Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Bangladesh: la població refugiada rohingya ha de participar en les decisions que afecten les seves vides

© Fabeha Monir

Cal concedir a la població refugiada rohingya a Bangladesh el dret a participar en les decisions que afecten les seves vides i a parlar per elles mateixes, afirma Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.

L'informe, Let us speak for our rights, exposa els efectes de l'exclusió de la presa de decisions en els drets humans de la població refugiada rohingya, des de la llibertat d'expressió, reunió i circulació fins a l'accés a atenció de la salut i educació. L'informe demana també una investigació completa i exhaustiva sobre les denúncies que persones refugiades rohingyes han estat víctimes d'execucions extrajudicials.

“Durant decennis, la població rohingya ha sofert persecució i discriminació a Myanmar, i centenars de milers de persones es van veure obligades a fugir de casa seva pels crims de lesa humanitat comesos contra elles. Ara, tres anys després del seu desplaçament, continuen patint se'ls continua impedint defensar els seus drets”, ha afirmat David Griffiths, director de l'Oficina del Secretari General d'Amnistia Internacional.

“Encara que les autoritats bengalines han pres moltes mesures positives per a fer costat a la població refugiada rohingya, falta transparència en les decisions, que exclouen gairebé per complet la participació de persones rohingyes. El que cal és una política clara en què tinguin cabuda les veus de la població rohingya per assegurar una protecció adequada dels seus drets humans”.

Amnistia Internacional demana també a la comunitat internacional que faci costat a les autoritats de Bangladesh i hi col·labori per desenvolupar aquesta política en el marc de la seva cooperació i assistència internacionals per protegir a les persones refugiades rohingyes.

Lliure circulació i llibertat

Al maig, les autoritats de Bangladesh van traslladar més de 300 persones refugiades rohingyes a Bhashan Char, una remota illa l'habitabilitat de la qual no ha estat avaluada encara per l'ONU. Aquestes persones formaven part d'un grup de gairebé 1.400 homes, dones, nens i nenes rohingyes refugiades que van posar en perill les seves vides per a viatjar per mar fins a Malàisia en travessies en les quals poden perdre la vida. Van tornar a aigües costaneres de Bangladesh després de ser-los denegada l'entrada al país i ser retornades al mar per les autoritats malàisies.

La marina de Bangladesh va rescatar la seva embarcació i les va remolcar a l'illa, on aquest país ha proposat reubicar 103.200 persones refugiades rohingyes més.

Amnistia Internacional ha parlat amb dues dones i un home rohingyes a Bhashan Char, així com amb 8 familiars més de 13 persones refugiades rohingyes que són actualment a l'illa.

En dues entrevistes, les persones refugiades rohingyes van explicar a Amnistia Internacional que havien tingut notícia de relats d'assetjament o abusos sexuals a mans d'agents de policia i personal de la marina a l'illa. Amnistia Internacional demana a les autoritats de Bangladesh que duguin a terme una recerca exhaustiva sobre aquestes denúncies.

Les persones refugiades rohingyes van dir que comparteixen amb 2 i 5 persones una habitació d'aproximadament 4,65 metres quadrats, espai a penes suficient per a una sola persona. En cada cabana hi ha 16 habitacions d'aquestes característiques, i només dos lavabos. A la seva arribada, es va proporcionar a cada persona una peça de tela, una mosquitera i un plat i una peça de tela, amb la qual en molts casos algunes dones rohingyesque tenen coneixements de costura van confeccionar peces de vestir. Les persones entrevistades van explicar que els aliments es distribueixen dues vegades al dia i que estan cansades que se'ls subministri el mateix menjar des que van arribar a l'illa. L'única instal·lació d'atenció de la salut és una clínica mòbil gestionada per la marina que obre durant quatre hores al dia, de les vuit a les dotze. Les persones refugiades van explicar a Amnistia Internacional que sovint no se'ls permet sortir del les seves cabanes.

El confinament prolongat de les persones refugiades rohingyes  l'illa constitueix una violació de les obligacions contretes per Bangladesh en virtut dels articles 9 i 12 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que protegeixen el dret de tota persona a la llibertat i a triar la seva residència dins d'un territori.

