La sentència dictada avui contra Maryia Kalesnika, vauna de les cares de les protestes pacífiques de 2020 a Bielorússia, i el seu estret col·laborador Maksim Znak, condemnats a 11 i 10 anys de presó respectivament, és un desastre per a la llibertat d'expressió a Bielorússia, ha afirmat Bruce Miler, director adjunt per a Europa Oriental i Àsia Central d'Amnistia Internacional.
"Amb el processament i condemna a presó de Maryia Kalesnikava i Maksim Znak, les autoritats volen acabar amb les esperances dels milions de persones a qui tots dos donaven veu, una generació de bielorussos que aspiren a un canvi pacífic i que es respectin els drets humans. Aquestes dues persones valentes hauran de passara ara bona part de la seva vida a la presó per fer front a Alexander Lukashenko i les forces repressives del seu govern.
"Ningú oblidarà la valenta decisió de Maryia de quedar-se a Bielorússia tot i l'amenaça de ser condemnada a una llarga pena de presó, com ha passat. La seva fe en la llibertat d'expressió i la dignitat humana ha estat una llum d'esperança per a persones de tot el món. El que simbolitzen i defensen Maryia i Maksim sobreviurà a qualsevol cosa que facin les autoritats contra ells".
"No obstant això, aquesta injustícia ha de reparar-se. Demanem la llibertat immediata de Maryia Kalesnikava, Maksim Znak i centenars de persones més que han estat detingudes a Bielorússia només per exercir els seus drets humans. La comunitat internacional ha de fer tot el possible per pressionar el govern d'Alexander Lukashenko perquè aturi la salvatge repressió de la societat civil i la dissidència al país".
Informació complementària
Centenars de milers de persones van sortir al carrer a tot Bielorússia per protestar pels resultats de les eleccions presidencials del 9 d'agost de 2020, àmpliament qüestionats. El president en exercici, Alexander Lukashenko, reclamava una victòria absolta, mentre Svyatlana Tsikhanouskaya -actualment en l'exili- sorgia com a popular candidata per al vot d'oposició. Maryia Kalesnikava va ser la seva col·laboradora més propera durant la campanya electoral, i dirigent informal de les protestes pacífiques que van seguir.
Maryia Kalesnikava va ser segrestada a Minsk el 7 de setembre de 2020 per homes vestits de civil, traslladada a la frontera amb Ucraïna i comminada a sortir del país. Ella es va negar i, desafiadora, va trencar el seu passaport. Davant d'això, les autoritats bieloruses van presentar càrrecs falsos contra ella i contra Maksim Znak, arrestat dos dies després.
El 6 de setembre de 2021, el Tribunal Regional de Minsk va condemnar Maryia Kalesnikava i a Maksim Znak, membres del Consell de Coordinació de l'oposició i col·laboradors del candidat presidencial empresonat, Viktar Babaryka, a 11 i 10 anys de presó, respectivament. El seu judici, que va començar el 4 d'agost, va ser ràpid i a porta tancada, i totes les actuacions i l'expedient de la causa, secrets. Totes les persones que van participar en el judici, inclosos els advocats, van haver de signar un compromís de confidencialitat. Queda molt clar que ni Maryia Kalesnikava ni Maksim Znak han comès cap delicte recognoscible, i tots dos han sostingut fermament la seva innocència. Kalesnikava i Znak van ser declarats culpables de "conspiració per prendre el poder per mitjans inconstitucionals" (article 357.1 del Codi Penal), "creació i direcció d'organització extremista" (article 361-1.1) i "crides a realitzar actes amb l'objectiu de perjudicar la seguretat nacional" (article 361.3) utilitzant Internet i els mitjans de comunicació.