Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Assetjament escolar: cal dotar-se d'un mecanisme de denúncies complementari al telèfon

© Adolfo Luján

Amnistia Internacional ha lliurat avui al Ministeri d'Educació, a Madrid, un miler d'objectes antics, com ara cintes de VHS, de casset, walkman o rodets de fotos i ha desplegat un telèfon de disc gegant al costat de la seva porta principal per denunciar que l'actual sistema de denúncies d'assetjament escolar, basat en un número de telèfon (900 018 018), necessita ser complementat.

L'organització demana a les autoritats que implementin mitjans complementaris per denunciar l'assetjament escolar, com les xarxes socials, que garanteixin l'anonimat i siguin fàcils d'utilitzar.

Amnistia Internacional vol conèixer els criteris que el Ministeri està seguint per fer les derivacions dels casos d'assetjament escolar; els protocols que ha engegat; a quin tipus de serveis deriven els casos (serveis jurídics, serveis socials, etc.); i si informen o no a inspecció educativa.

Finalment, l'organització ha reiterat la necessitat de comptar amb dades actualitzades i desagregades sobre assetjament escolar.

Aquest acte s'ha celebrat després que l'organització presentés al juny passat l'informe "Hacer la vista... gorda! El acoso escolar en España, un asunto de derechos humanos", en què l'organització denunciava que a Espanya hi ha un nombre important de casos d'assetjament escolar que no es denuncien. Són diverses les raons que expliquen aquesta situació: des de l'absència de dades i de transparència fins a una formació insuficient i ineficaç del personal docent i d'un altre tipus, passant per una rendició de comptes feble. Quan es disposa de dades, el nombre de casos documentats per la inspecció educativa és significativament inferior a les xifres potencials que suggereixen els testimonis de pares, mares, nens i nenes i als estudis de les organitzacions d'infància.

Després de la presentació d'aquest informe, l'organització va mantenir una reunió el 8 de juliol amb el Secretari d'Estat d'Educació per abordar les preocupacions i recomanacions recollides en l'informe. Durant la reunió, les autoritats van assegurar que el model del sistema telefònic havia canviat per complet. Des de fa un any la línia telefònica la gestiona la Fundació Anar, entitat que compta amb molts anys d'experiència gestionant la seva pròpia línia telefònica i un xat contra l'assetjament. Amnistia Internacional valora positivament la feina que fa la Fundació Anar, però considera que l'actual sistema de telefonia fixa segueix sent insuficient. Així ho ha transmès a representants de la pròpia Fundació Anar en una reunió mantinguda el passat 24 de febrer.

Amnistia Internacional també ha tingut ocasió de parlar novament amb el Ministeri d'Educació, en una trobada celebrada el 26 de febrer, sobre aquest tema. El Ministeri ha assegurat que engegarà mesures més efectives per lluitar contra l'assetjament escolar, realitzarà un seguiment més exhaustiu dels casos que es produeixin unificant criteris en les diferents comunitats autònomes i treballarà en el desenvolupament d'un sistema de denúncies complementari. L'organització acull amb satisfacció aquest anunci i agraeix la interlocució amb les autoritats. En els propers mesos, farà un seguiment de les mesures que es prenguin.

Ciberacció i mobilització al carrer per frenar l'assetjament

Amnistia Internacional té en marxa la campanya www.pupitreslibres.org que recull signatures adreçades al nou govern central i a les comunitats autònomes en què demana que converteixin la lluita contra l'assetjament escolar en part central de les seves polítiques. Des que es va llançar la campanya al juny passat, s'han recollit ja gairebé 30.000 signatures. A més de la web, també han sortit al carrer per recollir signatures activistes de més de 40 poblacions. Els objectes lliurats avui s'han recollit en aquests actes de carrer.

Informació addicional

Durant el seu primer any de funcionament, el servei d'atenció telefònica va rebre 25.366 trucades, de les quals 7.508 van ser identificades com a possibles casos d'assetjament escolar. No obstant això, només es va informar a la inspecció educativa de 278 casos (el 3,7% del total), i això tot i que el protocol del servei telefònic diu clarament que s'ha d'informar a la inspecció de tots els casos.

A finals d'abril de 2019, el Ministeri d'Educació va informar que en el seu segon any de funcionament (entre novembre de 2017 i octubre de 2018), el telèfon havia rebut 12.799 trucades, de les quals 5.557 van ser identificades com a possibles casos d'assetjament. El Govern central atribueix aquest notable descens pel que fa a l'any anterior a la posada en funcionament de serveis equivalents per a diverses comunitats autònomes. De moment el Ministeri no ha fet públics noves dades.

Les raons d'Amnistia Internacional per demanar un sistema complementari de denúncies se sustenten en dades del propi Ministeri. Segons l'informe d'activitats de 2017 del servei d'atenció telefònica, només el 3% dels qui van trucar-hi va afirmar haver tingut coneixement del servei en el centre d'ensenyament. Els nens, nenes i adolescents amb prou feines recorren al telèfon d'ajuda; els principals usuaris són pares i mares. El 2017, només el 4% de les trucades van ser realitzades per les pròpies víctimes (3,78% el 2018), i al voltant de l'1% va ser d'amics/as o companys/as de classe de la víctima d'assetjament