Un nou informe que publica avui Amnistia Internacional llança llum sobre les tàctiques repressives que ha emprat el govern de Bahrain l'últim any per esclafar la societat civil i reprimir violentament les protestes, que ja han causat la mort de sis persones, una de les quals menor d'edat.

"No one ca protect you": Bahrain's year of crushing dissent documenta que, entre juny de 2016 i juny de 2017, les autoritats van detenir, torturar, amenaçar o sotmetre a la prohibició de viatjar almenys a 169 persones que criticaven el govern, així com familiars seus.

"Mitjançant tot un seguit de eines de repressió, com l'assetjament, la detenció arbitrària i la tortura, el govern de Bahrain ha aconseguit esclafar una societat civil abans rica i reduir-la a un grapat de veus solitàries que encara s'atreveixen a parlar", ha afirmat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"La majoria dels qui formulen crítiques pacíficament, siguin defensors i defensores dels drets humans o activistes polítics, ja sap que el risc d'expressar la seva opinió és massa alt a Bahrain".

Repressió de la llibertat d'expressió

Des de mitjans de 2016, les autoritats bahrainianes duen a terme una campanya sistemàtica per eliminar la llibertat d'expressió al país. Els principals objectius d'aquesta repressió de gran abast són els defensors i defensores de drets humans, les persones que exerceixen el periodisme, activistes polítics, clergues xiïtes i els qui protesten pacíficament. Els i les activistes que viuen fora del país també han sofert assetjament i intimidació.

Les autoritats empren de forma creixent disposicions del Codi Penal bahrainià que criminalitzen la llibertat d'expressió per processar desenes de persones només per expressar la seva opinió.

El destacat defensor dels drets humans i president del Centre de Drets Humans de Bahrain, Nabeel Rajab, és un dels defensors dels drets humans que més ha sofert aquesta repressió a Bahrain. Segueix empresonat com a pres de consciència després d'haver estat condemnat a dos anys de presó per unes entrevistes que va concedir als mitjans de comunicació i podria ser condemnat a 15 anys més de presó només per tuitejar.

Just abans que fos detingut de nou al juny de 2016, va explicar a Amnistia Internacional:

"L'any passat em van empresonar cinc vegades... La major part del temps em prohibeixen viatjar, m'assetgen, m'empresonen, em torturen i ataquen casa meva amb pilotes de goma i gas lacrimògen... Els meus fills [són] assetjats pel govern, [el mateix que] la meva dona, la meva família, la meva mare, a qui vaig perdre quan estava a la presó i a la qual no vaig poder veure abans que morís".

Tortura

Entre juny de 2016 i juny de 2017, Amnistia Internacional va rebre informació sobre els casos de nou persones que criticaven el govern i que havien estat torturades sota custòdia, vuit de les quals només al maig de 2017.

Una d'elles era la defensora dels drets humans Ebtisam al Saegh. Ebtisam va explicar a Amnistia Internacional que el 26 de maig li van embenar els ulls, la van agredir sexualment, la van colpejar i la van obligar a romandre dempeus la major part de l'interrogatori de set hores al què la va sotmetre l'Agència de Seguretat Nacional. "Em van arrabassar la humanitat", va dir.

"Hem rebut denúncies espantoses de tortura a Bahrain. Han d'investigar-se de forma immediata i efectiva, i els responsables han de respondre davant la justícia", ha manifestat Philip Luther.

Amnistia Internacional demana a les autoritats bahrainianes que permetin l'accés del relator especial de l'ONU sobre la tortura, així com de les organitzacions internacionals de drets humans, com Amnistia Internacional, per observar la deterioració de la situació dels drets humans. 

Desmantellament de l'oposició política

Durant aquest període d'un any, el govern de Bahrain també va emprendre una campanya sense caserna per desmantellar l'oposició política del país, i va dissoldre Al Wefaq, el principal grup d'oposició, i Waad, partit polític laic d'oposició, basant-se en acusacions infundades. Les autoritats van continuar empresonant o assetjant líders polítics i membres de grups d'oposició, i al maig de 2017, van intensificar els intents de silenciar els activistes polítics detenint-los per interrogar-los; alguns d'ells van denunciar que durant aquests interrogatoris van amenaçar-los, torturar-los o els van sotmetre a maltractaments. 

Repressió de la llibertat de reunió

L'acte de repressió de la llibertat de reunió més destacat es va cometre a la població de Duraz, lloc d'origen del destacat líder espiritual xiïta Sheikh Isa Qassem. Després que el govern li retirés arbitràriament la nacionalitat al juny de 2016, van esclatar grans protestes a tot el país i durant 11 mesos es va fer una asseguda diària davant de casa seva.

En resposta, les autoritats bahrainianes van aplicar la legislació que prohibeix les reunions pacífiques i entre juny i novembre de 2016, més de 70 manifestants, clergues xiïtes i activistes van ser acusats de participar en una "reunió il·legal".

Des de principis de 2017, les forces de seguretat bahrainianes, inclosa l'Agència de Seguretat Nacional, vénen recorrent de forma creixent la violència per respondre a protestes en gran mesura pacífiques. Amnistia Internacional ha documentat que agents de seguretat han colpejat manifestants, llançat gas lacrimògen i usat escopetes i fusells semiautomàtics directament contra manifestants, i portat vehicles blindats i de transport de personal a les protestes.

Mustapha Hamdan, de 18 anys, va morir després de rebre un tret en la part posterior del cap quan fugia d'uns agents emmascarats al gener de 2017. Cinc persones més, entre elles un jove de 17 anys, van morir al maig en enfrontaments a Duraz, en els quals van resultar ferides centenars de persones i van ser detingudes 286. També van resultar ferits 31 agents de seguretat.

Una resposta internacional molt insuficient

Malgrat l'empitjorament de la situació i a les flagrants violacions de drets humans que s'estan cometent a Bahrain, la majoria dels governs guarda silenci o fa crítiques públiques moderades. Entre aquests figuren els del Regne Unit i els Estats Units, dos països que tenen una influència especialment gran a Bahrain.

El Regne Unit ha seguit elogiant el "progrés en el seu programa de reformes", alhora que esmorteeix els seus comentaris ocasionals sobre la situació dels drets humans.

Els Estats Units van criticar públicament Bahrain durant el govern d'Obama, i al setembre de 2016 van anunciar que les vendes d'avions de combat en aquest país dependrien del "progrés en matèria de drets humans?. No obstant això, des de l'elecció del president Donald Trump, s'ha produït un canvi notable. Al març de 2017, el president Trump va aixecar les condicions per a la venda d'avions de combat i, dos mesos després, va dir al rei Hamad de Bahrain que "no hi haurà tensió amb aquest govern". Pel que sembla, Bahrain ha interpretat aquesta declaració com una llum verda per aplicar la seva repressió, i amb prou feines l'endemà passat va esclafar violentament les protestes de Duraz.

"El fet que el Regne Unit, els Estats Units i altres països que tenen influència a Bahrain no hagin denunciat en l'últim any el catastròfic empitjorament dels drets humans en aquest país ha animat en la pràctica al govern per intensificar el seu esforç per silenciar les poques veus dissidents que queden", ha declarat Philip Luther.

"Si les autoritats prossegueixen aquesta repressió sense control, la perspectiva per als drets humans a Bahrain és molt fosca. Han de començar frenant immediatament les seves forces de seguretat i excarcerar presos i preses de consciència, i permetre que tornin a actuar les organitzacions prohibides de la societat civil. A més, han d'assegurar-se que es fa justícia a les persones que han estat sotmeses a tortura i a altres violacions greus de drets humans".