Amnistia Internacional ha col·locat avui un senyal d'advertiment de perill sobre el sostre d'alguns dels cotxes elèctrics de lloguer per minuts que Renault ha llançat aquests dies a Madrid a través del servei anomenat Zity. L'organització ha volgut així exigir a l'empresa que s'asseguri que en la cadena de subministrament de cobalt, material utilitzat en les bateries d'aquests cotxes, no s'amaguen violacions de drets humans com el treball infantil o l'explotació.

Dos anys després que Amnistia Internacional revelés en una investigació que les bateries que usen en els seus productes algunes companyies com Renault, Samsung Electronics o Microsoft, podrien estar vinculades al treball infantil en la República Democràtica del Congo (RDC), l'organització recorda mitjançant aquesta acció que Renault segueix sense investigar si existeixen riscos en la seva cadena de subministrament.

"Hem posat aquest senyal d'advertiment en els vehicles perquè Renault investigui, i perquè les persones que lloguen cotxes a través de Zity es preguntin com ha estat el procés d'extracció del cobalt que utilitzen en aquests cotxes. Volem recordar a aquesta empresa que cap cadena de subministrament ha d'amagar violacions de drets humans", ha declarat Marta Mendiola, responsable del treball sobre Empreses a Amnistia Internacional Espanya. "Si no actua amb la deguda diligència a l'hora de demostrar que no són còmplices de violacions de drets humans Renault està incomplint amb les seves obligacions internacionals", assegura.

En la seva investigació de novembre de 2017, Amnistia Internacional va documentar com menors i adults extreuen cobalt a la RDC en mines amb estrets túnels excavats a mà, en condicions que violen drets humans i que han provocat accidents mortals i greus malalties pulmonars. Així mateix, va rastrejar el cobalt d'aquestes mines fins a una empresa de transformació xinesa anomenada Huayou Cobalt, els productes de la qual acaben en les bateries que s'usen per a articles electrònics i vehicles elèctrics.

"No ens serveixen més excuses. Les grans empreses de vehicles elèctrics segueixen sense fer prou per demostrar que no s'estan aprofitant del sofriment de les persones que treballen en la mineria en terribles condicions", ha denunciat Esteban Beltrán, director d'AI Espanya. "Renault tampoc pot escapar de la seva obligació d'identificar, evitar i, si és necessari, abordar i fer-se responsable dels abusos contra els drets humans comesos en la fabricació de tots els productes que utilitza, així com de reparar a les persones pels danys patits", assenyala.

L'organització lamenta l'existència d'aquesta cara oculta de la tecnologia sostenible, després que cap de les empreses anomenades en el seu informe hagi pres les mesures adequades per complir amb la normativa internacional i que moltes d'elles ni tan sols es facin les preguntes bàsiques sobre la procedència dels seus productes.

Més informació
El desembre de 2016, Renault va informar Amnistia Internacional que havia sol·licitat a la companyia LG Chem (empresa que li proveeix de les bateries de liti) que investigués la seva cadena de subministrament de cobalt i va concloure, basant-se en els resultats d'aquesta investigació, que no existia un "vincle entre el cobalt utilitzat per fabricar les bateries dels vehicles elèctrics de Renault i el cobalt de les mines a les quals es refereix AI en el seu informe". No obstant això, és bastant probable que sí que ho existeixi. I és que més de la meitat del cobalt (component fonamental de les bateries de ions de liti) de tot el món procedeix de la República Democràtica del Congo. El 20% d'aquesta quantitat s'extreu a mà.

A més, la companyia, malgrat pertànyer a l'Aliança de Renault-Nissan-Mitsubishi, sota la qual una disposició els exigeix procedir amb deguda diligència per a l'adquisició responsable de minerals, la companyia no ha proporcionat detalls de cap acció de mitigació o reparació que hagi pres pel que fa als riscos o abusos de cobalt en la seva cadena de subministrament.

Amnistia Internacional té en marxa una ciberacció perquè empreses com Microsoft i Renault es responsabilitzin per l'extracció de les matèries primeres que fan els seus productes lucratius i perquè els consumidors així ho exigeixin a l'hora d'adquirir els seus productes i serveis.