“Les autoritats de Bangladesh han de traslladar en condicions de seguretat totes les persones refugiades rohingyes que són actualment a Bhashan Char de tornada als camps de refugiats de Cox's Bazar, i garantir que es consulta a les persones refugiades, sense coerció, sobre qualsevol pla futur de reubicar-les a l'illa”, ha afirmat David Griffiths.

Dret a la vida

Més de 100 persones refugiades rohingyes van ser víctimes de presumptes execucions extrajudicials entre agost de 2017 i juliol de 2020, segons l'organització de drets humans bengalina Odhikar. No obstant això, no s'ha investigat cap d'aquests casos ni s'ha posat a la disposició de la justícia als presumptes autors.

Amnistia Internacional va parlar amb familiars de cinc persones refugiades rohingyes que van ser víctimes de presumptes execucions extrajudicials a Cox’s Bazar. Tots els incidents presenten un relat sorprenentment semblant en el qual les víctimes van perdre la vida durant un “tiroteig” amb membres d'organismes encarregats de fer complir la llei, que van afirmar que van obrir foc únicament com a resposta. Segons informes, la policia es va emportar de casa seva tres dels cinc homes rohingyes que després van ser trobats morts, segons el testimonia dels seus familiars.

Les autoritats de Bangladesh han de prendre nota de les denúncies i els motius de preocupació de les famílies i la societat civil rohingyes i obrir investigacions completes, independents i imparcials sobre totes les presumptes execucions extrajudicials i garantir que les persones presumptament responsables són jutjades en procediments amb les degudes garanties i que no permetin recórrer a la pena de mort.

Dret a atenció de la salut

Fins al 23 d'agost de 2020, 6 persones refugiades rohingyes havien mort de COVID-19, i 88 membres de la comunitat havien donat positiu en les proves per a detectar el virus. No obstant això, aquestes xifres es basaven en les proves realitzades a 3.931 persones refugiades, que representen menys de l'u per cent de la població rohingya en els camps de refugiats.

Si bé les xifres comunicades poden ser molt inferiors a les reals, en ser molt poques les persones refugiades rohingyes que s'ofereixen voluntàriament per a sotmetre's a proves en els centres d'atenció de la salut administrats per agències humanitàries per temor a ser separades de la seva família o obligades a sotmetre's a aïllament, i per les seves experiències de conducta poc respectuosa per part del personal mèdic. A això se suma la manca d'informació clara i àmpliament accessible sobre els serveis d'atenció de la salut de què disposen les persones refugiades rohingyes, ha declarat un funcionari d'un destacat proveïdor d'atenció mèdica en el camp.

“El personal es porta molt malament amb nosaltres. Quan parlem en la nostra llengua materna, ens miren i riuen. Això em posa molt nerviós”, va afirmar un adolescent rohingya.

Les autoritats i les agències humanitàries han de prendre nota dels motius de preocupació i les experiències de les persones que van com a pacients als centres d'atenció de la salut i abordar qualsevol deficiència de la manera que correspongui, com a part de la supervisió, avaluació i formació específica per millorar la qualitat del servei d'atenció de la salut en els camps de refugiats.

Violència de gènere i discriminació

Amnistia Internacional va entrevistar 10 dones rohingyes en relació amb la violència de gènere i la discriminació en els camps. Cinc d'elles van explicar que la freqüència de la violència contra les dones havia augmentat durant la pandèmia de COVID-19, sobretot la violència de gènere en l'àmbit familiar, a l'haver més homes a casa. Les dones van explicar que els seus esposos, després d'haver perdut l'oportunitat de treballar, les pressionaven perquè portessin diners i es mostraven violents amb elles a casa.  De les 10 dones, 4 creien que la discriminació i la violència contra les dones eren un factor constant en els camps, amb independència de la pandèmia.

Dones rohingyes que viuen en els camps de refugiats van compartir amb Amnistia Internacional relats de tràfic de persones, assetjament sexual i discriminació. En alguns camps, els líders comunitaris van decidir no permetre que les dones anessin a treballar durant la pandèmia.

