions de drets humans en la crisi postelectoral

Foto: © Getty Images

Amnistia Internacional ha documentat violacions de drets humans comeses durant la crisi postelectoral a Bolívia, entre les quals la repressió de manifestacions i ús excessiu i innecessari de la força per part de la Policia Nacional i de les Forces Armades, en un informe que conté recomanacions a les persones candidates en les properes eleccions presidencials, anunciades pel 18 d'octubre.

Almenys 35 persones han mort i 833 han estat ferides en el context de protestes des de les eleccions del 20 d'octubre del 2019, segons informació recaptada en l'informe Para sanar la pandemia deimpunidad: 20 recomendaciones en materia de derechos humanos a las personas candidatas en las elecciones presidenciales 2020 en Bolivia.

"Bolívia s'enfronta una greu crisi sociopolítica, que situa el país en una cruïlla. L'única opció viable per sortir d'aquesta crisi és posar els drets humans de totes les persones en el centre de les respostes. En cas contrari, es condemna la població, sobretot als grups històricament marginalitzats, a una espiral de violència i de contínues violacions als seus drets", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Mentre que Bolívia es prepara per a les properes eleccions presidencials anunciades pel 18 d'octubre, després que s'ajornessin dues vegades, el país travessa una greu crisi social, política i de drets humans que ha estat agreujada per la pandèmia de COVID-19. Fins al 13 d'agost, el Ministeri de Salut de Bolívia ha registrat més de 3.800 persones mortes i 96.000 casos diagnosticats com a positius en les proves realitzades en el context de l'emergència sanitària.

Així mateix, les manifestacions, incloent bloquejos de carreteres, per protestar contra l'ajornament de les eleccions, s'han intensificat en els últims dies, entre denúncies que el bloqueig estaria impedint que material clau per tractar el COVID-19 arribin a diverses comunitats que el requereixen, així com denúncies de violència exercida per algunes persones manifestants i entre grups de manifestants amb la intervenció de les forces de seguretat.

"La pandèmia del COVID-19 no és l'única greu crisi que enfronta Bolívia. Les persones candidates a la presidència han de comprometre's també a prendre mesures urgents per sanar la històrica pandèmia d'impunitat que afligeix al país", va asseverar Erika Guevara-Rosas.

"Sense veritat i sense justícia no hi ha garanties de no repetició davant de les violacions de drets humans que hem documentat. En aquest context de polarització i desconfiança, el Grup Interdisciplinari d'Experts Independents (GIEI) representa una veritable oportunitat de garantir justícia, i per això és important que l'Estat bolivià es comprometi a garantir la seva feina al país".

Les recomanacions d'Amnistia Internacional a les persones candidates a la presidència estan enfocades a assegurar que les violacions de drets humans comeses durant la crisi postelectoral que inicia a l'octubre del 2019 siguin investigades, garantir els drets de les víctimes i prevenir noves violacions als drets humans.

Per a l'elaboració de l'informe, Amnistia Internacional va entrevistar més de 60 persones, entre les quals familiars de les víctimes de violacions de dret humans comeses en el context de les protestes de Sacaba i el bloqueig de YPBF Senkata, persones que van presenciar els fets -que en la seva majoria van sol·licitar quedar en l'anonimat per por a represàlies- i periodistes i persones defensores de drets humans.

Els fets ocorreguts al novembre de 2019 a Sacaba Treia i Senkata, on almenys 18 persones van morir per trets d'arma de foc, són emblemàtics de la crisi. Els testimonis i l'evidència recaptats llancen forts indicis de l'ús desproporcionat i innecessari de la força per part de la Policia Nacional i les Forces Armades, però les autoritats competents no hanaclarit els fets. L'organització urgeix les persones candidates presidencials a adoptar mesures per assegurar investigacions independents, imparcials i urgents per evitar que romanguin en la impunitat.

L'informe també informa d'amenaces i fustigacions contra persones defensores de drets humans, com el cas de Waldo Albarrasí, qui va ser blanc d'un atac contra la seva integritat física i la casa de la qual va ser incendiada per una multitud el dia de la renúncia de l'expresident Evo Morales. Les investigacions penals per aquests fets no han avançat i l'Estat no ha ofert la protecció adequada perquè les persones defensores puguin realitzar la seva tasca legítima.

A més, preocupa a Amnistia Internacional la retòrica contra els drets humans a Bolívia. En diferents moments de la crisi postelectoral, altes autoritats del govern anterior van emetre declaracions que contenien cridats a exercir accions violentes i amenaces de voltar ciutats si els aturs continuaven. Per la seva banda, el govern interí s'ha caracteritzat per la fustigació i amenaça a opositors polítics i a persones percebudes com a tals, així com amenaces públiques emeses per autoritats contra líders polítics acusats de "desinformar" i contra periodistes acusats de "sedició". A més, s'han fet acusacions a persones per participar en "moviments de desestabilització i de desinformació" i de fer "guerra virtual" contra el govern.

Aquest assetjament limita de manera indeguda la llibertat d'expressió al país, en generar censura cap a líders polítics, periodistes i persones defensores de drets humans, inclosos els treballadors de salut. Això pot ser també percebut per altres actors amb poder com un perillós missatge de tolerància cap a actes que amenacen o censuren opinions contràries i com una carta blanca per a la impunitat.

L'informe recomana a les persones candidates a la presidència a comprometre's a garantir la ràpida instal·lació del Grup Interdisciplinari d'Experts Independents (GIEI Bolívia), sota l'auspici de la Comissió Interamericana de Drets Humans. L'acord per a l'establiment del GIEI ha estat un compromís assumit per la presidenta interina, Jeanine Añez, però que fins al moment no s'ha concretat. La independència del GIEI Bolívia és fonamental per determinar i esclarir els actes de violència i les violacions als drets humans ocorregudes al país entre l'1 de setembre i el 31 de desembre de 2019.

Així mateix, Amnistia Internacional fa una crida a les autoritats bolivianes perquè es prenguin mesures urgents per atendre l'emergència provocada per la pandèmia de COVID-19, que en les últimes setmanes ha assolit dimensions molt preocupants al país, afectant desproporcionadament els qui es troben en situació de vulnerabilitat, especialment els pobles indígenes.

"La COVID-19 està cobrant-se la salut i la vida de milers de persones a Bolívia. El bloqueig de material és inacceptable, perquè vulnera greument els drets humans de les persones en més risc enfront de la pandèmia. Les autoritats bolivianes, a tot els nivells, en compliment del seu deure garantir el dret a la salut, han de prendre mesures que també garanteixin el dret a la protesta pacífica", va dir Erika Guevara-Rosas.