La representació de les dones és molt desproporcionada i discriminatòria en les reunions comunitàries que se celebren en els camps, a les quals només es convida una o dues dones juntament amb 50 homes, va afirmar una dona rohingya de 29 anys del camp 1W.

“Les dones i els nens i nenes rohingyes, que representen més de la meitat de les persones refugiades a Cox’s Bazar, estan exposats a moltes formes d'assetjament i discriminació. Les autoritats i les agències humanitàries han de garantir que s'investiguen totes les denúncies de tràfic de persones, assetjament sexual i discriminació i que les dones són objecte d'una consulta autèntica en relació amb les accions i decisions que les afecten”, ha afirmat David Griffiths.

Llibertat d'expressió i dret a la informació

El 24 d'agost, un any després que les autoritats de Bangladesh restringissin l'accés a Internet d'alta velocitat en els camps de refugiats, el ministre d'Afers exteriors del país, Masud Bin Momen, va anunciar que les restriccions s'aixecarien finalment. No obstant això, persones refugiades rohingyes van dir a Amnistia Internacional que encara que la velocitat d'accés a Internet ha millorat en algunes parts dels camps, segueix sense estar àmpliament disponible. “No tinc accés a una xarxa adequada. Haig de pujar a llocs més alts per a aconseguir [més] velocitat”, va declarar un home rohingya del camp 12.

La restricció havia privat a les persones refugiades rohingyes d'informació de vital importància sobre la COVID-19, i al mateix temps afegia una sensació de frustració per als qui tenen membres de la família i parents fora de Bangladesh amb els quals no podien contactar.

El 5 d'agost de 2020, la policia va detenir a un jove rohingya per usar la wifi d'una botiga de Jamtoli, en el camp 15, per a accedir a Internet. “És delicte fer servir la wifi?”, va preguntar als agents de policia, que li van respondre que els rohingyes no podien usar la wifi per a accedir a Internet. “Finalment, al cap d'una hora em van deixar en llibertat, em van retornar el telèfon mòbil i em van dir que no tornés a usar la wifi”, va relatar a Amnistia Internacional.

Dret a l'educació

Al gener de 2020, Bangladesh va anunciar que els nens i nenes rohingyes tindrien l'oportunitat de cursar el currículum escolar de Myanmar, al principi entre sisè i novè graus com a transició des del programa educatiu informal existent. Estava previst que aquest pla s'implementés en període de proves amb 10.000 nens i nenes en el primer semestre de l'any, amb la previsió d'ampliar-lo i estendre'l a més nens i nenes en altres graus escolars. Segons UNICEF, hi ha més de 400.000 nens i nenes rohingyes en edat escolar, entre 3 i 18 anys, en els camps de refugiats.

No obstant això, la pandèmia i les subsegüents restriccions imposades als serveis en els camps no sols han tancat les instal·lacions educatives existents, sinó que han retardat l'aplicació del currículum escolar de Myanmar. A causa de la demora en l'aplicació del programa, els nens i nenes rohingyes, especialment els que han cursat el novè grau i per als quals no hi ha cap previsió sobre educació, continuaran exclosos del sistema escolar.

“El govern de Bangladesh ha de garantir que la COVID-19 no es converteix en una altra excusa per a privar als nens i nenes rohingyes del seu dret a accedir a l'educació. La comunitat internacional ha de fer costat a les autoritats de Bangladesh amb finançament i recursos per a implementar el currículum escolar de Myanmar”, ha afirmat David Griffiths.

Informació complementària

Per a elaborar aquest informe s'han entrevistat més de 50 persones refugiades rohingyes, així com a membres de la comunitat d'acolliment, de la diàspora rohingya, activistes dels drets humans i personal humanitari. Amnistia Internacional i altres organismes humanitaris han demanat la participació de les persones refugiades rohingyes en la presa de decisions, tant del govern com de les agències, respecte a la seva situació i el seu futur, inclòs el procés de repatriació per al retorn en condicions de seguretat al seu país natal.